tag:blogger.com,1999:blog-52869341800166389202024-03-27T03:47:56.142-07:00Energia PositivaBlog personal sobre Lleida i circumstàncies.Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comBlogger199125tag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-33519645240219733572024-03-27T03:45:00.000-07:002024-03-27T03:46:54.668-07:00Un sol equip<p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/308541/un-sol-equip" rel="nofollow" target="_blank">Un sol equip</a></span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></p><p style="border: none; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;">Crec que va ser l’any 93 quan vaig enviar la meva primera carta al director als diaris Segre i La Mañana; va ser la crònica d’un U.E. Lleida - Osasuna. </span><b>La meva relació amb el Lleida ha estat com la de molts lleidatans: hi anava amb el meu pare de nen i d’adolescent vaig saltar al costat de Els Xuts.</b><span style="font-weight: inherit;"> En fi, intensa amb el pas del anys, però res d’original.</span></span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;"> Ara uns empresaris locals, algun d’ells amic meu, aspiren a crear un altre club de futbol. Sembla que ho fan per competir esportivament amb el Lleida, sabedors que això implica també una competició econòmica.</span><b> Són un equip de gestors que han acreditat la seva vàlua i l’han demostrada sobradament els últims 5 anys.</b><span style="font-weight: inherit;"> Ells saben gestionar econòmicament un club tot i que esportivament no hagin tingut gaire sort.</span></span></p><p style="border: none; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;">L’alcalde de Lleida, en una entrevista d’aquesta emissora aposta, com acostumar a fer, pel sentit comú. Larrosa defensa un únic projecte futbolístic que compti amb el major suport possible tant econòmic com social. No tinc més informació que la que publiquen els diaris i la ràdio, ni cap interès particular. </span><b>Però sé veure que el futbol (també a Lleida) té un component polític transcendental; aquí rau la seva grandesa</b><span style="font-weight: inherit;">. No descobreixo res si dic que el futbol és sentiment col·lectiu de pertinença a una ciutat que s’escampa més enllà del terme municipal. Això se simbolitza amb uns colors, un escut, un himne i una història de nens i nenes que anaven al Camp d'Esports amb la família i de joves que saltaven amb Els Xuts. Tot això no ho pots comprar amb un nou projecte.</span><b> Pel bé de la ciutat cal esforçar-se fins al límit per aconseguir un sol equip.</b></span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;">Si cau el Lleida, cau quelcom més que un expedient i un mal de cap. I no és gens positiu pel nou equip de Cappont ser percebut, injustament, com el botxí del Lleida.</span><b> Al futbol vivim dies apassionants de diàleg i negociació: tot un repte de ciutat.</b></span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-13787695212359949242024-02-16T04:51:00.000-08:002024-02-16T04:53:53.344-08:00Nuevo libro de Juan Manuel Nadal Reimat<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNFD__LD6T-hb3FjwsYt-TiqTSsl3bHaHbTeeFuErcXxA3noiOM83tN_kelkfqJ6v7ZelBW2oC4zhaQkG10CJuMAhdj-SgQ7k0eOWu2oWYp0iR0umyQhyqwQ8PvhJdGAGXcm9UGipWlbm8q26f0w0Qk6uB_jIkXzUrvL1ncBAparmt3J8JR9gqyqxS9w4W/s1600/420057666_10232948094751456_7862728643318766126_n.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNFD__LD6T-hb3FjwsYt-TiqTSsl3bHaHbTeeFuErcXxA3noiOM83tN_kelkfqJ6v7ZelBW2oC4zhaQkG10CJuMAhdj-SgQ7k0eOWu2oWYp0iR0umyQhyqwQ8PvhJdGAGXcm9UGipWlbm8q26f0w0Qk6uB_jIkXzUrvL1ncBAparmt3J8JR9gqyqxS9w4W/s320/420057666_10232948094751456_7862728643318766126_n.jpg" width="240" /></a></div>Ha sido publicado hace pocas
semanas el libro <b>“Eth Segle XX Aranés. Era Grana Dubertura”,</b> interesante relato
histórico de la transformación espectacular del Valle de Arán en el pasado
siglo, que ha supuesto la definitiva apertura de aquel rincón apartado del
mundo a principios de la centuria para convertirse en el lugar de referencia en
la montaña que es hoy. El<b> Instituto de Estudios Araneses</b>, dentro de un
ambicioso trabajo de carácter enciclopédico, ha publicado la edición aranesa de
este resumen de lo acontecido en este valle tan especial para todos lo que
hemos tenido la fortuna de conocerlo bien.<o:p></o:p><p></p><p><span style="text-align: justify;">El autor, <b>Juan Manuel Nadal</b>, basa
en cuatro grandes hitos la explosiva apertura del Valle: la minería, primero,
la lucha por las comunicaciones, la producción eléctrica y, finalmente, el
esquí, tanto en su fase previa a Baqueira Beret como a la posterior a la
apertura de la espléndida estación, son los ejes sobre los que hace descansar
esta historia del éxito aranés. </span></p><p><span style="text-align: justify;">Las referencias históricas, unidas a las largas
vivencias del autor en el Valle desde su niñez hasta hoy, conforman esta grata
mirada sobre la apertura al mundo de lo que ahora es la magnífica realidad
aranesa.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-54865737157600746452024-02-05T23:11:00.000-08:002024-02-09T05:53:06.055-08:00Querido Pedro.<p><a href="https://www.ua1.cat/articles/307161/querido-pedro" rel="nofollow" target="_blank">Querido Pedro</a></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"> <span style="text-align: justify;">Desde hace 10 años
te vengo apoyando sin fisuras. En las primarias a la Secretaría General del PSOE de 2014 no
solo te voté, también recogí avales para ti sin dejarme llevar por la corriente
de opinión mayoritaria -recordarás que en Lleida ganó Eduardo Madina-.
Fui a tus listas al Congreso en 2015 y 2016 y viví cómo te enfrentabas entonces
a la dirección de Ferraz para defender aquello en lo que creías, aquél #NoesNo
a Rajoy ¿recuerdas? Creo que mi hoja de servicios es razonablemente buena.Vengo a pedirte que recapacites la situación actual. Sabes perfectamente,
porque lo has mantenido durante toda tu carrera política, que el respeto al
bloque de constitucionalidad es una seña socialdemócrata que nos distingue del
extremismo. Hoy estamos violentando la Constitución con malabares semánticos
para contentar los caprichos de un personaje insaciable. La Constitución es
adaptable y elástica, pero no se trata de una masa arcillosa moldeable a
nuestro antojo guiados por la necesidad. Pedro, el PSOE no puede pasar toda la
legislatura en la sala de espera del despacho de Waterloo. No te descubro
nada si te digo que a él le importa entre poco y nada quien gobierna en
Moncloa. Su único objetivo es desestabilizar España: ayer en beneficio de su
causa; hoy en beneficio propio. No debemos ser su aliado en ese objetivo. Yo,
como catalán, no independentista, quiero "pasar página", pero no tengo claro que
apostarlo todo a un antisistema nos lleve a un estadio mejor del que teníamos antes del
23 de julio. Lo hemos intentado Pedro. La historia valorará tu esfuerzo
titánico por armar esa mayoría útil para desplegar políticas socialdemócratas.
