sábado, 7 de diciembre de 2013

LA SOLUCIÓ ÉS FEDERAL

Foto: http://comlleida.socialistes.cat/
Aquest és el títol de l’acte que van organitzar el Cercle d’Economia i el PSC el passat 28 de novembre a Lleida. El plat fort era la ponència de Juan José López Burniol i a la taula l’acompanyaven Pere Navarro, el President del Cercle i Àngel Ros  qui moderava el debat.
 Us deixo els enllaços de les notícies del Cercle i de Federació de Lleida del PSC.
López Burniol va analitzar els antecedents de l’únic problema que, segons ell, l’Estat espanyol no ha resolt amb la transició democràtica: L’encaix o  no encaix de Catalunya dins Espanya.  Va fer un repàs del segle XX, i de com el problema emergeix cada cop que s'inicien etapes democràtiques. Va aparèixer  amb la República i també amb la Transició.

lunes, 28 de octubre de 2013

Què surt del ceeilleida?

El passat 27 de setembre es va presentar a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella una aplicació per a smartphones que permet fer un recorregut interpretatiu i dinàmic pels espais emblemàtics de Turó com són: el Castell del Rei, les Fortificacions o el campanar entre d’altres. De fet l'aplicació recull més de 30 punts d’informació amb àudios, jocs, línies del temps, curiositats, imatges panoràmiques, codis QR, xarxes socials, i la informació bàsica per fer la visita al conjunt arquitectònic.

L’eina ha estat creada per dos empreses de Lleida UseIt i In-Situ que van ser incubades als vivers del ceeilleida. UseIt està especialitzada en aplicacions informàtiques i pàgines web i a In-Situ, treballen per posar en valor el patrimoni i la cultura com a eines de desenvolupament econòmic i turístic.

Us la podeu descarregar a l’Applestore i al Google Play. Aquells que vulgueu descarregar-la des del propi Turó ho podreu fer gràcies a la Wi-Fi que va instal•lar precisament una altra empresa del ceeilleida, NXT Telecom.

lunes, 9 de septiembre de 2013

La angustia de la alcaldesa.

Supongo que habréis sufrido la olímpica rueda de prensa de Ana Botella en Buenos Aires. Antes de comentarla os recuerdo tres obviedades:

 1.- Es la alcaldesa de la capital de España.
 2.- Es una rueda de prensa de impacto mundial. Los medios y las agencias de comunicación más influyentes del planeta se dieron cita en esa sala.
 3.- Estaba en juego parte de la imagen de Madrid y España. Los que saben de esto dicen que los votos para la sede de los Juegos de 2020 ya están decididos antes del acto. Pero, se gane o se pierda la votación, sigue en juego la imagen internacional de España.

 Pues bien. Gran día. Momento estelar y…pasó esto:

 

 La alcaldesa comete, a mi modesto juicio, tres errores garrafales ante los medios:

martes, 13 de agosto de 2013

Els catalans autèntics.

El pensament conservador d’aquest país, aquell que viu obcecat amb el 1714 i no veu res més que una estelada al segle XXI, sembla mantenir que els catalans no secessionistes som un error de l’evolució natural de la societat; una mena de tara genètica. Aquest és un bloc personal. Em posaré jo mateix d’exemple d’aquest error de l’evolució. Sóc nascut a Lleida, fill de lleidatana, net de Juan Manuel Nadal Gaya, català, qui va ser també fill, net i besnét de catalans. El besavi del meu avi fou Jaime Nadal Meroles, alcalde de Lleida el 1839, diputat a les Corts i President en diversos mandats a la Diputació de Lleida. Jaime Nadal Meroles era fill de Jaime Nadal Monge, metge de Lleida nascut el 1741. El seu pare, Antón Nadal no era de Lleida capital, era de Sort. I és aquí, als inicis del segle XVIII, on perdo la pista de la meva família,

viernes, 26 de julio de 2013

ELS TROLLS LLEIDATANS DE TWITTER.

