El resultat electoral de maig atorga al PSC de Lleida una certa comoditat per avançar en moments importants. En va tenir prou amb els nou regidors socialistes per a escollir l’alcalde i en tindrà prou amb arribar a acords amb PP o amb Junts o amb ERC per tancar els pressupostos de cada any. Son aquests moments, investidura i pressupostos, on la política cobra especial protagonisme (deixant al marge les mocions de censura, clar). El Ple de pressupostos esdevé un tràmit mediàtic perquè passi el que passi al debat, ja sigui que la regidora balli una jota o l’alcalde canti el darrer tema de C. Tangana, el vot ve pensat de lluny i és invariable.
Al PSC se li poden retraure moltes coses, però mai que no sigui un partit amb experiència i vocació de govern i amb una centralitat que premia la ciutat. No és ni hauria de ser, al meu entendre, un partit de trinxera i pancarta; ni competir per veure qui és més radical en cap tema. JUNTS, ara, sap llegir aquesta centralitat i per això ha votat a favor d’uns pressupostos perfectament defensables davant el seu electorat mostrant-se davant la ciutat com un partit amb ganes de construir i responsabilitzar-se. JUNTS i ERC competeixen al Congrés dels Diputats per veure qui és més radical en les seves posicions, però a les administracions locals els dos busquen, amb més o menys encert, conquerir el centre, que és el lloc on esperen les alcaldies.
Dono per bo el tòpic que a les eleccions municipals la ciutadania vota sovint “sí” a un candidat i “no” a un altre per aspectes personals. Però aquesta dinàmica s’ha de deixar de banda en les votacions dels regidors al Ple, que haurien de ser estrictament polítiques. Fa la impressió, i puc estar equivocat, que ERC vota “no” al pressupost de Lleida per qüestions personals donat que s’han intercanviat fa massa poc els papers de govern i oposició de l’anterior mandat. Aquesta motxilla emocional no la té JUNTS, qui arriba a la Paeria amb un lideratge renovat, amb experiència de govern i votant els pressupostos amb una visió estrictament política.
