L’ establishment independentista segueix amb
la seva campanya omnipresent per a convertir el catalanisme no secessionista en
un moviment outsider. Més encara,
volen simplificar-lo descaradament cap a postures espanyolistes per preparar un
27S on no vegem més enllà del SI o NO.
Pare o mare. Peix o carn. D’això ja n’hem parlat prou. Però hi ha un matís
important: tracten de plantejar el 27S com una
dicotomia entre idearis preconcebuts: estàs aquí amb aquest pack, o estàs allí amb aquest altre. Es presenta als
partidaris del NO com un bloc ideològic compacte i uniforme, mentre venen els del SÍ com
un moviment transversal, on hi caben tots els models socials i totes les
sensibilitats. Això és tremendament reduccionista, perquè de la mateixa
manera que el SÍ de la CUP no té res a veure amb el SÍ d’un militant “crític” d’UDC
-els models de relació amb Espanya que proposen són radicalment diferents, com
ho són també els seus plantejaments econòmics i socials. No tenen res a veure el NO
del PSC amb el de PODEMOS io amb el NO del PP o Cs. Res a veure. El NO a la
independència és transversal, civil i obert i hi tenen
cabuda tots els models territorials de relació amb Espanya; i totes les
sensibilitats catalanistes. L’únic que descarta el NO és la trencadissa.
