Ha mort Raymonde
Salle, viuda de Víctor Torres i Perenya. Una gran senyora. La Raymonde
contava una història -l’últim cop que li vaig sentir va ser al tanatori
acomiadant Víctor Torres- que vaig
escoltar vàries vegades de boca dels meus avis materns. Víctor Torres i el meu
avi, Juan Manuel Nadal Gaya, tenien una excel·lent relació personal. Entre altres coses van ser companys de Senat la Legislatura del 79 i, explicava el meu avi, aquells viatges Lleida - Madrid unien
molt. No eren com ara 2h 15’ d’AVE. En aquell temps era un viatge de tot un matí o tota una tarda. Molta conversa,
confidències i projectes comuns.
També eren veïns d’escala al Carrer Maragall. La història que explicaven és una més de les
moltes del 23F. Quan va esclatar el cop
d’Estat i la Guardia Civil va irrompre al Congrés, la meva àvia va anar a casa
dels Torres a dir-li a Raymonde que no dubtessin a amagar-se a casa dels meus avis si tot
es complicava. Que allà no buscarien. Raymonde li va agrair sempre aquest oferiment,
que estic convençut hagués estat recíproc en circumstàncies inverses. Les dues families, amb tràgics records recents de la guerra civil, sabien del valor d'aquell oferiment aquella nit d'incertesa. Però n'hi ha més d'histories de valors humans dels Torres per sobre d’ideologies: Citant “Un vals de cap d'any”, text entranyable
d’Anna Sàez Mateu: “Ara que sembla que dos polítics amb un mateix objectiu no
es puguin entendre, està bé recordar que Víctor Torres no va perdre mai
l'amistat amb Francisco Pons, que presumia de tenir el carnet número 1 de
Falange a Lleida i que va arribar a ser alcalde de la ciutat. Els separava un
abisme ideològic, però Víctor Torres no el va delatar quan en plena guerra,
Pons tractava de fugir a territori nacional. I Pons mirava cap a una altra
banda quan havien canviat les tornes i Torres retornava clandestinament a
Lleida. Busquem generositat al diccionari?” Molts de nosaltres, veient el nivell de la
política actual, on sembla que odiar sigui políticament correcte, podríem aprendre d’aquests exemples. Només em queda una pregunta: Victor Torres hagués vetat un carrer a nom del meu avi? Mai no ho sabrem del cert, tot i que jo tinc una opinió cristal.lina al respecte. Altres temps. Altra política. Altra Lleida
