"
@angelrosdomingo: Final del #congrespsc més obert que mai hem tingut. El proper pas és obrir-nos a la societat catalana."
@angelrosdomingo: Final del #congrespsc més obert que mai hem tingut. El proper pas és obrir-nos a la societat catalana."
Aquest tweet final d’Àngel Ros és una bona síntesis del que ha estat el 12è Congrés del PSC. Ha set un congrés obert. El fet de presentar-s'hi varies candidatures a la primera secretaria ha enriquit l’organització i l’ha legitimat encara més. És positiu que així sigui. He sentit varies vegades José Bono dir que “si en un partit no hi ha debat ni discrepància és perquè, o no hi pensa ningú, o només hi pensa un”.
Lluny quedarà, si fem bé les coses, la tècnica conclave on un grup d'escollits es tanca a la capella sixtina i, en virtut de codis esotèrics, nomenen Papa un cardenal per “ la gracia de Dios”. Hem anat sens dubte a millor, però al Palau de Congressos no hi érem tots. Ha faltat més representació de la militància, perquè un estrany algoritme de la direcció anterior va reduir el nombre de delegats. Un fet difícil d'explicar quan la societat catalana demana dels partits més participació, més implicació i més obertura. Però això és aigua passada. El 12è Congrés del PSC ha donat mostres d'un canvi que ja desitjarien molts partits. Ha obert als mitjans de comunicació totes les deliberacions del plenari; inclosa la de l’informe de gestió. Un informe que es va votar de forma secreta, sistema que hi aporta un plus d’autenticitat vers la mà alçada. Del vot sincer dels delegats ha sortit una bona executiva nacional. Hi són representades diferents sensibilitats, territoris i sectors de la societat. Crec que és un error afirmar que l’executiva ha de representar sectors del partit. Amb aquesta visió tornem al rollo conclave que ens aliena dels ciutadans. L’executiva ha de representar i defensar el pensament de la societat i dels territoris de Catalunya, no dels sectors i persones del partit.
Queda molta feina a fer. Aquest congrés és una primera fase. Pere Navarro ho explicava amb una metàfora durant el discurs de cloenda: "hem de fer el cim, i ara estem en el campament base".
La següent fase, com segueix el tweet de Ros, ha de ser obrir-nos a la societat catalana: “No es tracta de connectar, com si es tractés de dos entitats independents i haguéssim d’estendre tentacles o endolls”. “El PSC hem de ser el reflex de la societat.” (Àngel Ros. Conferència dimarts 13 desembre de 2011, sala IMAC, Lleida).
No m’hi estendré en les conclusions del congrés. Només destacaré com a curiositat que, si bé la comissió 2 (on hi vaig estar present) no va aprovar el grup propi a la cambra baixa de l’Estat, sí que hi figurarà aprovada una esmena que obliga el PSC a votar el mateix a totes les institucions on està representat: coherència d’idees.
En quan a l’esperada renovació, part de raó tenien el diari Ara i La Vanguardia quan obrien l’edició de diumenge amb “Renovació light” i “Renovació sense traumes” respectivament, però crec que, tot i això, ha estat una renovació pràctica i útil pel partit. S’han mantingut joves valors com Jordina Freixanet. Ros ha assumit més responsabilitat, Paco Boya s'incorpora i la JSC assumeix un paper important en el comandament de la nau.
Estem davant un nou PSC, i això ens il•lusiona. Poc a poc anirem fent maniobrar el transatlàntic i recuperarem la confiança de la majoria socialdemòcrata de Catalunya. En els propers Congressos de les Federacions i de les Agrupacions tindrem l'oportunitat de fer realitat la decisió congressual d’obertura, participació, transparència i renovació. Perquè és a les Agrupacions i les Federacions on s’hi juga realment el partit. La política real, la del cos a cos, la porta d’entrada del PSC, qui dona la cara davant els ciutadans són les seves federacions i agrupacions. El que hem fet a Barcelona aquest cap de setmana ha set molt important per la història del PSC, però tant o més importants seran els propers congressos territorials: obertura, nou missatge, noves cares, nou discurs i més democràcia.
