Ha arribat l’estiu i les vacances. Més temps pels nostres hobbies. Aquest post és per a compartir de nou amb vosaltres una de les meves obsessions confessables: córrer. M’he inscrit en la VII Marató de Zaragoza que es durà a terme el 29 de setembre. Part de l’estiu el dedicaré a preparar-la. Seguiré com pugui un entrenament general que et proporciona la mateixa organització a la seva web oficial. L’objectiu escollit aquest cop és el d’apropar-me a les 3h. 30’. Veure’m. La correré de nou amb el meu company de fatigues (mai millor dit) Jose Miguel Causapé. Dic de nou perquè ja vam córrer junts la Marató de Barcelona.
Si m’accepteu un consell, sortiu a córrer. Sortiu mínim un parell de cops per setmana. Cadascú al seu ritme i el temps que vulgui, l’important és ser regular. Ja sabem que és una activitat que manté a ralla els quilos de més produïts per l’estil de vida occidental. I és una obvietat que redueix el risc de cardiopaties o malalties vinculades al sedentarisme. Però hi ha un aspecte que la fa una activitat encara més recomanable; córrer és molt bo per a l’estat emocional. Són moments per a la reflexió íntima. Espais de pau mental, lliures d’ingerències, ideals per a posar a lloc els pensaments de la jornada i els projectes personals. Sé que us pot semblar un tant fiqui això que us dic, però qui ho practica sap perfectament de què parlo. Córrer assíduament és la millor teràpia emocional en els frenètics temps que vivim. T’ajuda a equilibrar emocions, idees i cos. Fer-ho pel Parc de la Mitjana a primera hora del matí, amb la pau del bosc com acompanyant, sentint només el ritme compassat de la teva respiració és una experiència única a l’abast de tothom.
Sortiu a córrer.