Si me quieres creer, quítale la guitarra a Puigdemont y cógela tú por el
bien de los españoles y del partido.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-41986143153596426402023-12-29T02:24:00.000-08:002024-01-12T00:07:48.272-08:00Pressupostos de Lleida 2024<p style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/306417/pressupostos-de-lleida-2024" rel="nofollow" target="_blank">Pressupostos de Lleida 2024</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">El resultat electoral de maig atorga al PSC de Lleida una certa comoditat per avançar en moments importants. En va tenir prou amb els nou regidors socialistes per a escollir l’alcalde i en tindrà prou amb arribar a acords amb PP o amb Junts o amb ERC per tancar els pressupostos de cada any. <b>Son aquests moments, investidura i pressupostos, on la política cobra especial protagonisme</b> (deixant al marge les mocions de censura, clar). El Ple de pressupostos esdevé un tràmit mediàtic perquè passi el que passi al debat, ja sigui que la regidora balli una jota o l’alcalde canti el darrer tema de C. Tangana, el vot ve pensat de lluny i és invariable.</span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"> </span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><b>Al PSC se li poden retraure moltes coses, però mai que no sigui un partit amb experiència i vocació de govern i amb una centralitat que premia la ciutat.</b> No és ni hauria de ser, al meu entendre, un partit de trinxera i pancarta; ni competir per veure qui és més radical en cap tema. <b>JUNTS, ara, sap llegir aquesta centralitat i per això ha votat a favor d’uns pressupostos perfectament defensables davant el seu electorat mostrant-se davant la ciutat com un partit amb ganes de construir i responsabilitzar-se</b>. JUNTS i ERC competeixen al Congrés dels Diputats per veure qui és més radical en les seves posicions, però a les administracions locals els dos busquen, amb més o menys encert, conquerir el centre, que és el lloc on esperen les alcaldies. </span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"> </span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Dono per bo el tòpic que a les eleccions municipals la ciutadania vota sovint “sí” a un candidat i “no” a un altre per aspectes personals. Però aquesta dinàmica s’ha de deixar de banda en les votacions dels regidors al Ple, que haurien de ser estrictament polítiques.<b> Fa la impressió, i puc estar equivocat, que ERC vota “no” al pressupost de Lleida per qüestions personals donat que s’han intercanviat fa massa poc els papers de govern i oposició de l’anterior mandat.</b> Aquesta motxilla emocional no la té JUNTS, qui arriba a la Paeria amb un lideratge renovat, amb experiència de govern i votant els pressupostos amb una visió estrictament política. </span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-64903830639189733662023-11-13T05:08:00.000-08:002023-11-13T05:08:57.376-08:00Amnistía exprés<p> </p><h1 style="border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/305220/amnistia-expres" rel="nofollow" target="_blank"><span style="background-color: white;">Amnistía exprés</span><span style="background-color: white; border: none; color: inherit; cursor: pointer; display: inline !important; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"> </span></a></h1><div class="content" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.4; margin: 32px 0px 0px; outline: none; padding: 0px;"><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">El presidente del gobierno en funciones ha declarado que no entraba en sus planes amnistiar los delitos del secesionismo unilateral. No entraba en sus planes ni en los de ningún socialista de España por ser una figura, decíamos y pensábamos todos, más ilegal que robar gallinas. Pero la amnistía exprés está cerrada por arte de investidura. Veremos como la sentencia el Tribunal Constitucional. La última vez que llegó al Tribunal Constitucional un acuerdo magnánimo entre el PSOE y el nacionalismo catalán ya saben cómo acabó. O mejor dicho, ya saben lo que empezó con aquella Sentencia de 2010. Con ella empezó todo.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Hoy, como dice Pedro Sánchez, toca “hacer de la necesidad virtud” o lo que es lo mismo, hacer del endiablado resultado electoral una justificación para darle la vuelta al calcetín rojo. Llevo más de 30 años en el PSC. Me repito que debo encajar el acuerdo, procurar entenderlo y sobre todo respetarlo. Tengo esperanza en el nuevo gobierno. No hay otra llegados a este punto de la historia. Ahora bien: no espero nada de Puigdemont, ni de sus CDR y sus valedores intelectuales. Me conformo con que dejen de tomar por opresores, colonos, ñordos, feixistes, franquistes o nazis a esa parte del Poble de Catalunya que no les ríe las gracias. Me conformo con que, si lo necesitan, odien al resto de España en su propio nombre y no en el de Catalunya.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"> </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;">Conviene que sea el capítulo final y ojalá se abra ese largo periodo de normalidad que Catalunya necesita para prosperar. Para ello es deseable, en mi opinión, que la matraca del referéndum no se convierta en la moneda de cambio que ha sido la amnistía para esta investidura. Y pido al actual PSOE que no nieguen el referéndum secesionista catalán por ser inconstitucional, busquen otro relato, el cartucho de inconstit</span><span style="background-color: white; font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit;">ucionalidad está quemado. </span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-48731458858885702892023-10-16T01:51:00.004-07:002024-01-29T23:24:17.284-08:00Festes de Tardor 2023<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/304588/festes-de-tardor-2023" rel="nofollow" style="font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 24px; text-align: left;" target="_blank">Festes de Tardor 2023</a></p><p style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">Toca felicitar el Regidor Xavier Blanco per les Festes de la Tardor d’enguany. També felicito la resta de regidories implicades com la del Centre Històric, que està en mans de l’alcalde. </span><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">Cal una discriminació positiva en favor del Centre Històric pels arguments que tots sabem. </span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Ja vaig escriure durant el mandat anterior que trobo un encert tallar carrers dels barris de Lleida per celebrar-hi activitats musicals i d’oci nocturn: suposa un revulsiu econòmic per a les activitats hostaleres del carrer i eliminant el trànsit de vehicles es fabriquen espais de convivència.</span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Dissabte a la tarda el "Cor de la Ciutat" bullia amb la Plaça del Dipòsit, Plaça Els Tritons, Panera i Seu Vella plenes d’activitat. Cal agrair la paciència i la solidaritat dels veïns afectats pel soroll; reconèixer la cessió i sovint el sacrifici que fan en favor de la resta de la ciutat. El fet de tallar Sant Martí i programar moltes activitats a la Seu Vella posa en valor el monument i atorga categoria a qualsevol acte que allà s’hi faci. <b>M’expliquen veus autoritzades que els concerts de Marzenit i Acquaviva van ser colossals. També sé que va ser estel·lar el moment d’Aldavert punxant </b></span><b><span style="background-color: white;">música dels 80</span><span style="background-color: white;"> al balcó de damunt del “Les 4 Llaunes” mentre un públic entregat les cantava braços enlaire com si s’acabés el món. Són fets positius per una ciutat.</span></b></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Aquest és el camí: potenciar el Turó de la Seu Vella i potenciar el Centre Històric. Si m’ho permeteu, en edicions futures caldria valorar un concert de gran format en alguna avinguda d'altres barris de Lleida, sempre que els veïns ho demanin. És un model d’èxit replicable a d’altres barris.</span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Menció a part vull tenir per l'esplendorosa pregonera de les Festes de la Tardor 2023, Ares Teixidó, a qui se li trencava la veu d’emoció al costat de l'alcalde quan retrobava els seus orígens. Gran, Ares.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-22214590081015371332023-07-11T23:29:00.006-07:002024-01-22T00:43:26.577-08:00MAGNIFIC FEST<p><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/302525/magnific-fest" rel="nofollow" target="_blank">MAGNIFIC FEST</a></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: arial;">Si no pudo asistir a la segunda edición del <a href="https://www.ua1.cat/articles/302525/magnific-fest" rel="nofollow" target="_blank">MAGNIFIC FEST</a> lo siento mucho
por usted. Se perdió, a mi juicio, el mejor acontecimiento de música en directo
de esta ciudad en años. Sabido es que un concierto es la comunión entre público
y banda. El viernes los allí presentes se entregaron sin complejos a Arde
Bogotá y a Dani Fernandez, artistas buenos en el estudio, pero demoledores en
el directo con unas voces desgarradoras. El sábado fue el turno de Viva Suecia,
probablemente la banda más en forma de la música independiente española. Ellos
explicaron en su perfil de Instagram que en Lleida habían vivido (cito
textualmente) <b>“el concierto más épico de su vida”</b>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: arial;"><o:p> </o:p>Y así fue. La conexión y la entrega de ese concierto pasarán a la
historia. Las canciones de Viva Suecia
tienen letras elaboradas que conquistan emociones a golpe de guitarra
eléctrica. <b>Su directo es un viaje de felicidad donde todo el mundo levita dos
palmos del suelo; saben crear ese ambiente, ese es su terreno, esas son sus
armas</b>. MAGNIFIC FEST lo monta el grupo
Bonöbo, un grupo local implicado en el ocio nocturno de calidad que apuesta por la música en directo básicamente en dos de sus salas:
Manolita y Biloba. Ellos son antes leridanos que empresarios; el que me quiera
entender me entiende. Les aseguro que el móvil del MAGNIFIC es más su amor por
Lleida que la cuenta de resultados. Acontecimientos así suman a la hostelería local porque si bien por el
recinto “Les Firetes” han desfilado unas 8.000 personas en cuatro días también
las calles del Centre Històric acogieron conciertos gratuitos.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: arial;">Hay que reconocer la implicación de Bonöbo Group en el desarrollo
cultural y la proyección de Lleida, recuérdenlo cuando decidan si asisten al
MAGNIFIC FEST 2024 que está en el horno y si me quieren creer no se equivoquen:
todo lo que importa está en el aire.</span></p><br /><p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-43081307512222213352023-06-05T13:59:00.003-07:002023-06-06T00:12:29.537-07:00Una lectura fácil del 28M en Lleida.<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Los escrutinios electorales
confirman previsiones y hacen saltar sorpresas. La victoria del PSC en Lleida
entraba dentro de las previsiones sensatas por mucho que algunas encuestas no
la asegurasen. En 2019 las elecciones las perdió el PSC, las de 2023 las han
ganado el PSC y Félix Larrosa gracias a mucho barrio, una oposición inteligente
y una campaña electoral responsable.
