"Sóc "leridanista"
Però no aquell leridanismo de postguerra que qüestionava la catalanitat pura sang de Lleida, i volia incloure la capital de Ponent en una regió emmarcada en la zona de l'Ebre. Sóc leridanista al segle XXI perquè defenso els interessos de Lleida per sobre del que pensin Junqueras, Illa, Puigdemont o Lionel Messi. Qui em vulgui entendre m'entén.
No poques vegades el centralisme de Barcelona ens ha perjudicat més que el de Madrid. D'exemples n'hi ha en matèria d'infraestructures, algun en política hidrològica i un de massa evident, a l'estiu passat, en mesures sanitàries que limitaven dràsticament la mobilitat dels lleidatans mentre en altres indrets de Catalunya s'hi actuava diferent.
Aquest leridanismo genètic m'obliga a recordar, ara que estem en campanya electoral i en relació amb el monotema sanitari, que aviat comença la campanya de fruita a Lleida, quan dic aviat vull dir que al març i a l'abril ja es comença a collir alguna cosa. La campanya assolirà el màxim esplendor al juny. Cal recordar que molts municipis del Baix Segre duplicaran els propers mesos la seva població amb l'arribada de 30.000 treballadors temporals vinguts d'arreu del món. Que a més d'aquests 30.000, es preveu que arribin 12.000 persones més sense regularitzar i sense allotjament assegurat, molts d'ells destinats a malviure als carrers dels pobles i sobretot de la ciutat. De moment no hi ha, o almenys no s'ha fet públic, cap Pla de Contingència ni cap Protocol Sanitari, i fem tard. Em consta que els alcaldes del Baix Segre porten temps saltant de despatx en despatx, de reunió en reunió demanant aquest Protocol Sanitari i porten tot el 2020 avisant. El gerent de l'Arnau de Vilanova també ha avisat, en declaració recent, que cal prendre mesures a les portes de la segona campanya de fruita en context pandèmic. Això no va de partits bons contra dolents. No va de tigres contra leones ni de descarregar tot el pollo a l'Estat, a la Generalitat, als empresaris del camp i molt menys als ajuntaments. Això va de defensar els interessos de Lleida amb una sola veu, traslladant a la resta de Catalunya un problema que és d'àmbit autonòmic, no pas un tema local menor. I ho hem de fer nosaltres mateixos perquè, no s'enganyin, no trobaran la campanya de fruita de Lleida entre les prioritats de l'agenda política de Llevant. Digues-li leridanismo si convé, tant me fa.
