viernes, 23 de marzo de 2018

Plan A


Després de seguir el Ple d’investidura del Parlament d’ahir 22 de març, i exercint el meu dret a somiar, compateixo la meva modesta fulla de ruta per sortir de l’atzucac, de la rentadora, de la roda d’hàmster...del Dia de la Marmota:

1.- S’investeix amb els vots del PSC ( i qui sap si de C,S)  una Presidenta o  un President indepe que hagi aparcat el ‘Procés’ prioritzant l’autogovern, les polítiques socials i el desenvolupament econòmic.

2.- Conseqüència directa del punt 1, es recupera la normalitat institucional sense renunciar cadascú a la seva ideologia i cauen les mesures derivades de l’article 155 de la Constitució recuperant-se l’autogovern.

3.- Arribats aquest punt, es redueix, si no s’elimina, el risc de reiteració delictiva dels polítics empresonats pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, motiu pel qual la presó preventiva tindria poca justificació jurídica.

Aquesta “Fulla de ruta” requereix visió d’Estat, requereix de l’independentisme llums llargues i també cessions importants de C,s (Iceta les va oferir ahir), perquè un govern pot fer polítiques de consens pel desenvolupament econòmic i social de Catalunya en el marc de l’Estatut i la Constitució independentment que sigui indepe, federalista o unionista. Aquí rau la clau: té sentit demandar la fi del 'Procés', però també cal que "l'unionisme" canvïi admetent que l'independentisme ha arribat per quedar-se. Caldrà que en el segle XXI, la ideologia, indepe o no indepe, no sigui, per si sola, l'unic argument per investir o no investir un President. 

Hi ha un últim argument de pes: No hi ha Pla B.