También estaba meridianamente clara la subida del PP, si bien saltó de
lo lindo la sorpresa con esos 5 concejales que no se creía ni el propio Xavier
Palau. VOX entra en la Paeria, nada nuevo bajo el sol, en Lleida no somos la
aldea de Astérix y Obélix aislada del imperio, impermeable a ese ascenso de la
extrema derecha en Europa. Los motivos del ascenso de VOX los sabemos todos aunque nos cueste reconocerlo. Era
previsible también el desgate en los partidos del gobierno municipal por la
evidente desmotivación de parte de sus votantes desengañados por el “procés” y
además, según declaraciones de Miquel Pueyo en la noche electoral: “el
tripartito inicial y el bipartito posterior no han convencido”.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p>Yo respeto mucho las opiniones de
cualquiera sobre un determinado partido, pero no admito que se cuestione a sus
votantes. Todos los partidos que han
entrado en la Paeria representan vecinos de Lleida que han votado a conciencia
y han depositado su esperanza en su papeleta; todos ellos se merecen respeto y
consideración, pensar lo contrario es supremacista. Lleida no es mejor cuando vota a los míos ni
peor cuando vota a los demás. La ciudad está por encima de prejuicios y
sectarismos. Comienza un nuevo mandato. Probablemente estará marcado por
aquello que llaman geometría variable. El PSC debería dialogar con todos los partidos
precisamente porque todos ellos representan la esperanza de vecinos de Lleida.
Por contra, opino que es una irresponsabilidad vetar pactos y acuerdos así de
primeras y a cara perro simplemente por algo tan trasnochado como el apoyo a la
Guerra de Irak, al 155 o a la Restauración de Alfonso XII.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><br /><p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-9884692027686162292023-05-02T01:48:00.010-07:002023-07-27T05:37:16.664-07:00Sequera <p><a href="https://www.ua1.cat/articles/301114/sequera" rel="nofollow" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;" target="_blank"><span style="font-family: arial;">Sequera.</span></a></p><p><span style="background-color: white; font-family: arial; font-size: 16px; text-align: justify;">Qui coneix el territori del Canal l’Urgell sap que quan acaba un episodi de sequera falta un dia menys pel següent. La sequera no pot sorprendre ningú; les hem patit i les patirem ara bé, no hi ha antecedents de tancament del reg del canal com s’ha fet aquest mes d’abril, quines conseqüències seran dramàtiques per la nostra agricultura, és a dir, per la nostra economia.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;">Partim d’una premissa: una sequera a banda d’inevitable és culpa de la climatologia no de les administracions. No obstant, </span><b style="font-family: arial;">el Canal d’Urgell, amb segle i mig d’història no ha set objecte de cap modernització important en la seva vida, tot i que hi ha diferents projectes redactats des de fa anys,</b><span style="background-color: white; font-family: arial;"> a diferència per exemple del Canal d’Aragó i Catalunya on s’hi ha desenvolupat actuacions de modernització.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;"><br /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;">Segons he pogut consultar a veus molt autoritzades -m’heu de creure quan dic molt autoritzades- tot i que el Canal d’Urgell estigués modernitzat amb aquesta sequera s’hagués hagut de tallar el reg igualment, però a lo millor haguéssim pogut allargar finals de maig i amb sort reduir un mica la catàstrofe. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;"><br style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;"><b>Ara es posa de manifest la necessitat inexcusable de modernització i aquí la responsabilitat és compartida entre l’Estat, la Generalitat i la participació de les explotacions que paguen per regar.</b> Tot i que hi poden concórrer fons europeus de desenvolupament rural la decisió política és totalment nostra.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;"><br /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial;">La sequera és inevitable, els seus efectes catastròfics potser no ho són tant. </span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-70378273254737120952023-04-27T10:15:00.001-07:002023-04-27T10:15:14.424-07:00Marihuana<p> </p><h1 style="border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><span style="background-color: white;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/299693/marihuana" rel="nofollow" target="_blank">Marihuana</a></span></h1><div class="content" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.4; margin: 32px 0px 0px; outline: none; padding: 0px;"><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="border: none; color: #222222; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">Aumentan en Lleida las operaciones policiales dirigidas a desmantelar plantaciones de marihuana. Parece ser que las organizaciones mafiosas eligen el territorio leridano por la laxitud de las penas en comparación con otros países y por el rendimiento económico de la explotación agrícola. La parte mediática de la operación es la cada vez más habitual batida policial, una intervención que suele durar unas horas, pero hay antes un largo y minucioso trabajo de investigación al que se añade el proceso penal posterior, con la carga laboral que supone para los sistemas policial y judicial. El debate sobre la regularización de la marihuana es viejo y manido, sin embargo, hoy en Lleida es necesario. No se sostiene que sea legal comprar en cualquier lado 6 botellas de vodka, dos de ron y dos cartones de Marlboro mientras si te enganchan 6 gramos de hachís tienes un problema con la Ley. No tiene sentido. Regular el mercado de la marihuana es una política interesante desde un punto de vista fiscal y sanitario. Digo fiscal porque la tributación de la actividad económica vinculada a esta droga es una via muy interesante para aumentar los ingresos públicos. También es útil desde un punto de vista sanitario: siempre es recomendable que el Estado conozca, regule y supervise las sustancias que circulan en la sociedad, aunque sean nocivas para la salud, ya lo hace, insisto, con el tequila, el Camel sin filtro o las grasas saturadas, por ejemplo. Además, regulando este asunto descargaríamos a las fuerzas policiales y a los tribunales de justicia de una carga de trabajo valiosísima para perseguir otros delitos que, creo, inquietan más la sociedad, neutralizando a su vez las mafias que se lucran en la ilegalidad. Quién sabe si algún día la marihuana será un producto de proximidad de les </span><em style="border: none; color: #222222; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">Terres de Lleida,</em><span style="border: none; color: #222222; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"> </span><em style="border: none; color: #222222; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">de l’hort a taula o millor dit: de l’hort al sofà.</em></span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-24516156987490710292023-04-11T08:18:00.005-07:002023-04-13T00:08:55.076-07:00La seguridad, discurso de izquierdas.<p style="text-align: justify;">En España hay cierta sensación de
inseguridad. Lleida no se escapa de esa sensación que afecta, creo, a todo el
sur de esa vieja Europa del bienestar que se desvanece como se desvanecen los imperios, muy despacio, pero sin pausa. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hoy las políticas
de seguridad son políticas socialdemócratas por necesidad. Lo son porque no todo el mundo
puede costearse un vigilante privado en su urbanización; no todo el mundo puede
pagar la cuota de una alarma o comprar cámaras de seguridad; no todo el mundo
puede cambiar de piso si en su calle se instalan grupos incívicos o con
tendencias delictuales y no todo el mundo puede comprarse un vehículo para
desplazarse por las noches.<b> De la izquierda se espera que vele por la
calidad de vida de las familias medias-trabajadoras procurándoles sanidad y educación de calidad y además le concierne a esta ideología velar por otro pilar de la vida digna: la seguridad</b>. Gabriel Rufián por
ejemplo, alcaldable de ERC en Santa Coloma abre la campaña con la seguridad
como <i>leitmotiv</i>. Si es alcalde asumirá (dice) la competencia de seguridad y
promete reforzar la Guardia Urbana; hoy son propuestas de izquierdas de
manual. La derecha, como postura universal, suele