No és fàcil definir un Troll  d’Internet. Si parlem de Twitter, i en l’àmbit de la política, els podríem identificar com aquells perfils (reals o ficticis) que de forma recurrent envien missatges en referència a una persona o a un tema amb la intenció d’ofendre, provocar o ridiculitzar. Troll és un terme molt subjectiu i no necessàriament pejoratiu. Hi ha qui pot veure Trolls en uns missatges que altres entenen com a contribució legítima al debat polític.

El Troll més popular de la xarxa lleidatana de Twitter és “Els Amics de la Lletja”. Els devia un post, perquè el meu article “2 anys de govern socialista a Lleida” ha estat dels més vistos d’aquest blog gràcies a la difusió que van fer des del seu Facebook. Gràcies! Els “Lletjos” són un grup de joves, alguns vinculats a la CUP i tots ells a moviments d’esquerra independentista, que es dediquen les 24 hores del dia a desacreditar qualsevol moviment de l’acció de govern municipal. En conec algun d’ells, però no hi he parlat personalment del tema. Tot arribarà.

viernes, 12 de julio de 2013

LA MARATÓ DE ZARAGOZA

Ha arribat l’estiu i les vacances. Més temps pels nostres hobbies. Aquest post és per a compartir de nou amb vosaltres una de les meves obsessions confessables: córrer. M’he inscrit en la VII Marató de Zaragoza que es durà a terme el 29 de setembre. Part de l’estiu el dedicaré a preparar-la. Seguiré com pugui un entrenament general que et proporciona la mateixa organització a la seva web oficial. L’objectiu escollit aquest cop és el d’apropar-me a les 3h. 30’. Veure’m. La correré de nou amb el meu company de fatigues (mai millor dit) Jose Miguel Causapé. Dic de nou perquè ja vam córrer junts la Marató de Barcelona.

jueves, 27 de junio de 2013

Cuando el poder nubla las ideas.

Pepe Griñan ha anunciado su intención de no presentarse a la reelección a la presidencia de la Junta de Andalucia. Según señalan  los medios abre el camino de la sucesión facilitando el relevo generacional. La política tiene dos momentos cruciales que marcan la trayectoria de una persona: cuando y cómo entras, y cuando y cómo sales de ella. Siempre he admirado las personas que aciertan escogiendo el momento de abandonar la política. Sin duda el más dificil. Hay que abandonarla antes de que el poder te nuble las ideas.

 El síndrome de Hybris fue descrito hace años por el neurólogo David Owen, quien fue también ministro de Asuntos Exteriores británico en su libro "En la enfermedad y en el poder". Owen analiza una patología que afecta a determinados políticos con alta responsabilidad de gobierno, que se inicia desde una megalomanía instaurada y termina en una paranoia acentuada.

domingo, 9 de junio de 2013

Dret a decidir solucions a la crisi.

Us adjunto l'editorial del tercer Butlletí del PSC Lleida "Perquè Sentin la Ciutat". Us podeu descarregar el butlletí sencer en aquest enllaç.

Mentre el Partit Popular continua responsabilitzant el Govern anterior de tots els seus mals, i Convergència i Unió justifica la seva incapacitat política en el fet de no ser independents, i tant l’un com l’altre es mostren incapaços d’enfrontar-se als corruptes dels seus partits, batem rècords històrics d'atur.
A Catalunya hem estat entretinguts amb l’agenda secessionista marcada per Oriol Junqueras; una agenda titulada “dret a decidir” que evidencia el caos intern de Convergència. I és que algú en aquella “Casa Gran” haurà d’explicar per què era bona la moció que reconeixia unilateralment Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà al Parlament en “primera volta”, i als ajuntaments i a les diputacions, i no ho va ser al Congrés i al Parlament en “segona volta”

miércoles, 22 de mayo de 2013

2 anys de govern socialista a Lleida.


