lunes, 27 de abril de 2026

Burca

Burca

A la socialdemocràcia li correspon garantir la cohesió social. Això implica vetllar per una interacció adequada entre les persones de la ciutat, tot cercant l’equilibri entre drets i deures propi d’una societat lliure i democràtica.

L’ordenança de civisme de Lleida té com a objectiu millorar la qualitat de vida de la ciutadania, respectant els drets que han costat tants anys de consolidar, però també actuant amb fermesa contra l’incivisme i les pràctiques que poden vulnerar la dignitat de les persones.

La Paeria proposa prohibir l’ús de qualsevol peça de roba o indumentària que oculti el rostre en els espais públics, que són espais de convivència compartida. Ho fa amb la voluntat de garantir la dignitat de les persones. Aquesta prohibició no s’aplicaria en llocs de culte ni en situacions en què sigui habitual o socialment acceptat cobrir-se el rostre, o quan es faci en exercici d’un dret fonamental. Així, celebracions com la Setmana Santa o el Carnestoltes en quedarien excloses.

El burca que porten algunes dones musulmanes quedaria inclòs en la prohibició si el Ple l’aprova. Es tracta d’una qüestió complexa, en què conflueixen drets fonamentals. Tanmateix, des d’una perspectiva socialdemòcrata cal posicionar-se: aquest tipus de vestimenta no respecta la dignitat de la dona, i la llibertat religiosa no pot prevaldre per damunt d’aquesta dignitat.

jueves, 8 de enero de 2026

Més inversió al CH de Lleida

 Aquest any, les dates de la loteria de Nadal han coincidit amb l’anunci dels milions que ha guanyat el Centre Històric de Lleida. La Generalitat hi invertirà 12,5 milions d’euros, als quals caldrà afegir-hi els 12,5 milions que aporta l’Ajuntament de Lleida: en total, 25 milions d’euros per millorar el barri.

Els Plans de Barris porten el segell del PSC des del seu inici. Va ser la primera llei que va anunciar el president Pasqual Maragall el primer dia del seu mandat. A Lleida n’hem tingut tres: la Mariola, el Centre Històric i Noguerola, tots amb projectes que avui són una realitat visible i tangible.

Al Centre Històric de Lleida, entre els anys 2006 i 2016, es van executar prop de 16 milions d’euros en projectes nascuts de la participació veïnal: la plaça Cervantes; la plaça Aurembiaix, sens dubte un dels racons més entranyables del barri; i la reforma integral del convent de Santa Clara, que acull un centre de dia per a gent gran i la seu dels Castellers de Lleida, entre altres entitats culturals. També es va dur a terme la urbanització de la plaça del Dipòsit, així com la intervenció al parc de la vessant nord del Turó.

A més, el Pla de Barris va permetre millorar l’entorn de l’església de Sant Llorenç, la joia romànica de la ciutat, i crear un nou ascensor d’accés al Turó de la Seu, i la remodelació Plaça dels Tritons entre altres projectes d’urbanització.

Però no tot va ser formigó: també es van impulsar projectes de desenvolupament social, així com iniciatives de promoció comercial i cultural.

Ara, la ciutat ha guanyat un nou Pla de Barris. Aquests 25 milions d’euros es destinaran a un conjunt d’actuacions que formen part d’un projecte més ambiciós: el Pla Integral del Centre Històric, estructurat en tres eixos —les transformacions físiques, principalment en habitatge; la transició ecològica; i l’acció comunitària— orientada a reduir desigualtats, enfortir la convivència i la cohesió, i incorporar l’equitat de gènere, l’educació i la salut en totes les polítiques del barri. Aquest és el Pla, si la política hi vota a favor.