descargar la seguridad en la misma sociedad: ¡cómprese un rifle! le diría
Donald Trump o recuerden a Santiago Abascal con aquello de que “los españoles
de bien puedan tener armas para autodefensa".</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-fareast-language: EN-US;"><b>En Lleida es
necesario que la izquierda asuma un discurso contundente en favor de la
seguridad; con un relato sustentado sobre derechos y deberes,
sin paternalismos, pero poniendo en el centro la seguridad de sus vecinos.</b>
Sabido es que el tema exige reformas estructurales de calado que sobrepasan competencias municipales, especialmente en el ámbito de la justicia, pero esa no es excusa para defender desde el municipio una policía con recursos que ejerza con la
complicidad y el reconocimiento de la ciudad ese monopolio de la fuerza que le otorga
el Estado democrático de derecho, que no es poca cosa. <o:p></o:p></span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-57959584063402493422023-02-07T02:13:00.003-08:002023-04-11T23:31:56.147-07:00Humor o política. <div style="text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/298984/humor-o-politica" rel="nofollow" target="_blank">Humor o política</a></span></p><p style="text-align: justify;"> <span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;"><b>Han cessat un col·laborador de TV3 per opinar que el PSC és un partit d’ideologia nazi.</b><br /></span><span style="background-color: white; text-align: justify;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif">L’autor de l’opinió dona a entendre a Twitter que l’afirmació ve fonamentada en una anàlisi política rigorosa. Podia haver argumentat que es tractava d’un (desafortunat) comentari humorístic, però no ha set així, i crec que es genera la següent reflexió: opinions així s’encaixen en l’anàlisi política periodística? O juguen en el terreny del sarcasme de mal gust i l’extravagància? Jo crec que ni l’una ni l’altra: es tracta més aviat del fenomen social conegut com “hiperventilació” que porta anys amplificat a les xarxes socials i ve alimentat i alimenta a un sector molt determinat de la població indepe. <b>Aquest sector fa ballar els vocables franquista, nazi, traïdor o feixista amb la frivolitat de la lletra d’un reggaeton. Solen ser els mateixos que compren missatges exòtics de l’estil “Joan Manel Serrat cantant franquista”</b>, “les víctimes de les Rambles manipulades” o, aquest és de traca: “Junqueras traïdor”. Tots són missatges del mateix caldo de cultiu i del mateix relat “hiperventilat”. És així, comences aplaudint que Joan Manel Serrat és franquista i acabes enutjat perquè acomiaden de la televisió pública un senyor que, amb postura intel·lectual, conclou que el partit preferit del Poble de Catalunya, és dir el partit que guanyà les eleccions catalanes és d’ideologia -atenció- nazi. El següent pas de l’evolució de la civilització catalana ha de ser el respecte a l’adversari polític i sobretot, apuntin bé això, diferenciar l’humor sarcàstic i extravagant de l’anàlisi responsable de la política catalana.</span></span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-32953262183646558242022-11-21T01:04:00.008-08:002024-02-27T02:42:09.355-08:00La Lista.<p><span style="background-color: white;"> </span><a href="https://www.ua1.cat/articles/297322/la-lista" rel="nofollow" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;" target="_blank">La lista </a></p><p><span style="background-color: white; font-family: arial; font-size: 16px; text-align: justify;">A cuatro meses de las municipales los partidos y la sociedad leridanos hacen sus quinielas sobre la composición de las listas electorales. He escrito otras veces que siento inmenso respeto por las personas llamadas a confeccionarlas. No es tarea fácil. Un histórico de mi partido se lamentaba: “cada congrés i cada elecció perdo un amic”. <b>Piensen que algunos militantes se creen el Barack Obama de Ponent o la Sanna Marin del Segrià y se cabrean de lo lindo cuando no les llaman para formar parte de ellas.</b></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">En Dinamarca se ha creado el Synthetic Party, un partido que delega en una inteligencia artificial llamada Leader Lars la misión de elaborar la lista sobre la base del análisis de millones de datos compuestos por propuestas de partidos, su grado de aceptación social y las reclamaciones de la ciudadanía. </span><span style="background-color: white;">Llegado el momento, me imagino la asamblea de aspirantes a diputado o concejal esperando que el robot cante los nombres o los expulse como el cajero expulsa una libreta de ahorros en una escena digna de Black Mirror. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Puestos a hacer listas al modo tradicional, la ley regula poco más que la paridad sexual de sus miembros el resto va a gusto de los partidos. </span><span style="background-color: white;">Lo básico para tener en cuenta: si un partido concurre a las elecciones comprometiéndose a hacer las mejores cocas de recapte de España habrá de incluir en su lista alguien que sepa algo de cocas de recapte. Obviedades (no tan obvias) a parte, </span><b>una lista razonable suele mantener un equilibrio entre perfiles que aportan al cabeza de lista por militancia y estrecha confianza y, por otro lado, estrellas del Rock & Roll de esas que llegan con un saco de votos al hombro y la sociedad percibe como alcaldes o alcaldesas</b><span style="background-color: white;">. Ambos perfiles pueden coincidir en las mismas personas, no son características excluyentes, sin embargo, una lista formada exclusivamente por militancia incondicional es a priori un equipo unido, sin discrepancias ni versos libres, pero tal vez vulnerable electoralmente. </span><span style="background-color: white;">Por contra, si la lista es toda ella una selección de rockstars se asegura el tiro electoral, pero la tozuda experiencia demuestra que el mandato podría convertirse en un reality show inoperante por las luchas de egos. En fin, </span><b>la virtud de una buena lista radica en el equilibrio entre estos perfiles.</b><span style="background-color: white;"> Un equilibrio que la convierta en el instrumento idóneo para los objetivos de ese mandato o de esa legislatura.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-56205381880330091972022-11-02T01:43:00.002-07:002023-04-11T23:31:55.517-07:00La música va per barris.<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"> </span></p><h1 style="border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><span style="background-color: white;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/296797/la-musica-va-per-barris" target="_blank">La música va per barris</a></span></h1><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;">El balanç de les Festes de Tardor ha estat positiu. M’agrada especialment el fet d’haver instal·lat, de nou, un escenari a Rovira Roure. Crec que és una pràctica positiva que es podria replicar en itinerància a tots els barris de Lleida. Els beneficis són evidents: donem un cop de mà als bars i restaurants dels carrers tallats per ubicar-hi un escenari. Els dies de concert arrosseguen molta gent i això equival a fer una molt bona caixa. Alhora fem que respirin els veïns del ‘campos’ que tradicionalment es mengen tots els saraus de la ciutat. Penseu-ho, cal potenciar els barris. La FECOLL ha anunciat aquests dies que treballa per ampliar el recinte de l’Aplec, la qual cosa suposarà més dosi ‘aplequera’ pels veïns de Cappont. És per això que està bé compensar-los amb jornades de tranquil·litat durant els períodes festius de l’any. </span></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">És també un tema de generositat. Fa poc s’ha presentat el Lleida Music Festival Magna i fixeu-vos com estan per la labor de repartir i compartir concerts. Fins a 10 sales acolliran actuacions musicals, amb la injecció econòmica que acostuma acompanyar aquests actes. El festival pioner d’Espanya, el Sonorama d’Aranda de Duero aposta des dels seus orígens, fa 25 anys, per ocupar tot el poble amb escenaris, mesura que celebra i molt tot el sector hostaler de la localitat. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Per tant llanço una idea per les properes festes: valoreu instal·lar els escenaris principals dels concerts a la rambla de qualsevol barri de Lleida que s’engresqui a acollir-los.