Quan escric aquestes línies, un dels meus fills de quatre anys porta cinc dies ingressat a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb una infecció pulmonar seriosa, però no greu.
No sé del cert quan li donaran l’alta, ja sabeu que la medicina no és una ciència exacta per molt que tots la voldríem així. L’alta dependrà de moltes variables.
Aquest és un post d’agraïment sincer. Els que sou pares i mares primerencs sabreu l’ensurt que suposa haver de córrer a urgències de matinada. Des del minut en què la meva dona i jo vam entrar a l’hospital un equip de funcionaris han cuidat del nostre fill com si fos seu.
Des de la funcionària que el va visitar a urgències, fins la que li va posar la via i injectar els primers medicaments; el funcionari que el va pujar a planta; l’equip de funcionaris que, observant les plaques i l’ecografia, van debatre quin seria el millor tractament; la funcionària que li porta l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar; els funcionaris de guàrdia que el venen a auscultar i comproven l’evolució del nen, tots i totes l’han tractat amb una professionalitat i una delicadesa que em fa sentir orgullós del nostre sistema sanitari. Quan penso el que pago d’impostos l’any, i ho comparo amb el servei que està rebent el meu fill, valoro la sort que tinc de viure en un país amb sanitat pública de qualitat.
Un país es defineix per les seves escoles, els seus tribunals de justícia i els seus hospitals. Res més que això i, alhora, quelcom tan important i vital per definir un estat de dret, modern i avançat.
En moments difícils com els que hem viscut aquests dies, t’adones de lo secundàries que poden arribar a ser altres matèries de l’administració pública com les infraestructures, la promoció econòmica i cultural, les ambaixades (espanyoles i catalanes), els temples o les subvencions “vario pintes”. Vull que se m’entengui bé, secundàries no vol dir necessàriament inútils, vol dir simplement secundàries en front la sanitat pública, l’escola i la justícia. Lo primer és lo primer, i és l’últim que s’ha de retallar. Lo secundari és secundari.
Gràcies de tot cor a tots els funcionaris i funcionàries de l’Arnau de Vilanova que aquests dies dediquen el seu esforç a que el meu fill es recuperi el més aviat possible.
