lunes, 26 de octubre de 2009

L'advocat davant l'emprenedor.


Quan els ciutadans han de prendre decisions transcendentals, acostuma a haver-hi un advocat de confiança aportant-hi el seu coneixement jurídic. Són decisions que poden afectar les seves “vides” mercantils y les seves relacions laborals o familiars. Iniciar un negoci és un d’aquests moments transcendentals, i l’advocat que està al costat de l’emprenedor en el moment de desenvolupar una idea de negoci pot informar-lo i assessorar-lo, no solsament dels aspectes estrictament jurídics i mercantils, si no també de quins recursos públics té al seu abast l’emprenedor.
El camí de l’emprenedoria és molt dur. Deixant de banda el rosari burocràtic que pot implicar donar d’alta una activitat empresarial, -la reducció dels tràmits administratius per crear una societat està en l’agenda política de totes les administracions- l’emprenedor ha de reflexionar correctament la seva idea de negoci – i reflectir-la en el Pla d’Empresa- i ha de disposar del capital necessari per finançar les inversions i les despeses necessàries per la posada en marxa del seu projecte.
Per buscar finançament cal saber on acudir, conèixer el mercat financer i, sobretot, treballar molt. Per tal de facilitar aquesta tasca, és important que l’advocat sigui conscient que des de les diferents Administracions – comunitària, estatal, autonòmica i local- es posen a disposició dels emprenedors diferents instruments de suport i orientació en la fase de maduració de la idea de negoci i en la fase inicial del projecte empresarial. Els advocats hem de conèixer aquests instruments i hem familiaritzar-nos amb les administracions competents en suport a l’emprenedoria per donar un servei més complert. Per oferir-ne un assessorament integral.
Ser emprenedor porta implícita la capacitat d’assumpció de risc. Aquests risc comença arriscant el capital propi. En la major part dels casos aquest capital no és suficient per fer front a les necessitats inicials del projecte, per la qual cosa cal recórrer a finançament aliè. Aquestes necessitats inicials solen cobrir-se amb els F&F&F -de l’anglès: family, friends and fools és a dir, família, amics i “bojos”-, però ¿què passa quan aquests resulten també ser insuficients?.
Quan es pensa en demanar diners, la primera opció que ens ve al cap és un banc o una caixa d’estalvis. Són una bona opció, però en l’actualitat les empreses de nova creació no tenen un accés fàcil al crèdit bancari per tres característiques principals:
(a) No disposen de patrimoni o avals suficients per garantir el crèdit.
(b) L’emprenedor no disposa de la formació adient per analitzar correctament els diferents productes financers, ni acostuma a tenir capacitat de negociació davant l’entitat financera.
( c) La situació de crisis financera global ha reduït els marges de confiança necessaris en qualsevol operació de crèdit i fa que les operacions siguin més selectives que en anys anteriors.
Tot i aquestes dificultats, el finançament bancari és la principal font de finançament utilitzada per la major part de les empreses de nova creació al nostre país (Font: Global Entrepreneurship Monitor. Informe executiu. Catalunya 2005). No obstant, hi ha una clara percepció entre els emprenedors, sobretot en el període actual de crisi econòmica, que els bancs i caixes no donen prou suport als inicis.
No vull dir que sigui una norma general, però podem dir què, en molts casos, el sector bancari és reticent al risc en les fases inicials de l’empresa, motiu pel qual caldrà buscar altres alternatives per poder accedir al capital. Entre aquestes es troben els inversors privats, business angels, les empreses de capital risc, i el finançament públic provinent d’algun organisme depenent de les Administracions Públiques.
El finançament a partir de fons públics està segmentat en funció de diferents paràmetres que, de vegades, poden portar a confusió per part de l’emprenedor al no deixar-li molt clara a quina línia d’ajuts ha de presentar-lo. Aquesta segmentació pot estar feta en funció del sector d’activitat en el que es desenvolupa el projecte (per exemple: TIC, biotecnologia o transports entre d’altres.), en funció de les característiques personals de l’emprenedor (per exemple: edat, sexe, perill d’exclusió social o titulació) en funció de la tipologia de projecte (per exemple: projectes de R+D, inversions en actius, capital circulant, etc.). Les entitats públiques de suport a l’emprenedoria també donen assessorament en aquest sentit per tal de focalitzar el projecte a la línia d’ajut més adient.
Cada línia d’ajuts té les seves característiques específiques, però de forma general podem establir tres tipus de formes de suport financer als projectes empresarials:
a) Subvencions a fons perdut -cobreixen una part del total de projecte-. Per exemple determinats ajuts d’ACC1O, organisme autònom depenent de la Conselleria de Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
b) Préstecs tous -reducció de la taxa d’interès, terminis més llargs, entre d’altres-. Per exemple crèdits de l’Instituto de Crédito Oficial –ICO- depenent del Ministerio de Economia y Hacienda o de l’Institut Català de Finances, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
c) Préstecs amb bonificació -l’ajut es destina a rebaixar la taxa d’interès del préstec o a rebaixar una part del capital principal, que es considerarà a fons perdut-. Per exemple crèdits del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial –CDTI- depenent del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Cal fer referència que les subvencions a fons perdut s’atorguen un cop l’emprenedor ha justificat la totalitat de la despesa, per la qual cosa haurà de preveure en el seu pla de tresoreria la planificació de totes les despeses del projecte i si disposa de capital suficient per fer-hi front.
Per tal de facilitar l’accés a la informació sobre ajuts i subvencions, la major part d’agències de desenvolupament -estatals, autonòmiques i locals- disposen d’eines a l’abast de l’usuari, totes elles amb accés a través d’Internet, la qual cosa facilita l’actualització de les dades i l’accessibilitat dels usuaris. A continuació es mostren alguns enllaços web d’aquestes agències amb informació específica d’ajuts per empreses i emprenedors, insisteixo, aquesta llista és orientadora, no exhaustiva:
a) De caràcter general:
b) Estatal:
http://www.cdti.es/ per projectes R+D+i.
http://www.ipyme.org/ -Direcció General de la Pyme-
http://www.ico.es/ Finançament de diferents tipus de projectes empresarials.
http://www.mtas.es/ -Ministerio de Trabajo e Inmigración-
http://www.mityc.es/ -Ministerio de Industria, Turismo y Comercio)