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-69464086172553400872022-09-19T06:05:00.005-07:002023-04-11T23:31:56.787-07:00Monarquía y Lleida <p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif"><a href="https://www.ua1.cat/articles/296156/monarquia-y-lleida" rel="nofollow" target="_blank">Monarquía y Lleida </a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span face="Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">Llevamos días de sobresaltos monárquicos. Primero el estreno del documental “Salvar al Rey” en HBO. Corran a verlo es imprescindible. Es un brillante trabajo dirigido por el periodista Santi Acosta que viene con espías, conspiraciones y pactos de silencio. Según se explica allí, toda la maquinaria del Estado se afanó por proteger al rey Juan Carlos y ocultar sus escándalos hasta que se optó por dejarlo caer y salvar así la corona. Luego ha venido la muerte de Isabel II de Inglaterra, por cierto, con ese excéntrico luto oficial en Andalucía y la Comunidad de Madrid por una reina británica ¿cómo se come eso? Y por último la visita de la reina Letizia al CaixaForum -Montepio para los amigos- a participar en un acto de apoyo a la lucha contra el cáncer. Lleida siempre ha estado razonablemente bien con la monarquía. Digamos que ha estado en paces con ella por lo menos este siglo y el último cuarto del anterior. El rey de España está bastante vinculado con el Parque Científico y Tecnológico. De hecho fue él quien puso la “primera piedra” en diciembre de 2006 y lo inauguró en octubre de 2009. Recuerdo que en 2006 comió con representantes de la sociedad leridana en el restaurante del Hotel Pirineos -Pryca para los amigos-. Aquel día no pocas personas se congregaron a la salida para aplaudir al príncipe de Asturias. ERC siempre ha plantado estos actos sin acritud. Es comprensible tratándose de un partido republicano centenario y secesionista desde su constitución. Por contra Convergència i Unió, que en parte ha mutado a Junts, asistió siempre con una diplomática sonrisa. En democracia todo lo que no pase el filtro de una votación tiene pies de barro. Por tanto, saber científicamente el nivel de apoyo a la corona en Lleida es tan opinable como el sabor del aguacate. Mi opinión es que Lleida, entendiendo por Lleida sus 140.000 habitantes no solo sus opinadores mediáticos y sus activistas en redes sociales, no es un sitio que tenga especial mal rollo con la monarquía y eso no sé cuánto suma a la ciudad, pero está claro que no resta. </span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-9988917600802971112022-08-16T08:41:00.026-07:002023-04-11T23:31:51.083-07:00Sonorama 25 Aniversario<p style="text-align: justify;"><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;"> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">El 10 de agosto llegué a Aranda de Duero, me esperaban cinco días del festival de festivales, el pionero: Sonorama Ribera 25 aniversario. Llegué con cara de
resucitado puesto que la adicta a los festivales es Ares, yo soy más de
conciertos sueltos. </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">Los dos primeros días tuvimos un guía de
excepción: el fotógrafo leridano y cada vez mejor amigo Rafa Ariño. Once años
lleva Rafa abrazado al festival; conoce tanto el gremio de artistas habituales como los entresijos de la organización a base de fotografiarlos, por algo el periódico El Mundo lo calificó
en 2017 como <a href="https://www.elmundo.es/cultura/2017/01/24/5886545922601d90178b4626.html" target="_blank">“los ojos del indie español”.</a> Este año Rafa exponía en el Ayuntamiento de
Aranda parte de su trabajo “Besos y Abrazos” y en el Hotel Villa de Aranda compartía algo
de “Girando con…”. Rafa me invitó a la presentación del Hotel. Asistió la
alcaldesa de Aranda, Raquel González, y los medios locales. A la presentación en
el Ayuntamiento (fue el día anterior yo no estuve) </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, sans-serif"><span>se añadió Javier Ajenjo, el ideólogo director promotor culpable </span></span>y todo lo que quieran añadir <span face="Calibri, sans-serif"><span>de Sonorama, ambos, fotógrafo y director se </span><span>fundieron</span><span> en un abrazo. </span></span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">¿Qué vengo a
compartir de lo que he vivido? Aranda tiene 30.000
habitantes. Según las crónicas periodísticas <a href="https://www.abc.es/espana/castilla-leon/sonorama-celebra-cumpleanos-cartel-eclectico-20220815143542-nt.html" target="_blank">130.000 han pasado estas cinco noches y sus días por allí </a> y </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif""><a href="https://www.lavanguardia.com/vida/20220815/8466835/balance-seguridad-sonorama-ribera-bueno-excelente.html" target="_blank">el balance que han hecho tanto el Ayuntamiento como la subdelegada de Gobierno en Castilla y León ha sido “de muy bueno a excelente”</a> .La alcaldesa me explicó en conversación informal que según
alguna organización empresarial se quedan en la zona entre 13 y 17 millones de
euros, pero insisto, el dato me lo dio con todas las reservas. Este año ha sido la primera edición sin restricciones por el
coronavirus. Por ese motivo se amplió el festival </span><span face="Calibri, "sans-serif"">a cinco noches (lo normal son cuatro) y el cartel ha sido </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">excepcional. </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">No voy a entrar en disquisiciones </span><span face="Calibri, "sans-serif""> musicales -tengan en cuenta que hubo casi 250 conciertos- pero para mí los momentos
sensacionales fueron el final de Shinova con fuegos artificiales en “Te debo una
canción”; Coque Malla cerrando a cara perro con temas de Los Ronaldos y cada vez que
acababa uno soltaba “ya está, basta, Los Ronaldos son el pasado” y arrancaba con el siguiente clásico; la gente se volvía loca. Me gustaron mucho también Triangulo de Amor Bizarro; Izal tiene un directo que roza la perfección musical igual que Leiva y muy hondo estuvo Loquillo, puto Loco cuanto te debo. </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">¿Por qué este festival es un éxito? Básicamente
por su generosidad. Primero: la implicación de la hostelería local sin
fisuras, si bien hay un recinto con cinco grandes escenarios las calles de Aranda también acogen conciertos por eso los bares y restaurantes del pueblo ganan una pasta considerable esa semana. Segundo: la
implicación de la denominación Ribera del Duero en bloque, sin capillas, van a
una con todo. Tercero: las administraciones implicadas al máximo. Cuarto: el trato exquisito que presta la organización a los artistas y Quinto: un visionario que se juega la pasta, busca patrocinadores, actúa con</span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">visión de ciudad y por
encima de todo ama la música en directo.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-10583593320945947622022-06-22T04:46:00.002-07:002023-04-11T23:31:51.247-07:00Un balanç de l'Aplec 2022<p> </p><h1 style="background-color: #eeeeee; border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/294461/un-balanc-de-laplec-2022-lopinio-de-guillermo-hervera?fbclid=IwAR3vqqrLT8DDGzXXdrqT16vCP_scpdoeF5XUNCxoRF5EcNcr6SB1-ku7gVs" rel="nofollow" target="_blank">"Un balanç de l’Aplec 2022"</a></h1><div class="content" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.4; margin: 32px 0px 0px; outline: none; padding: 0px;"><p style="border: none; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">Els debats sobre política hidrològica no s'han de fer en temps de sequera pel mateix motiu que els debats sobre l'Aplec del Caragol no s'han de fer ni en vigílies de la festa ni durant la ressaca. </span><span style="background-color: white; border: none; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><b>És ara quan toca encarar el debat tan difícil com necessari sobre la mida de les parcel·les de les colles de l'Aplec. El motiu és preocupant: ja no s'hi cap</b></span><span style="background-color: white; border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">. Avui les parcel·les dels Camps Elisis tenen la mateixa superfície dibuixada l'any 93 tot i que el certamen ha crescut en nombre de penyes i el que és més angoixós, la població de cada penya ha crescut i creix imparablement.