Després de seguir
el Ple d’investidura del Parlament d’ahir 22 de març, i exercint el meu dret a
somiar, compateixo la meva modesta fulla de ruta per sortir de l’atzucac, de la
rentadora, de la roda d’hàmster...del Dia de la Marmota:
1.- S’investeix amb
els vots del PSC ( i qui sap si de C,S) una Presidenta o un President indepe que hagi aparcat el ‘Procés’ prioritzant l’autogovern, les polítiques
socials i el desenvolupament econòmic.
2.- Conseqüència
directa del punt 1, es recupera la normalitat institucional sense renunciar
cadascú a la seva ideologia i cauen les mesures derivades de l’article 155 de
la Constitució recuperant-se l’autogovern.
3.- Arribats aquest
punt, es redueix, si no s’elimina, el risc de reiteració delictiva dels polítics
empresonats pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de
fons públics, motiu pel qual la presó preventiva tindria poca justificació
jurídica.
Aquesta “Fulla de
ruta” requereix visió d’Estat, requereix de l’independentisme llums llargues i
també cessions importants de C,s (Iceta les va oferir ahir), perquè un govern pot
fer polítiques de consens pel desenvolupament econòmic i social de Catalunya en el marc de l’Estatut
i la Constitució independentment que sigui indepe, federalista o unionista. Aquí rau la clau: té sentit demandar la fi del 'Procés', però també cal que "l'unionisme" canvïi admetent que l'independentisme ha arribat per quedar-se. Caldrà que en el segle XXI, la ideologia, indepe o no indepe, no sigui, per si sola, l'unic argument per investir o no investir un President.
Hi ha un últim
argument de pes: No hi ha Pla B.