Si Josep Pla hagués viscut el període polític 1996-2011 s’hagués repensat l’afirmació: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. I és que en tot aquest període s’ha forjat, segons l’opinió de molta gent, una sòlida aliança entre Convergència i Unió i el Partit Popular que, no ens enganyem, negaran sempre els seus membres.
Tot començà l’any 1996 amb la investidura de José Maria Aznar com a President del Govern i els conseqüents acords dels Pressupostos Generals de l’Estat. El “feeling” perdurà els anys 2000-2004 i, curiosament, s’ha mantingut a les Corts Generals durant la darrera legislatura estant el PP a l’oposició.
En el 50% de les votacions del Congrés de la IX Legislatura CiU i PP hi han votat junts. Té sentit, les dretes s’hi posen ràpid d’acord entre elles. Els fets són tossuts. L’aliança CiU-PP es manté ferma en l’actual legislatura a Catalunya; Badalona i la Diputació de Barcelona en són alguns exemples locals. I a la Generalitat de Catalunya tot fa pensar que l'acord dels pressupostos del 2011 es reproduirà amb els del 2012.
Un apunt: Recordem que CiU mai pacta amb el PP per anar contra Catalunya, mai, aquest honor el reserven per al PSC o el PSOE. CiU hi pacta sempre per ¿responsabilitat d’Estat?
Aquest panorama l’ha d’assumir ¿amb orgull? el sector independentista de CiU o valorar, amb rigor, si és coherent amb els seus sentiments i és el que esperen del seu partit. No seré jo qui critiqui les aliances, això ja ho va fer, i de quina manera, CiU amb el tripartit. Crec que les aliances formen part de l’essència de la democràcia. Però sempre s’han de reconèixer, assumir i acceptar. Un ha de ser responsable dels seus actes. No s’hi val amagar-les quan convé sota ves a saber quins valors esotèrics; o negar-les directament o passar-hi de puntetes als debats públics.
Per dur que sigui per les bases de Convergència, avui hi ha una sòlida aliança política entre CiU i el PP que durarà tot el que els socialdemòcrates i els progressistes d’aquest país, units, vulguem.
Potser avui el més semblant a un espanyol de dretes és un català de dretes.