</span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">A la meva colla, El Puntazo, que és la millor, hem hagut de fer torns per dinar. La canalla ja no és canalla i ocupa plat i cadira d'adult mentre va naixent més canalla. Qui gestiona una colla sap que dir-li a un penyista de tota la vida que els seus fills no hi caben no és una opció. Per solucionar-ho hi ha diverses propostes totes elles difícils: La primera és deixar-ho com està, fem un Aplec a la japonesa tots arronsats i qui dia passa any empeny. La segona és ampliar el recinte per tal que entrin noves colles i reduir de pas la superpoblació de les antigues; aquesta opció obliga a dividir colles existents. L'altra és un repte de planejament consistent en tornar a dibuixar els Campos ampliant la superfície de cada parcel·la, aquesta acció implicarà el desplaçament d'algunes colles del seu lloc històric. I la quarta i més radical: canviar la ubicació de l'Aplec.</span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white; border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;">Les opcions de canvi tenen complicacions tècniques en relació amb els subministraments, i potser derivades administratives i polítiques a banda de les reticències al canvi inherents a la condició humana, d'acord, però tard o d'hora hem de fer una reflexió sobre la superfície de les colles i el temps i l'èxit de l'Aplec hi juguen en contra. </span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-49529352717175571842022-05-17T00:27:00.003-07:002023-04-11T23:31:54.636-07:00"UE Lleida, pasado y presente"<p> </p><h1 style="border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><span style="background-color: white;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/293756/ue-lleida-pasado-y-presente?fbclid=IwAR10orlnFTv7eMSJJ5iN4AJpWUIceHb7yhAEr8kVO0dLJ5-0hgebt1G0Ses" rel="nofollow" target="_blank">"UE Lleida, pasado y presente"</a></span></h1><div class="content" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.4; margin: 32px 0px 0px; outline: none; padding: 0px;"><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;"> Todos tenemos un pasado; la Unió Esportiva Lleida también. El Lleida jugó en primera división la temporada 93-94. Recuerdo bien ese año porque yo trabajaba de chico para todo en Antena 3 de Radio y entre otras cosas cubría los partidos del Lleida, todos tenemos un pasado insisto. Acompañaba a José Antonio García Barranco en sus retransmisiones y me tocaba poner el micro en alguna rueda de prensa. Fue así como pude seguir las peripecias de Mané, Matosas y Soren Andersen, entre otros. También viví la descomunal bronca de Benito Floro, a la sazón entrenador del Real Madrid, a sus jugadores por perder 2 a 1 en el Camp d’Esports. Se pueden imaginar lo que supuso esa victoria para los que estábamos allí. </span><b>El ascenso a primera trajo el estadio actual y fue, sin ánimo de polemizar, la mayor alegría deportiva que ha vivido mi generación en esta ciudad.</b></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">El ascenso se había consumado en junio del 93 en un antológico partido en casa contra el Badajoz, 3-0 ganamos, con invasión de campo incluida. Soy consciente de que cualquier seguidor del Lleida conoce bien esta historia, pero no sobra recordarla de vez en cuando; por ejemplo, yo se la he explicado ahora a mis hijos que no la sabían.</span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-weight: inherit;">Algo así como junio del 93 vivimos este domingo en el Camp d’Esports con el pase de oro al play-off de ascenso. Era el Lleida de las grandes ocasiones. Mis dos hijos animaron desde el Gol Norte con los Rudes Lleida, justo detrás de la portería y luego saltaron al campo como hiciera yo en el verano 93. </span><b>Vuelve esa magia, aunque el precio que han pagado los jugadores por ello haya sigo carísimo: mucho sudor y demasiadas lágrimas. </b><span style="font-weight: inherit;">Yo no sé cómo hacer que el Lleida triunfe deportiva, económica y socialmente, ya hay gente que se dedica a pensar eso, pero sé que debemos aprovechar ese espíritu de la UE Lleida que sigue vivo tras los años, que nunca ha muerto, llamen al club como lo llamen. Ese espíritu pide a gritos la implicación de la sociedad leridana. Olvídense ya de las administraciones como única pata del proyecto, el Lleida lo hemos de hacer crecer entre todos. </span></span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-5318345886582679882022-04-08T13:14:00.003-07:002023-04-11T23:31:50.685-07:00Tuya es la Tierra<p>Si puedes mantener en su lugar tu cabeza cuando todos a tu
alrededor han perdido la suya y te culpan de ello.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes seguir creyendo en ti mismo cuando todos dudan de
ti, pero también dejas lugar a sus dudas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes esperar y no cansarte de la espera; o si, siendo
engañado, no respondes con engaños, o si, siendo odiado, no te domina el odio. Y
aun así no te las das de bueno ni de sabio.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes soñar sin que los sueños te dominen.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes pensar y no hacer de tus pensamientos tu único
objetivo.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes encontrarte con el Triunfo y el Desastre y tratar
a esos dos impostores de la misma manera.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Si puedes soportar oír la verdad que has dicho, tergiversada
por villanos para engañar a los necios.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">O ver cómo se destruye todo lo que has creado en tu vida, y
remangarte para reconstruirlo con herramientas desgastadas.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes apilar todas tus ganancias y arriesgarlas a una
sola jugada; y perder, y empezar de nuevo desde el principio y no decir ni una
palabra sobre tu pérdida.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Si puedes forzar tu corazón, y tus nervios y tendones, a
cumplir con tus objetivos mucho después de que estén agotados, y así resistir
cuando ya no te queda nada salvo la Voluntad, que te dice: "¡Resiste!".</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Si puedes hablar a las masas y conservar tu virtud.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">O caminar junto a reyes, sin menospreciar por ello a la
gente común.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si ni amigos ni enemigos pueden herirte.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si todos pueden contar contigo, pero ninguno en exceso.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si puedes llenar el inexorable minuto con sesenta segundos
que valieron la pena recorrer,</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b>Tuya es la Tierra y todo lo que hay en ella,</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lo que es más: serás
un hombre, hijo mío<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><i>If - Rudyard Kipling- (1895).</i><o:p></o:p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-17414933243393067442022-04-05T01:31:00.006-07:002023-04-11T23:31:51.645-07:00Cojan el tren de las Olimpiadas de Invierno<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/292855/cojan-el-tren-de-las-olimpiadas-de-invierno" target="_blank"> Cojan el tren de las Olimpiadas de Invierno</a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado enero el Gobierno de
Catalunya presentó el resultado de una encuesta oficial sobre la opinión de los
catalanes en albergar las olimpiadas de invierno de 2030.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Según ese estudio, el 73% de los encuestados
está a favor de acogerlas; cifra que asciende al 74% entre los vecinos del
Pirineo. <b>Los argumentos a favor son fácilmente deducibles: la mejora en las
infraestructuras y las comunicaciones, la generación de ocupación, la
proyección internacional y la consecuente promoción económica del territorio.</b><span style="mso-spacerun: yes;"><b> </b> </span>Aun así, Catalunya tiene en el horno una
futura consulta reducida a los vecinos de los territorios más afectados. Mi
porra es que el porcentaje de partidarios aumentará en la consulta. Los
habitantes del Pirineo saben del impacto positivo de las proyecciones
internacionales.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Lo comprobaron en la
Vall de Boí – <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>búsquenme allí si algún
día desaparezco-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tras ser reconocida
Patrimonio de la Humanidad. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La candidatura española se
tambalea por la postura de Aragón (o al menos la de su
Presidente) que se abraza a la quimera del 50% para cada comunidad.
