Humor o política.

Humor o política

 Han cessat un col·laborador de TV3 per opinar que el PSC és un partit d’ideologia nazi.
L’autor de l’opinió dona a entendre a Twitter que l’afirmació ve fonamentada en una anàlisi política rigorosa. Podia haver argumentat que es tractava d’un (desafortunat) comentari humorístic, però no ha set així, i crec que es genera la següent reflexió: opinions així s’encaixen en l’anàlisi política periodística?  O juguen en el terreny del sarcasme de mal gust i l’extravagància? Jo crec que ni l’una ni l’altra: es tracta més aviat del fenomen social conegut com “hiperventilació” que porta anys amplificat a les xarxes socials i ve alimentat i alimenta a un sector molt determinat de la població indepe. Aquest sector fa ballar els vocables franquista, nazi, traïdor o feixista amb la frivolitat de la lletra d’un reggaeton.   Solen ser els mateixos que compren missatges exòtics de l’estil “Joan Manel Serrat cantant franquista”, “les víctimes de les Rambles manipulades” o, aquest és de traca: “Junqueras traïdor”. Tots són missatges del mateix caldo de cultiu i del mateix relat “hiperventilat”. És així, comences aplaudint que Joan Manel Serrat és franquista i acabes enutjat perquè acomiaden de la televisió pública un senyor que, amb postura intel·lectual, conclou que el partit preferit del Poble de Catalunya, és dir el partit que guanyà les eleccions catalanes és d’ideologia -atenció- nazi. El següent pas de l’evolució de la civilització catalana ha de ser el respecte a l’adversari polític i sobretot, apuntin bé això, diferenciar l’humor sarcàstic i extravagant de l’anàlisi responsable de la política catalana.