L’Alcalde Ros va fer ahir a la seu del PSC Lleida balanç de dos anys de govern socialista a la ciutat. Va anunciar, al final, que el propers mesos el partit reproduirà el cicle de trobades sectorials que va dur a terme durant la darrera campanya electoral de les municipals. El partit vol fer partícips de nou agents i representants cívics locals de l’evolució i seguiment del programa electoral socialista. Volem millorar-lo i adaptar-lo a la situació actual de la ciutat, amb la participació de tota la ciutadania.

De la valoració que l’alcalde va fer als mitjans, i de la lectura del discurs difós pel partit trec, sintetitzant-ho molt, dos conclusions personals.

jueves, 18 de abril de 2013

Una història de l'FP a Lleida

El pavelló 4 de la Fira de Lleida acollirà els dies 25 a 27 d’aquest mes la 7à edició de F&T, la Fira de la Formació Professional i del Treball.
Recordo perfectament la primera edició d’aquesta mostra. Va estar liderada el 2006 per l’alcalde Àngel Ros  i va comptar amb l’entusiasme de les delegacions a Lleida dels departaments de Treball i Ensenyament de la Generalitat i dels centres d’FP del territori. Una peculiaritat d’aquesta Fira és que l’oferta formativa s’organitzà per famílies: automoció, informàtica, sanitària...etc, i no per centres. Es va decidir així, amb bon criteri, per evitar la competència entre centres. La fira és, també en aquest aspecte, una mostra de cooperació i de responsabilitat social.
La història lleidatana de l’FP és exemple viu de la lluita i el triomf en la conscienciació social. La meva mare va estar gran part de la seva vida laboral directora de centres d’FP; primer a Almacelles –inicis dels 80-, i després a La Caparrella fins a començaments del 2000, per això conec l’evolució d’aquest món educatiu i formatiu.
La de l'FP és la història d’una  superació,

viernes, 29 de marzo de 2013

De viatge a Ítaca, a tomb en “golondrina”.

Els cervells del pinyol han apostat des del minut u per comunicar el pla de govern convergent amb metàfores marineres. De l’excèntrica fotografia del nou President Mas abraçat a un timó, fins al repetit viatge a Ítaca, ha set continu el recurs a símils marítims per a vendre com a bona l’estratègia nacionalista. Seguint amb aquest recurs literari, penso que avui som de nou a port. I sort en tenim. Gràcies a Déu l’aventura a Itaca ha quedat, de moment, en un “tomet” similar aquells que fan els turistes en “golondrina” al port de Barcelona. I m’alegro molt, insisteixo, que hagi estat així.

Durant el “tomet” hem vist com els nacionalistes viraven bruscament al Congrés dels Diputats

viernes, 22 de febrero de 2013

Posició del PSC Lleida sobre el dret a decidir.


Us adjunto aquí el text íntegre de la MOCIÓ presentada pel Grup Municipal Socialista al Ple d'ahir a favor del Dret a Decidir. Va ser aprovada per majoria absoluta del Ple i per UNANIMITAT dels regidors i regidores socialistes.  -Els destacats en negreta són meus-

El Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya presenta al Ple d’aquesta Corporació de febrer de 2013 la següent:

MOCIÓ

A Favor del Dret a Decidir

La Sentència del Tribunal Constitucional, que modifica l’Estatut aprovat en referèndum per una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, va ser interpretada per molts com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven ja atesos en la Constitució Espanyola.

D’altra banda, el nou finançament acordat l’any 2009, que pretenia aturar el creixent malestar fiscal català, tampoc ha garantit el compliment del principi d’ordinalitat i de redistribució equitativa de recursos amb el l’Estat.

lunes, 11 de febrero de 2013

Las cuatro patas de la mesa.

Comparto aquí un post que he publicado en el bloc Tinta Vermella elaborado en el marco del Màster en Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política 2012-2013 con mis compañeras de curso.
Saludos.

Qué tiene el PSC que no tengan otros partidos?
Los progresistas catalanes que buscan una oposición contundente a la política económica de CiU tienen en IC-V una opción razonable.
Los progresistas que ven en la soberanía la gran y única solución a todos los problemas tienen en ERC o CDC una opción razonable.
Aquellos catalanes socialdemócratas que están hasta el gorro de nacionalismo sectarios, pero que les da repelús votar al PP, tiene en C,s una opción interesante. Visto así, qué ofrecemos nosotros para que nos vean como la mejor opción? La respuesta no es fácil. Pero ahí va una propuesta.


