Ahir, al Parlament
de Catalunya, el Diputat lleidatà Jorge Soler en la seva intervenció davant el Ple va fer una
performance amb la banda sonora de “La
Vida de Brian” dels Monty Phyton. Us adjunto l’enllaç amb la noticia de Naciódigital, mireu-la que s’ho val. El show va comptar amb la
inestimable col.laboració de la Presidenta antisistema Forcadell qui, amb to de personatge de La Trinca, i com seguint el guió de l'esquetx, exclama: “Què passaa?
Què aquest soroll? Aquesta música...” al que Soler respon pletòric: “és la música dels Monty Phyton justament, Presidenta”.
Jo hagués aplaudit frenèticament. Ja sé que recolzar el gest d'un diputat d’un partit aliè pot generar dilemes ètics en la política de partits però sincerament, el lleidatà va estar de "vuelta al ruedo”. La dinàmica parlamentària catalana ha arribat a un punt còmic on l’intel·ligent és prendre-se-la amb un punt de conya (a Lleida ens en sobra), perquè enfadar-se
mai porta enlloc.
Tota aquesta
realitat paral·lela del procés és un fangar d’arguments que empastifa tots els temes parlamentaris. Quan més argumentes més t’enfangues.
Tothom qui hi posa un peu queda absorvit, xapotejant criteris del TC, mirades de la fiscal, teories genètiques sobre la democràcia
de pura raça, grandiloqüències del ressuscitat President Mas, retòrica marinera, èpica Prêt-à-porter en fi...Monty Phyton. El Parlament està en un punt on cal descartar la vehemència que
de vegades acompanya les tesis unionistes i la supèrbia de les teories indepes. És
temps d’intel·ligència i la intel.ligencia requerei sens dubte sentit de l'humor. El Jorge ha demostrat que ho té per la mà.
