"Un balanç de l’Aplec 2022"

Els debats sobre política hidrològica no s'han de fer en temps de sequera pel mateix motiu que els debats sobre l'Aplec del Caragol no s'han de fer ni en vigílies de la festa ni durant la ressaca. És ara quan toca encarar el debat tan difícil com necessari sobre la mida de les parcel·les de les colles de l'Aplec. El motiu és preocupant: ja no s'hi cap. Avui les parcel·les dels Camps Elisis tenen la mateixa superfície dibuixada l'any 93 tot i que el certamen ha crescut en nombre de penyes i el que és més angoixós, la població de cada penya ha crescut i creix imparablement.

A la meva colla, El Puntazo, que és la millor, hem hagut de fer torns per dinar. La canalla ja no és canalla i ocupa plat i cadira d'adult mentre va naixent més canalla. Qui gestiona una colla sap que dir-li a un penyista de tota la vida que els seus fills no hi caben no és una opció. Per solucionar-ho hi ha diverses propostes totes elles difícils: La primera és deixar-ho com està, fem un Aplec a la japonesa tots arronsats i qui dia passa any empeny. La segona és ampliar el recinte per tal que entrin noves colles i reduir de pas la superpoblació de les antigues; aquesta opció obliga a dividir colles existents. L'altra és un repte de planejament consistent en tornar a dibuixar els Campos ampliant la superfície de cada parcel·la, aquesta acció implicarà el desplaçament d'algunes colles del seu lloc històric. I la quarta i més radical: canviar la ubicació de l'Aplec.

Les opcions de canvi tenen complicacions tècniques en relació amb els subministraments, i potser derivades administratives i polítiques a banda de les reticències al canvi inherents a la condició humana, d'acord, però tard o d'hora hem de fer una reflexió sobre la superfície de les colles i el temps i l'èxit de l'Aplec hi juguen en contra.