¿Cómo se calcula eso? Es evidente que el
reparto del pastel debe ser estrictamente técnico. <b>El concepto “equilibrio” está bien como
principio político, pero no debería ser el objetivo en un proyecto así, ni
mucho menos una condición</b>.<b> Al Comité Olímpico Español compete abstraerse de
criterios políticos y a las comunidades les toca encajar deportivamente su
decisión</b>. Para explicarme: todo el mundo
quiere y necesita agua, pero es la Confederación Hidrográfica del Ebro quien la
administra con criterios hidrológicos. Por muy tozudo que se muestre un
presidente de una comunidad la decisión sobre el reparto del agua acaba siendo más técnica que política. Pues lo mismo ocurre con las sedes olímpicas. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Celebro el talante del Presidente
de la Generalitat en este asunto. Ha mostrado una postura abierta y respetuosa
con el Comité Olímpico Español. Por contra la Presidencia del
Gobierno de Aragón debería reflexionar su posición enconada y evitar desplantes al diálogo.</b> <b>No deja de ser contradictorio que los juegos olímpicos,
ideados como instrumento de paz y concordia entre los pueblos, sean motivo de incomodidad
entre dos hermanos como Aragón y Catalunya: es un sinsentido y en este caso la
responsabilidad no es catalana. </b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es pronto para saber qué
candidatura ganará las Olimpiadas de 2030. La previsión es que se comunique
este mismo 2022 en Pekín o el próximo año en Mumbai (India).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El Comité Olímpico Internacional decidirá
finalmente, también sobre criterios técnicos. Hay que quemar las naves e ir con
todo a por el tren de las olimpiadas de invierno, no buceemos en debates
bizantinos, no nos lo podemos permitir, que andamos justos de alegrías y de
inversiones extraordinarias.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><br /><p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-88361795954750858972022-03-07T03:43:00.008-08:002023-04-11T23:31:59.401-07:00Empresa Familiar. <p> </p><h1 style="background-color: #eeeeee; border: none; color: #333333; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 28px; margin: 0px 0px 16px; outline: none; padding: 0px;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/292218/empresa-familiar-lopinio-de-guillermo-hervera" rel="nofollow" target="_blank">"Empresa Familiar"</a></h1><div class="content" style="border: none; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.4; margin: 32px 0px 0px; outline: none; padding: 0px;"><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Si no hi ha imprevistos, demà passat l’<a href="https://efamiliar.net/" rel="nofollow" target="_blank">Associació Empresa Familiar de Lleida </a>celebrarà els seus 20 anys de vida en un acte a la Llotja. L’entitat, creada el 2001 i amb seu al <a href="http://www.pcital.com/?set_language=es" rel="nofollow" target="_blank">Parc Científic</a> compta amb una bona representació d’empreses familiars lleidatanes i una forta vinculació amb l’influent l’<a href="https://www.iefamiliar.com/" rel="nofollow" target="_blank">Institut de l'Empresa Familiar. </a></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Segons dades de l’associació: les empreses familiars suposen el 85% del total d’empreses a Lleida, ocupen el 68% de l’ocupació privada i el seu pes en l’activitat econòmica equival al 61% del PIB del sector privat. La seva presència és dominant en els sectors primari i secundari. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">La vinculació família-empresa és objecte d’estudi universitari, la <a href="http://www.catedraef.udl.cat/" rel="nofollow" target="_blank">Càtedra Empresa Familiar de la UdL</a>, promoguda per l’associació, es va crear el 2011 amb la finalitat de fomentar la docència i la investigació per a un millor coneixement de l’empresa familiar i les seves problemàtiques. Atès el caràcter multidisciplinari d’aquesta càtedra, s’imparteix en coordinació amb els plans d’estudi de grau elaborats en facultats i escoles, com les d’Agrònoms, la Politècnica i la Facultat de Dret i Economia. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">L’associació Empresa Familiar és imprescindible per representar els interessos comuns dels seus membres i compartir els seus coneixements i experiències, entre si, i amb la comunitat docent i amb la societat. Li desitjo molts èxits a l’actual Junta Directiva presidida per l’empresari i amic Marc Ceron, i felicito les anteriors per haver creat una entitat de prestigi. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;" /></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">També vull recordar que aquesta associació va néixer amb l’impuls del Cercle d’Economia de Lleida, com també ho van fer, per cert, les <a href="https://www.trobadaalpirineu.com/es/" rel="nofollow" target="_blank">Trobades Econòmiques del Pirineu</a>. El Cercle d’Economia es va dissoldre quan comptava amb més de 40 anys de trajectòria i amb aquesta dissolució penso que Lleida es quedà òrfena d’un fòrum socioeconòmic local que constituïa un gran marc de reflexió i acollia convidats i ponents que elevaven el to del debat econòmic, polític i social local. Opino que aspectes com les infraestructures, la mobilitat, el model comercial, el model econòmic i qualsevol temàtica rellevant pel desenvolupament local necessiten l'espai que oferia el Cercle d’Economia de Lleida, una entitat històrica que morí en silenci, però la seva empenta és viva, dimecres a la Llotja en tindrem un exemple. </span></p></div>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-11725378768644853522022-01-12T06:41:00.004-08:002023-04-11T23:31:51.406-07:00El Premio Eugenio Nadal<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.ua1.cat/articles/291040/el-premio-eugenio-nadal-lopinio-de-guillermo-hervera?fbclid=IwAR2OLMopEQTfomTeEjJ34E4ixLWviLAOITBWGWv2-0UM3SxmbEYjofwqzAM">El Premio Eugenio Nadal</a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pasado jueves se falló el
premio Nadal de literatura, como siempre el 6 de enero. La ganadora ha sido la periodista Inés Martín
Rodrigo con la novela 'Las formas del querer'.
