domingo, 22 de abril de 2012

Reptes del PSC Lleida

El passat 17 d’abril vam celebrar la primera reunió de la nova executiva del PSC Lleida escollida en el darrer congrés d’agrupació per un 84% de vots a favor.

La primera secretaria, Marta Camps va presentar el programa de treball d’aquest any. L’objectiu, en síntesis, és fer realitat les propostes que els afiliats i la societat lleidatana ens han fet arribar. Ho farem procurant corregir els errors del passat i intentant aprendre dels encerts.

Una d’aquestes propostes és afavorir el debat polític dins i fora del partit i fer-lo útil. En un partit modern i obert tot ha de ser qüestionable. L’executiva promourà un debat constructiu sobre temes que afecten el partit, la ciutat i la política general, però sempre en clau local.
La ciutat ha canviat molt i a millor. Però fruit d’aquest canvi sorgeixen nous conflictes que exigiran noves respostes i, potser, dures decisions en defensa de l’interés general. El PSC hi tenim una especial responsabilitat com a partit històricament depositari de la confiança majoritaria dels lleidatans i les lleidatanes.

Aquesta crisi  fa perillar els valors de la socialdemocràcia. Els mercats, les corrents acadèmiques neo-lliberals o els mitjans de comunicació vinculats a la dreta (TDT Party) entre d’altres qüestionen la política democràtica amb tòpics i discursos de certa simplicitat que quallen en la societat: “La política és per se demagògia”; “Que només és un món fosc d’interessos espuris”; i sobretot, el leitmotiv: “tots els polítics són iguals”, són alguns dels missatges promoguts en part per aquests grups de pressió per controlar la societat en benefici propi. Malauradament, aquests missatges guanyen adeptes dia rere dia  si fem cas de la valoració que rep la política a les enquestes d’opinió oficials. La crisi i les seves conseqüències són un caldo de cultiu idoni per a la seva propagació.

És evident que part de la responsabilitat la tenen també alguns representants públics. Però no entraré, ni comparteixo, el recurrent argument sobre la corrupció com a justificació de la desafecció. Corrupció per desgracia hi haurà sempre en tots els aspectes de la vida, no només en la política. L’obligació que té tota persona íntegra testimoni d’una pràctica corrupta és la de posar-la automàticament en coneixement de la Justícia i, posteriorment, no votar aquell polític o política indecent.

Però res no està perdut.

Què podem fer des de l'agrupació? Treballar per a que tothom participi activament en la política aportant-hi el millor de si mateix. Promovent debats polítics útils dels que sorgeixin posicionaments clars i valents. Nous valors, nous programes i ampliar el nostre camp d'acció. Aquesta ha de ser la dinàmica de treball d’un partit socialdemòcrata modern.

Aquest és el gran objectiu del PSC Lleida.


lunes, 9 de abril de 2012

La Paeria i els desnonaments.

La dació en pagament, o fórmules similars, són instruments que molts socialdemòcrates entenem de justícia social per resoldre abusos de les execucions hipotecàries fruit de la crisi. No se sap ben bé per què, sovint les defensem amb la boca petita i no entrem a debatre-les obertament, ni a fer-hi propostes valentes, creatives i innovadores. Tard o d’hora l’Estat haurà de trobar, més enllà de les recomanacions o les bones pràctiques, mesures per resoldre les injustícies que l'esclat de la bombolla immobiliaria ha produït en les hipoteques de molts ciutadans.
Mentrestant, m’agradaria comentar-vos dos notícies destacables de l’Ajuntament de Lleida d’aquest mes de març que van en aquesta línia, no en la dació en pagament, però sí en la d’atenuar altres injustícies de les execucions hipotecaries fruit de la crisi. 

La familia d'Edith. Font: http://www.segre.com/
Per una banda, el cas del desnonament per manca de pagament de quotes hipotecàries de l’Edith, el Jeremy i els seus quatre fills menors d’edat. Ha set un cas sensible  d’important impacte als mitjans de comunicació. De fet el Diari Segre se’n va fer ressò en portada, i també mitjans estatals van seguir la notícia amb especial interés. La Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Lleida (PAH) va dedicar-hi molts esforços per evitar el desallotjament. L’Ajuntament de Lleida, mitjançant l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), va seguir de prop aquest procés i va mantenir converses amb representants de la PAH per a que, arribat el cas, la família pogués accedir a una vivenda social municipal i no es quedés al carrer. L’EMU, molt abans que es produís el desallotjament efectiu, ja tenia assignada una vivenda per l’Edith i la seva família al Secà Sant Pere. No és la primera vegada que vivendes de l'EMU acullen families víctimes de  desallotjaments plenament legals, però considerats injustos per l'opinió pública.

Per l'altra, el ple municipal de 30 de març ha aprovat la modificació de l’ordenança que regula l’impost de “plusvàlua” per tal que les persones desnonades o afectades per un procés d’execució hipotecària no hagin de pagar aquest recàrrec. La “plusvàlua” és un impost que paga el ciutadà a l’ajuntament conseqüència de la transmissió de béns immobles. Fins ara, la llei no distingia embargaments hipotecaris de, posem per cas, compravendes, de manera que totes les operacions tenien associat el pagament de la plusvàlua de la mateixa manera. L’Ajuntament de Lleida ha modificat la normativa municipal garantint que les persones que perdin el pis no hauran d’abonar la plusvàlua, i el Govern central ha emès un Reial Decret pel qual es permet imputar aquest import a les entitats financeres en cas de execucions hipotecàries.

Són dos notícies importants d'aquest àmbit que demostren com la Paeria avança, dins les seves competències,  en la correcció de normatives que la nova situació econòmica evidencia injustes.  I, en la mesura de les seves possibilitats,  està al costat d'aquells casos especials de families que pateixen les disfuncions del sistema hipotecari.