c) Autonòmic:
http://www.acc10.cat/ (Ajuts a projectes d’innovació i internacionalització empresarial)
http://www.gencat.cat/ ( Generalitat de Catalunya)
www.gencat.cat/treball ( Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya)
http://www.autoocupacio.org/ (Recursos per a emprenedors)
d) Local:
http://www.ceeilleida.com/ (Diputacio de Lleida)
http://www.paeria.es/ (Ajuntament de Lleida)
e) Altres webs interessants on trobar informació sobre finançament de projectes empresarials:
http://www.esban.com/ (xarxa espanyola de B.A.)
http://www.bancat.com/ (xarxa catalana de B.A.)
http://www.bcnba.com/ (Barcelona B.A.)
www.iese.edu/businessangles (xarxa de B.A. de l’IESE)



Vivim en un món canviant amb mercats oberts i globals. Això comporta tot un seguit de reptes per les empreses, però també obre moltes oportunitats als emprenedors en la creació de nous negocis. La capacitat d’innovar i la creativitat resulten fonamentals per al dinamisme econòmic d’un territori i tenen, a més, un fort component social en el sentit de creació d’ocupació i benestar. Rec que advocats tenim la responsabilitat professional i social de recolzar i potenciar el naixement de projectes empresarial, i si és en el nostre entorn, millor, això comporta l’obligació de posar a l’abast dels clients tots els ajuts públics vigents, que no són pocs.