El premio Nadal es el más antiguo de España. Se creó en Barcelona hace
78 años en honor a Eugenio Nadal Gaya, descendiente de una importante familia
de raíces leridanas. El joven literato falleció prematuramente siendo redactor
jefe de la revista DESTINO, revista cultural dirigida por su gran amigo y
colega Ignacio Agustí, autor entre otras de la novela<span style="color: red;"> </span>“Mariona
Rebull”. Nadal, ya catedrático de literatura y reconocido autor, fallece el 10 de abril de 1944 a los 27
años. Los redactores y editores de
DESTINO acordaron que la idea de Ignacio Agustí de crear un Premio de Novela se
hiciera con el nombre de Eugenio Nadal. Las primeras bases del año 44
explicaban: “<i>En el propósito de estimular la creación novelística española,
y para honrar de manera digna la memoria del malogrado escritor Eugenio Nadal,
entrañablemente vinculado a las actividades de “DESTINO” en sus primeros años,
los dirigentes de nuestra revista instituyen el premio anual para novelas,
inéditas, españolas, premio que llevará el nombre del que fue nuestro querido
compañero”. <o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La primera galardonada fue la joven
escritora Carmen Laforet, con la novela ‘Nada’, que fue un éxito editorial sin
precedentes. En ediciones posteriores vendrían Gironella, Miguel Delibes, Sánchez
Ferlosio y Ana Maria Matute quienes fueron dándole fama y prestigio al premio,
confirmándolo como el más respetado del país, no tanto por su valor económico,
cuanto por la consolidación que suponía alcanzar aquella meta. Con
posterioridad, se ha dado la circunstancia de que la misma gala literaria del 6
de enero albergue la concesión del premio <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Josep Pla de literatura catalana, compartiendo
así los dos columnistas de DESTINO el evento. Fue célebre la muy amistosa
discusión literaria mantenida entre ambos amigos a raíz del artículo de Nadal “El
arte de escribir”. Pla con muchos otros como González Ruano, Díaz Plaja, Néstor
Luján y Joan Teixidó se integraron en la conocida CORONA POETICA para glosar al
recién fallecido Eugenio. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Creo oportuno recordar los orígenes
del Premio Eugenio Nadal y los de un literato formidable imposible de atisbar
en una crónica radiofónica de dos minutos. Eugenio Nadal Gaya era hermano menor
de Santiago, afamado periodista, y hermano mayor de Juan Manuel Nadal Gaya, entre
otras cosas director de la Fira de Lleida durante 25 años; pero esa es otra
historia.<o:p></o:p></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-66283002277392479332022-01-02T06:38:00.005-08:002023-04-11T23:31:56.708-07:00Mascarilla y buenas maneras. <p style="text-align: justify;"> <span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;">Te
haré una recomendación para que la tomes o la dejes. Te la hago con todo el
cariño y sin pretender ser yo, ni por asomo, árbitro de elegancia. La mascarilla
quirúrgica o la llevas bien puesta, cubriendo nariz y boca, </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;"> </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;">o la guardas entera en el bolsillo. Es una excentricidad,
cuando no una horterada, llevarla en la barbilla, colgada de la oreja o en la
cabeza a modo de boina. La mascarilla es un complemento necesario para limitar
la propagación del bicho cuyo uso generalizado ha convertido en una prenda más. Al ser así, le acompaña –como a cualquier prenda-
una serie de normas de educación. Me explico: uno puede estar bien con corbata
o sin corbata, pero llevar la corbata atada a la cabeza o colgando de la
entrepierna es excéntrico; no es lo correcto salvo que se pretenda dar la nota
(algo muy respetable). Pasa lo mismo con una bufanda o un foulard. Es extraño
lucir una bufanda atada a la pierna a modo de torniquete como extraño es llevar
una mascarilla colgada de la oreja.</span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;"> </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;">A
partir de esto, haz lo que te apetezca, pero la mascarilla en la barbilla es
más un</span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;"> disfraz </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;"> </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="font-size: 11pt;">que otra cosa.</span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-801290043139132122021-12-14T00:06:00.004-08:002023-04-11T23:31:50.099-07:00Simplemente Navidad<p> <a href="https://www.ua1.cat/articles/290545/simplemente-navidad-lopinio-de-guillermo-hervera?fbclid=IwAR1ggWwJ3Hz6uXdwVX_eChIJpIfB1PRZ88NMsdXvtRTWmat_rD5i4axFlzY" style="font-family: arial; font-size: 16px; text-align: justify;" target="_blank">Simplemente Navidad UA1</a></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: arial; font-size: 16px;">Esta semana ha habido un debate en las redes sociales, que no me atrevo a clasificar, sobre la tradición navideña de “fer cagar el tió”. En su día ya se disertó, atentos, sobre el sexo del tronco en cuestión. Hay quien creía que es macho: tió, frente los que defendían que se trata de una hembra: tiona. Desconozco si había partidarios de sexo indefinido: tione. </span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: arial;">El debate ha derivado hacia el ritual en sí. Se analiza si dar de hostias a un indefenso tronquito sonriente hasta que cague todo lo que guarda en sus entrañas es un acto manifiestamente violento y por tanto poco educativo. Piensen que el tronquito se vacía cuando está harto de recibir bastonazos en sus costillas, y es en ese preciso momento cuando sus agresores se lanzan como cavernícolas a recoger sus despojos. Ni tengo opinión sobre esto, ni tengo intención de dedicar un segundo a creármela, porque si me detuviera en estas reflexiones navideñas no haría nada estas fiestas. Si me afectara, tal vez no haría cagar el tió por si fomento la agresividad entre los niños; o tal vez no compraría regalos por si fomentan el consumismo y el materialismo; no me reuniría con mis seres queridos porque peligra la sanidad pública; no llevaría a mis hijos a ver una cabalgata de reyes magos machos porque tal vez les inculco un modelo patriarcal y misógino. Respiremos. Sean ustedes mismos. Sigan las tradiciones que heredaron de su abuela tal como ella se las legó. Fluyan. Denle, si les da la gana, una paliza al tió como si no hubiera un mañana. Monten un belén, si siempre lo han hecho, aunque el yerno el cuñado o la nuera sean laicos activistas. O no lo monten, pero fluyan. Háganle el mejor regalo que puedan permitirse a sus seres más queridos. Reúnanse con su familia, abrácenla y no escatimen palabras de amor. Vivan la vida porque, como dice el brillante anuncio de Campofrío: "La vida no es para vivirla acojonado. La vida es acojonante".</span></span></p><p class="ql-align-justify" style="border: none; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: arial;"> </span></span></p><p style="border: none; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: arial;">Feliz Navidad.</span></span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5286934180016638920.post-26786425594971115772021-12-05T06:22:00.033-08:002023-04-11T23:31:53.202-07:00 Som una ciutat unida pel sol d’hivern.<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.5pt; text-align: justify;">Lleida som un territori intel·ligent i humil, </span><span style="font-size: 13.5pt;">per
això no ens incomoda riure’ns de nosaltres mateixos. Un lleidatà autèntic és
foteta per naturalesa, no hi pot fer res, però sense arribar al sarcasme. Ens
agrada saber intimitats de l’altre, però respectem el joc net a l’hora dels
odis. Dos lleidatans de socarrell mai se’n faran de sang. Som </span><i style="font-size: 13.5pt;">carrinclons</i><span style="font-size: 13.5pt;"> –tot i que costi definir científicament
l’expressió </span><i style="font-size: 13.5pt;">carrincló</i><span style="font-size: 13.5pt;">- , però no
estem per fer volar coloms; som assenyats a la feina ben feta. </span><span style="font-size: 13.5pt;"> Tot i ser una</span><span style="font-size: 13.5pt;"> ciutat especialment acollidora, sabem distingir al minut un </span><i style="font-size: 13.5pt;">paracaigudista</i><span style="font-size: 13.5pt;"> d’un de casa, amb qui tenim més complicitat. Som una ciutat unida pel sol d’hivern, pel mes de maig i pel Marraco. I
sí, el tòpic és cert, quan tornes a Lleida i veus la Seu a l’horitzó t'invaeix aquella sensació fraternal de protecció. Ja ets amb els teus. Cuidem-nos i cuidem el vincle. No hi ha reptes impossibles si la ciutat està unida. </span></p>Guillermo Herverahttp://www.blogger.com/profile/05057436740923128519noreply@blogger.com