miércoles, 10 de octubre de 2012

CANDIDATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Ahir al vespre va finalitzar el que podríem denominar “procés local” d’elecció de candidats del PSC per la circumscripció electoral de Lleida a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
El Consell de Federació de les Comarques de Lleida, Pirineu i l’Aran ha aprovat, pràcticament per unanimitat, la llista dels 21 lleidatans i lleidatanes més votats pels militants de totes les agrupacions. He viscut el procés de prop. Ha estat democràtic i transparent i els militants han pogut expressar lliurement les seves preferències per un o altre candidat o candidata. El procés l’ha guanyat amb contundència l’amic Àngel Ros amb el recolzament de la immensa majoria dels militants i de totes les agrupacions. Aquesta relació de noms s’elevarà al Consell Nacional per aprovació definitiva previ informe de la comissió de llistes.

El procés de formació de candidatures està marcat per la llibertat. És lliure presentar-s'hi o no, també ho és votar o no votar un candidat, com també és lliure i respectable fer campanya per un candidat o per un altre. S’ha de respectar el debat i la lliberat de tothom a defensar amb arguments els candidats que consideri millors.
Però no hi ha drets sense deures ni obligacions. Els candidats  tenen l'obligació ètica d’acceptar les conseqüències del debat i el resultat del procés. S’ha d’acceptar quan el partit, democràticament, no compleix les espectatives que un té en relació al lloc que ha d'ocupar a les llistes. Cal acceptar-ho amb dignitat, com ho accepten milers de militants cada cop que hi ha eleccions internes. Això que sembla obvi no ho és tant en el dia a dia de la política. De vegades em fa la impressió que alguns veuen el partit com alguna cosa meravellosa quan em recolza a mi o a les persones que m'estimo, i un desastre que es desintegra quan no ho fa.

En quant a la llista, ja he explicat que no és pas la definitva. Llevat del lideratge de Ros la resta està en joc perquè estatutàriament la comissió de llistes i el Consell Nacional es reserven cert  marge d'actuació. Tinc algunes reserves sobre l’ordre dels 21 que hem decidit entre tots. No pas, ni molt menys, sobre els noms; tots ells són actius importantíssim i imprescindibles del PSC de les Terres de Lleida. Tinc dubtes sobre alguna de les 21 posicions del "rànquing", perquè ja sabeu que davant d'empats o de posicions properes defenso  la joventut per sobre de la veterania, i la renovació per sobre de la repetició. Només és una opinió personal. Res més que això. Em passa el mateix amb les alineacions del Barça; tot i pensar que potser no és la més oportuna per aquell dia animo l’equip per a que guanyi el partit. I si guanyem, haurem guanyat tots, i si perdem, haurem perdut tots.  És el que té estimar-se un projecte a les dures i a les madures.