Fa unes setmanes un diari estatal publicava una entrevista a Alejandro Klecker, director general de la principal companyia en països de parla hispana en el terreny de la propietat industrial i intel·lectual. L’especialista en patents feia una comparativa de dades entre Espanya i diferents potències econòmiques del món. Les xifres conviden a la reflexió. A Espanya es registren a l’any 3.400 invents – entre patents i models d’utilitat- en front dels 88.000 d’Alemanya. Japó arriba als 150.000, igual que els Estats Units. Klecker manté que hi ha una certa contradicció entre ser la 8ª potència econòmica del mon i la 38ª per nombre de patents.
Una última dada que es publicava en aquella entrevista, i que crec cal tenir molt en compte per part del món científic agroalimentari, és la que afecta el registre de varietats vegetals. Espanya té registrades 140 noves varietats vegetals a la Unió Europea, mentre que Holanda en té 8.000. Aquesta dada es pot fonamentar en que el nombre d’empreses i centres d’investigació del sector és molt superior als Països Baixos que aquí.
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) publica cada any l’estadística general de noves sol·licituds i concessions de patents i models d’utilitat a l’estat espanyol. Crida l’atenció com mentre decreix dramàticament el nombre de sol·licituds de models d’utilitat des de 2002, n’augmenta progressivament el de patents. De les 2.904 sol·licitades al 2001, hem arribat a les 3.439 del 2007, amb un creixement progressiu any rere any. *Font: http://www.oepm.es/ . Aquest creixement demostra que s’estan fent les coses bé des de l’estat espanyol en matèria d’innovació tecnològica. Les dades també demostren que, tot i la distància amb la resta de països capdavanters, el nostre creixement és progressiu i sostingut. L’aposta incondicional per l’economia del coneixement poc a poc va donant els seus fruits.
A la província de Lleida durant el 2007 es sol·licitaren 22 patents. I en el que portem de 2008 se n’han presentat 17 davant l’OEPM. Alguna corrent d’opinió empresarial es comença a qüestionar si cal patentar. Si és o no rendible empresarialment. Les queixes fan referència a una excessiva durada dels terminis de concessió, i al fet de patir un laberint processal a l’hora de fer valdre els seus drets davant els Tribunals de Justícia. En definitiva, es qüestiona si patentar resulta útil. Jo penso fermament que sí ho és. Mitjançant la patent, tota empresa – sigui de la mida que sigui – busca gaudir d’un període de monopoli d’explotació del producte patentat. D’aquesta manera es protegeix de la competència. L’enfocament respecte de la seva utilitat és diferent, al meu entendre, en funció del tipus d’empresa:per una empresa gran la patent buscarà monopoli sobre el producte o el procediment. Per una empresa de base tecnològica, la patent esdevé un important valor de màrqueting. Un important actiu immaterial. Per la PIME, la patent és una estratègia defensiva en front la competència, més que un instrument de monopoli.
La patent resulta també de gran valor a l’hora de determinar la competitivitat de l’empresa en el mercat: els actius immaterials d’una empresa poden ser molt més valuosos que els seus actius físics, sobretot en aquelles empreses de sectors molt innovadors, on el que es valora principalment és el seu coneixement. Estem encara lluny de les grans potències tecnològiques, però anem pel bon camí, augmenta cada any el nombre de sol·licituds de patens. Sí, cal patentar.
---------------------------------------------------------------------------
