Quan els ciutadans han de prendre decisions transcendents, acostuma a haver-hi un advocat de confiança que aporta el seu coneixement jurídic. Es tracta de decisions que poden afectar les seves activitats mercantils i les seves relacions laborals o familiars. Iniciar un negoci és un d’aquests moments clau, i l’advocat que acompanya l’emprenedor en el desenvolupament d’una idea de negoci pot informar-lo i assessorar-lo no sols dels aspectes estrictament jurídics i mercantils, sinó també dels recursos públics que té al seu abast.
El camí de l’emprenedoria és exigent. Deixant de banda el conjunt de tràmits burocràtics que pot comportar donar d’alta una activitat empresarial —malgrat que la reducció d’aquests tràmits forma part de l’agenda política de les administracions—, l’emprenedor ha d’analitzar adequadament la seva idea de negoci, plasmar-la en un pla d’empresa i disposar del capital necessari per finançar les inversions i despeses associades a la posada en marxa del projecte.
Per obtenir finançament cal saber on acudir, conèixer el mercat financer i, sobretot, dedicar-hi un esforç considerable. En aquest sentit, és important que l’advocat sigui conscient que les diferents administracions —comunitària, estatal, autonòmica i local— posen a disposició dels emprenedors diversos instruments de suport i orientació, tant en la fase de maduració de la idea com en l’etapa inicial del projecte empresarial. Els advocats han de conèixer aquests instruments i familiaritzar-se amb les administracions competents en matèria de suport a l’emprenedoria per tal d’oferir un servei més complet i un assessorament integral.
Ser emprenedor implica, necessàriament, una capacitat d’assumir riscos. Aquest risc comença amb l’aportació de capital propi, que en la majoria dels casos resulta insuficient per cobrir les necessitats inicials del projecte. Per aquest motiu, sovint cal recórrer a finançament aliè. Aquestes primeres necessitats solen cobrir-se mitjançant els anomenats FFF —de l’anglès family, friends and fools (família, amics i “bojos”)—, però què succeeix quan aquests recursos també resulten insuficients?
Quan es planteja la necessitat d’obtenir finançament, la primera opció acostuma a ser una entitat bancària o una caixa d’estalvis. Tot i que poden ser una bona alternativa, en l’actualitat les empreses de nova creació tenen dificultats per accedir al crèdit bancari, principalment per tres motius:
a) No disposen de patrimoni o garanties suficients per avalar el crèdit.
b) L’emprenedor sovint no té la formació necessària per analitzar adequadament els productes financers ni la capacitat de negociació davant l’entitat financera.
c) La situació de crisi financera global ha reduït els nivells de confiança necessaris en qualsevol operació de crèdit, fet que comporta una major selectivitat respecte d’anys anteriors.
Malgrat aquestes dificultats, el finançament bancari continua essent la principal font utilitzada per la majoria de les empreses de nova creació al nostre país (font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe executiu, Catalunya 2005). No obstant això, existeix una percepció generalitzada entre els emprenedors —especialment en períodes de crisi econòmica— que les entitats financeres no ofereixen un suport suficient en les fases inicials.
Sense que això constitueixi una regla general, es pot afirmar que, en molts casos, el sector bancari mostra una certa reticència al risc en les primeres etapes de l’empresa. Això obliga a considerar alternatives per accedir al capital, com ara inversors privats (business angels), societats de capital risc o el finançament públic procedent d’organismes vinculats a les administracions públiques.
El finançament públic es troba segmentat en funció de diversos paràmetres que, en ocasions, poden generar confusió a l’emprenedor, en no quedar clar a quina línia d’ajuts s’ha d’acollir. Aquesta segmentació pot respondre al sector d’activitat (per exemple, TIC, biotecnologia o transport), a les característiques personals de l’emprenedor (edat, sexe, risc d’exclusió social o nivell formatiu) o a la tipologia del projecte (projectes d’R+D, inversions en actius, capital circulant, etc.). Les entitats públiques de suport a l’emprenedoria ofereixen assessorament en aquest àmbit per orientar el projecte cap a la línia d’ajut més adequada.
Cada línia d’ajuts presenta característiques específiques, però, amb caràcter general, es poden distingir tres grans modalitats de suport financer als projectes empresarials:
a) Subvencions a fons perdut, que cobreixen una part del cost total del projecte. Per exemple, determinats ajuts d’ACCIÓ, organisme de la Generalitat de Catalunya.
b) Préstecs tous, que comporten condicions més favorables, com ara tipus d’interès reduïts o terminis d’amortització més amplis. Per exemple, els crèdits de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) o de l’Institut Català de Finances.
c) Préstecs amb bonificació, en què l’ajut es destina a reduir el tipus d’interès o una part del capital principal, que pot arribar a considerar-se a fons perdut. Per exemple, els crèdits del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI).
Cal tenir en compte que les subvencions a fons perdut s’atorguen, generalment, un cop l’emprenedor ha justificat la totalitat de la despesa. En conseqüència, és imprescindible preveure en el pla de tresoreria la planificació de les despeses del projecte i disposar del capital necessari per fer-hi front inicialment.
Finalment, per facilitar l’accés a la informació sobre ajuts i subvencions, la major part d’agències de desenvolupament —estatals, autonòmiques i locals— disposen d’eines accessibles a través d’Internet, la qual cosa en facilita l’actualització i l’accés per part dels usuaris. A continuació es presenten alguns enllaços web d’aquestes agències amb informació específica sobre ajuts per a empreses i emprenedors; es tracta, en tot cas, d’una relació orientativa i no exhaustiva.
Vivim en un món canviant, amb mercats oberts i globalitzats. Aquesta realitat comporta un conjunt de reptes per a les empreses, però també obre nombroses oportunitats per als emprenedors en la creació de nous negocis. La capacitat d’innovació i la creativitat esdevenen factors clau per al dinamisme econòmic d’un territori i incorporen, a més, un component social rellevant, en termes de creació d’ocupació i generació de benestar.
Crec que els advocats tenim una responsabilitat professional i social en el suport i la promoció del naixement de projectes empresarials. Aquesta responsabilitat esdevé encara més significativa quan es tracta del nostre entorn immediat. En aquest sentit, implica el deure de posar a disposició dels clients tots els ajuts públics vigents, que, certament, no són pocs.