jueves, 6 de agosto de 2009

2009 ANY EUROPEU DE LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ.


Conferència Lluís Bassat UdL 19/7/09

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han adoptat la Decisió de declarar l’any 2009 “Any europeu de la Creativitat i la Innovació” sota la consigna “Imaginar. Crear. Innovar”.
És important el missatge de la institució comunitària, sobretot en un any que té tots els ingredients per ser batejat com l’any de la crisi.
L’any de la creativitat i la innovació pretén, entre d’altres fites, conscienciar Europa sobre la importància de l’educació i la formació com a requisits previs pel bon funcionament del denominat “triangle del coneixement”: educació-investigació-innovació. I ho vol fer combinant accions dels àmbits comunitari, nacional i local per deixar palès que la creativitat és requisit imprescindible per innovar. La creativitat és una aptitud present en tots nosaltres, i de forma especial en aquelles persones amb esperit emprenedor. Desenvolupar-la requereix d’informació, reflexió i, sobretot, valentia. El reconegut publicista Lluís Bassat, en la multitudinària conferència pronunciada el passat dia 19 en la sala d’actes de la Universitat va ser contundent en aquest sentit quan afirmà: “És molt difícil tenir una idea, però summament fàcil destruir-la”. Una idea, per bona que sigui, és quelcom summament fràgil, i trobarà fortes oposicions, raonades o no, a l’hora de posar-se en pràctica.
El Centre Europeu d’Empreses i Innovació de la Diputació de Lleida –ceeilleida-, com organització nascuda precisament gràcies als programes de la Unió Europea, segueix els criteris d’aquest any europeu. La difusió de bones pràctiques empresarials, l’estímul de la transferència tecnològica i el foment de la innovació en l’àmbit formatiu s’inclouen en el pla d’actuació aprovat en l’ultima reunió del Patronat del ceeilleida. Tots tres criteris van coordinats amb l’esperit de l’any europeu de la creativitat i la innovació. En primer lloc, en quan a l’estímul de la transferència tecnològica, el mes d’abril es reuneix el jurat de la primera “Beca Bit a la Innovació Tecnològica de les Terres de Lleida”, guardó promogut pel ceeilleida en concurs amb el Trampolí Tecnològic de la UdL. La beca premiarà les millors idees de negoci sorgides de la recerca i la creativitat, sempre que estiguin emparades per drets de propietat industrial, i que aportin solucions a les demandes actuals de la nostra societat. En segon lloc, pel que fa a la difusió de bones pràctiques empresarials es presentarà al maig, amb la complicitat del Patronat de Promoció Econòmica, el “Quadern de l’Emprenedor”. Una eina didàctica creada per coneixedors de l’emprenedoria lleidatana, adaptada a la normativa vigent, i amb vocació de ser una guia pràctica d’acompanyament en la gestació d’una empresa. Per últim, en quant al foment de la innovació en l’àmbit formatiu, hem fet públiques les bases de les ajudes 2009 a aquelles activitats formatives dutes a terme per entitats públiques o privades que tinguin per objectiu la promoció de la innovació empresarial; per aquest any 2009 s’hi destina la quantitat de 90.000 €. A més a més, i sense abandonar el món educatiu, continuen les jornades de portes obertes a la formació professional, gràcies al conveni subscrit el seu dia amb el Departament d’Educació de la Generalitat, pel qual continuaran acudint periòdicament al nostre centre alumnes del últims cursos de cicles formatius, per conèixer personalment què és la innovació, com aquesta es materialitza en idees de negoci, i poder entrevistar-se amb emprenedors que han apostat per la creativitat.
L’any europeu de la creativitat i la innovació és un al·licient més pel ceeilleida, que treballa per l’emprenedoria local gràcies al suport de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, la UdL, les Cambres de Comerç de Lleida i de Tàrrega, els sindicats UGT i CCOO, la COELL i La Caixa, entitats totes elles conscients que amb la creativitat es pot imaginar un futur millor, i que la innovació és la gran formula per progressar i l’eina per aconseguir aquest futur.