L’editorial d’avui del
diari La Mañana titula: “Puigdemont es fixa data de caducitat” i explica com el
President de la Generalitat ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Sembla
que ho deixarà un cop s’hagi celebrat la segona edició de la jornada política-festiva
9N. Sempre he cregut un error que un President o un
alcalde faci pública amb massa antelació la seva "data de caducitat" com va fer per exemple Tony Blair la tardor de 2006. I ho penso principalment per dos motius. El primer: pensin que als cinc minuts de la declaració pública se genera per norma un clima de competició tòxic entre les persones que estan
cridades a succeir el líder. En molts casos es deixa de treballar en equip, en el sentit més sa del
concepte treballar en equip. S'obre el meló de la lluita interna i els habitants de les clavegueres
dels partits emergeixen del no-res transformats en caminants estil The Walking
Dead. L’altra conseqüència és la inseguretat que generen en la ciutadania, a partir d'aquell moment, els compromisos a futur de l’alcalde i és logic que aquesta pensi: “ens ha dit sí, però
no sé, perquè marxa l'any que ve”. Els ciutadans necessiten de la seva Administració seguretat.
En política
hi ha una llei inapel·lable amb efectes en forma de paràbola: la marca del President,
de l’alcalde o del diputat suma vots en una primera fase, però un cop arriba al punt més alt, comença a baixar restant-ne, sense que hi hagi res o poc a fer. Tot lider té "data
de caducitat" i ell mateix ha de saber llegir-la a temps en benefici del projecte però insisteixo, és un error fer-la
pública amb massa antelació.