En el adn del PSC fluyen cuatro grandes valores que no coinciden juntos en ninguna otra opción política. Veamos:

1.- Clara vocación internacionalista.  La obsesión por los símbolos y por los territorios no es nuestra lucha. Ernest Lluch publicó en febrero del año 2000 en La Vanguardia un artículo precioso titulado “Nacionalisme y Catalanisme”. Lluch explica en ese artículo cuáles son, a su entender, las diferencias entre nacionalismo y catalanismo.

jueves, 24 de enero de 2013

POSTURA DEL PSC SOBRE EL DRET A DECIDIR

Text íntegre de l’esmena del Grup Parlamentari Socialista a la proposta de resolució sobre el dret a decidir del poble de Catalunya:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col•lectiu, d'acord amb els següents principis:

1. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i podrà exercir el seu dret a decidir de forma acordada entre els governs català i espanyol, a través d'un referèndum, en el marc de la legalitat, en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca.

2. El procés de l’exercici del dret a decidir serà, en el seu cas, escrupolosament democràtic, garantint la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, en especial per part de les institucions i els mitjans de comunicació públics, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular.

3. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

jueves, 17 de enero de 2013

STOP DESNONAMENTS

     +Editorial del darrer Butlletí del PSCLleida "Perquè Sentim la Ciutat". Us podeu descarregar el butlletí sencer a la web del partit.

Des del 2007 s’ha produït a Lleida, i a la resta de l’Estat, una situació prolongada d’augment de la morositat en les hipoteques conseqüència de la crisi econòmica. Entre 2006 i 2011 s’han presentat a Espanya 396.943 desnonaments, durant el 2012 aquest nombre va en augment. L’esclat de la bombolla immobiliària ha evidenciat un desequilibri inadmissible entre el drets processals i les obligacions d’ambdues parts signants de la hipoteca. És un clam que els procediments judicials d’execució hipotecària són anacrònics per injustos. Fins i tot, el poder judicial ha constatat aquest greuge. Un desequilibri que esdevé escandalós atenent els rescats públics de les moltes caixes d’estalvis que desnonen. 
L’Estat és qui té la primera responsabilitat de posar remei aquesta sagnia. A l’abril d’aquest any el PSC Lleida signà l’Iniciativa Legislativa Popular en favor de la regulació al Congrés de la dació en pagament i el lloguer social.
Al Ple municipal d’octubre, l’Ajuntament aprovà una moció instada pel Grup Municipal socialista insistint de nou en la dació en pagament com a solució vàlida, i sol•licitant de la banca i de la Generalitat la inclusió del seu parc d’habitatges buits en les xarxes de vivenda socials.
El passat 18 de desembre el PSOE presentà al Congrés una Proposición de Ley de medidas contra el desahucio, el sobreendeudamiento y la insolvencia. Més val el “tarde” del PSOE, que el “nunca” d’altres partits. Una Llei integral resolutiva que, tot i comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris de l’oposició, ha estat ignorada i rebutjada, com no, pel PP.
L’Ajuntament de Lleida, dins les seves competències, segueix al costat de les persones amb dificultats d’habitatge. L’EMU gestiona 445 habitatges a la ciutat que adjudica seguint criteris de necessitats socials, i treballa per incorporar a la xarxa d’habitatges socials lots de pisos de bancs i de particulars.
Els Serveis Personals municipals atenen i acompanyen, com sempre han fet, totes les persones que no poden lluitar soles contra els estralls de la crisi.

Des del PSC Lleida donarem suport a totes les iniciatives polítiques, socials i legislatives per crear un marc jurídic i social, just i equitatiu pels deutors hipotecaris.

miércoles, 2 de enero de 2013

Lleida, Catalunya, España.


