Vivers empresarials en xarxa

Avui, la infraestructura més utilitzada per les administracions locals per donar suport a l’emprenedoria són les incubadores d’empreses: edificis que, sota la fórmula de centres empresarials o vivers, tenen l’objectiu de promoure una activitat econòmica estratègica en un territori determinat.

Molts d’aquests centres treballen de manera autònoma, però és habitual trobar-ne d’integrats en un parc científic i tecnològic, com és el cas de Lleida o, per exemple, del Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, on hi ha instal·lat el viver d’empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Catalunya hi ha un teixit important d’emprenedors que utilitzen els recursos públics per endegar i consolidar els seus projectes. Són aquests els qui han de tenir present que els vivers són instruments vius al servei dels seus interessos i que ofereixen, entre altres avantatges, un entorn idoni de networking, especialment beneficiós per elaborar una xarxa de contactes i obrir-se mercat mitjançant el treball col·laboratiu. Cal que sàpiguen aprofitar aquests recursos.

A Lleida, les entitats que treballem per facilitar la creació d’empreses i la seva consolidació al territori hem d’apostar per treballar conjuntament per enfortir una xarxa de vivers potent, fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per apropar els emprenedors sense limitacions territorials, coordinant activitats, defensant interessos comuns i generant un espai útil de cooperació.

Finalment, les administracions locals han de tenir present que les incubadores d’empreses són un model vàlid per equilibrar el territori i una eina eficaç per arrelar-hi les empreses. Serveixen per ajudar-les a innovar, a internacionalitzar-se, a disminuir riscos i, en definitiva, a contribuir a la millora de la nostra economia.

De vacances a Aragón.

Amic i amigues, avui dijous començo les meves vacances de Setmana Santa. M’instal·lo a Pomar de Cinca, un petit poble aragonès (situat no se ben bé si a la diòcesis de Barbastro o a la de Monzón) on ens trobem amb la meva família i amics.
Jo sóc de Lleida. I com molts lleidatans tinc excel·lents relacions personals amb Aragón, la comunitat amb la que Catalunya ha tingut històricament excel·lents relacions. Juntes han crescut, i juntes han sobreviscut moltes batalles. És molt difícil trobar lleidatans que no tinguin vincles familiars, comercials o importants llaços d’amistat amb aragonesos. Com és difícil trobar aragonesos que no tinguin especial estima per Lleida i pels lleidatans.
Ja sabeu que aquestes relacions s’estan entorpint pel conflicte sobre la titularitat d’algunes obres del Museu Diocesà de Lleida. Per això quan arriben aquestes dates crec més necessari convidar-vos a combatre les idees dels talibans de l’art sacre que, aquí i allà, treballen per confrontar les dos comunitats germanes. Creieu-me, no té cap sentit banderejar els retaules de les verges per trencar una inestimable convivència històrica. Que hem de trobar un final dialogat ja és un missatge desafectat. Avançar de veritat significaria soltar el llast del “estamos trabajando en ello” i anunciar que s’ha assolit un acord definitiu de consens. Mentrestant, lleidatans com jo, que n’hi ha molts, continuarem cultivant modestament les relacions amb la nostra comunitat germana. Bé sigui durant l’any, bé durant les vacances.