Què és ser franquista en el sentit que
estableix la Llei de Memòria Històrica? Podem estar d’acord que ho va
ser qui combregava activament amb el principis del movimiento. Ho va
ser també qui va participar activament en la repressió. Té molts punts de ser-ho un
militant de Falange. Però, tot servidor públic català o persona conservadora dels anys -posem per cas- 60 ho era en aquest
sentit? Des d’una visió totalitària i revisionista de la història la resposta
és clara, sí, ho van ser sense redempció pel fet de no haver-se exiliat i pel fet
de respirar aquells anys. Ara bé, per
sort, la democràcia ve a combatre el totalitarisme i el revisionisme aportant-hi matisos i cercant-hi consensos en una lluita titànica per la convivència. El
radical veu la vida en blanc o negre, punt. El demòcrata la veu en tots els colors de la llum. He escrit en altres ocasions que no puc fer "tabula rasa" en aquest tema, perquè només si hi apliquem dogmes totalitaris tots els servidors públics i persones influents dels municipis de Lleida dels
anys 60 eren franquistes, i aquest no és el sentit que dona la Llei de Memòria
Històrica, que defineix franquisme com “exaltación del alzamiento y participación en la represión”. Partint de la definició legal, generalitzar és manipular, i per entendre-ho millor no cal vanar-se d’haver passat dies a la biblioteca, n’hi ha
prou amb conversar amb qualsevol veí de certa edat de qualsevol poble de Lleida
que no tingui una visió partidista del món.
Jo no he viscut la dictadura franquista, però sí he viscut la dictadura d’ETA. Va ser una dictadura d’Estat perquè s’exercia, en part, des del govern d'alguns ajuntaments del País Basc a través de les organitzacions polítiques que li donaven cobertura. La dictadura d’ETA va comportar assassinats i segrestos indiscriminats per raons polítiques. Vol dir això que tots els independentistes dels anys 80 a Euskal Herria eren terroristes? Des d’una visió totalitària de la història la resposta és sí (perquè no la condemnaven explícitament diran), però jo no ho puc compartir. Una persona influent de l’independentisme Basc dels 80 no era automàticament i per aquest sol motiu un terrorista, com no per ser conservador als 50 o 60 eres necessàriament franquista. Serà cada municipi del País Basc qui decideixi democràticament honorar o no els seus veïns il·lustres de l’esquerra independentista durant la dictadura d’ETA en funció de la seva trajectòria personal i professional. I valorant sense prejudicis què van aportar a la seva comunitat; si van participar activament en la repressió terrorista o no; i si van exaltar o no la lluita armada. Això penso, amb més matisos i més colors que l’integrisme.
Jo no he viscut la dictadura franquista, però sí he viscut la dictadura d’ETA. Va ser una dictadura d’Estat perquè s’exercia, en part, des del govern d'alguns ajuntaments del País Basc a través de les organitzacions polítiques que li donaven cobertura. La dictadura d’ETA va comportar assassinats i segrestos indiscriminats per raons polítiques. Vol dir això que tots els independentistes dels anys 80 a Euskal Herria eren terroristes? Des d’una visió totalitària de la història la resposta és sí (perquè no la condemnaven explícitament diran), però jo no ho puc compartir. Una persona influent de l’independentisme Basc dels 80 no era automàticament i per aquest sol motiu un terrorista, com no per ser conservador als 50 o 60 eres necessàriament franquista. Serà cada municipi del País Basc qui decideixi democràticament honorar o no els seus veïns il·lustres de l’esquerra independentista durant la dictadura d’ETA en funció de la seva trajectòria personal i professional. I valorant sense prejudicis què van aportar a la seva comunitat; si van participar activament en la repressió terrorista o no; i si van exaltar o no la lluita armada. Això penso, amb més matisos i més colors que l’integrisme.