Es la política local, lleidatana, uno de los principales intereses del autor de este blog. En nuestra última conversación, Guillermo me señalaba la dureza de las posiciones secesionistas de ERC y en los últimos tiempos también de CDC con las que se enfrenta en tertulias, foros y debates.
Quiero señalar aquí lo que me parece un uso abusivo de la dicotomía que en política hacen muchos nacionalistas catalanes y que contribuye a la rigidez de esas posiciones. Podemos definir brevemente la dicotomía como la clasificación de unos hechos en dos categorías opuestas, adjudicando atribuciones absolutas, sin grados, a cada una. Blanco o Negro.
Es evidente que el mundo, la Naturaleza, no es así. Esta obviedad no se da mucho en política pese a que sería del todo razonable que se diera. Todos los partidos políticos caen en la simplificación del pensamiento dicotómico. En parte, esto puede ser aceptado como un mecanismo de reducción de la complejidad de la realidad; como lo es la representación política (millones de ciudadanos se reducen a unos cientos de representantes).
Pero es también evidente que en la política catalana y especialmente en el discurso de ERC y CDC, se hace un uso abusivo de la dicotomía: Cataluña-España. Toda dicotomía es reduccionista, deja fuera los matices y eso es poco democrático y nada interesante. Hay que añadir que como forma de representación mental de la realidad, en la que llega a convertirse para muchas personas, puede llegar a generar disfuncionalidades a quien así decide ver el mundo, pudiendo incluso acabar convirtiéndose en una forma de represión mental. A mí me sugiere la imagen de las enormes máquinas de aplastar coches, que convierten todas las variadas piezas y sus funciones en un apretado y rectilíneo montón de chatarra.
Y aún hay más. Una dicotomía puede dar lugar a lo que se llama "falacia del falso dilema"  cuando deja fuera a terceras o sucesivas opciones, haciendo aparecer un dilema a dos lo que no lo es. Creo que la propuesta de federalismo del PSC ha caído aquí.
Así, especialmente grave me parece el uso consciente que se hace de esta dicotomía Cataluña-España ya que se busca -y se obtiene- situar al otro obligatoriamente en la categoría contraria, escamoteándole otras posibilidades y cargándolo con una mochila de falsas atribuciones. Todo lo malo para el otro. Se puede comprender entonces como la simplificación hasta el extremo de una reivindicación acaba convirtiéndola en una exigencia. Ese es el tono actual de los debates.
Ya en las primeras páginas de "El hombre unidimensional" de Marcuse nos encontramos con la evidencia de que estamos, finalmente, ante una forma de control social. Enmarcar un debate, delimitarlo, es dirigirlo. Sin embargo creo que una dicotomía como esta sólo puede funcionar si el individuo, cada uno, hace un esfuerzo para colocarse dentro de una u otra categoría. En ese movimiento, conscientemente o no, está abandonando su visión individual, o quizá encubriendo su falta de libertad de pensamiento y por tanto, asumiendo e interiorizando la represión de quién le ofreció un mundo Blanco o Negro.
Pierre Bordieu dice en "Cuestiones de Sociología" (Ed. Akal, p. 243): "Se puede mostrar como (...) los partidos, como los periódicos, sufren constantemente el empuje de dos tendencias antagónicas, una que les impele a acentuar las diferencias, incluso artificialmente, para distinguirse (...) y otra que les impele a extender su base anulando las diferencias". Son los sesgos de grupo, la necesidad que todos llevamos en nuestra esencia de identificarnos con aquellos de quienes nos sentimos parte y distinguirnos de los otros con los que no nos identificamos.

Creo que Cataluña y España no deben ni pueden dejar de reconocerse mutuamente ni los ciudadanos dejarse llevar tan fácilmente. Es necesario cultivar el propio pensamiento y mantenerlo independiente, capaz de reconocer las trampas y el cartón. Claro que los trucos llegan a viejos porque funcionan. Ya lo decían en la antigua Roma: "Divide et Impera"

Carlos Nadal.