No és fàcil definir un Troll d’Internet. Si parlem de Twitter, i en l’àmbit de la política, els podríem identificar com aquells perfils (reals o ficticis) que de forma recurrent envien missatges en referència a una persona o a un tema amb la intenció d’ofendre, provocar o ridiculitzar. Troll és un terme molt subjectiu i no necessàriament pejoratiu. Hi ha qui pot veure Trolls en uns missatges que altres entenen com a contribució legítima al debat polític.
El Troll més popular de la xarxa lleidatana de Twitter és “Els Amics de la Lletja”. Els devia un post, perquè el meu article “2 anys de govern socialista a Lleida” ha estat dels més vistos d’aquest blog gràcies a la difusió que van fer des del seu Facebook. Gràcies! Els “Lletjos” són un grup de joves, alguns vinculats a la CUP i tots ells a moviments d’esquerra independentista, que es dediquen les 24 hores del dia a desacreditar qualsevol moviment de l’acció de govern municipal. En conec algun d’ells, però no hi he parlat personalment del tema. Tot arribarà.
Si seguiu la seva activitat política a les xarxes, veureu com hi ha una sèrie de trets contradictoris que els defineixen i que es podrien atribuir als diferents perfils que els integren. Consti que no vull fer-los la pilota com fan els articulistes de Convergència i els tuitares d’IC-V ressuscitats, simplement m’agrada escriure sobre la gent que escriu sobre mi.
Els Amics de la Lletja publiquen alguns comentaris amb aquella elegant ironia que mossega la jugular.
Per contra, de vegades se “echan al monte” amb crítiques personals de lo més punki i barroer -semblen inspirades pel cànnabis- i que suposen un assetjament personal inadmissible. No parlo del combat polític ni del combat de les idees, parlo de l'insult gratuït des de l’anonimat. En una societat avançada són positives les plataformes que caricaturitzin i critiquin el govern. És un símptoma de salut democràtica. Però aquesta mostra de llibertat es perverteix quan s'opera des de l'obscurantisme. Els “Lletjos” haurien de seguir el model de La Quera o de El Jueves. No passa res per donar la cara en la crítica al govern. Al contrari, es legitima el moviment i es posa en valor la llibertat d'expressió. Si hagués de resumir el que penso en un tweet diria que “l’anonimat és la seva misèria.”
La seva lluita és partidista. No ens enganyem. Són aliats de la CUP i s’han de llegir així les seves opinions. No són opinants asèptics. Forma part d’una estratègia partidista, per això els membres de la CUP els fan servir per a recolzar les seves tesis.
Per contra, de vegades se “echan al monte” amb crítiques personals de lo més punki i barroer -semblen inspirades pel cànnabis- i que suposen un assetjament personal inadmissible. No parlo del combat polític ni del combat de les idees, parlo de l'insult gratuït des de l’anonimat. En una societat avançada són positives les plataformes que caricaturitzin i critiquin el govern. És un símptoma de salut democràtica. Però aquesta mostra de llibertat es perverteix quan s'opera des de l'obscurantisme. Els “Lletjos” haurien de seguir el model de La Quera o de El Jueves. No passa res per donar la cara en la crítica al govern. Al contrari, es legitima el moviment i es posa en valor la llibertat d'expressió. Si hagués de resumir el que penso en un tweet diria que “l’anonimat és la seva misèria.”
La seva lluita és partidista. No ens enganyem. Són aliats de la CUP i s’han de llegir així les seves opinions. No són opinants asèptics. Forma part d’una estratègia partidista, per això els membres de la CUP els fan servir per a recolzar les seves tesis.
És just reconèixer que aquest grup, almenys alguns dels seus membres, són bona gent Això ho puc testimoniar personalment. Perquè tot i derrapar, de tant en tant mostren sensibilitat per les persones. Quan escrigui les meves memòries, si arribo a vell, m’estendré en aquest episodi. També van tenir un gran gest desitjant la bona recuperació de l’alcalde de l’operació de cor.
Canviant de terç. Pul•lulen a l’entorn dels Amics de la Lletja uns satèl•lits detestables. Són dos o tres paràsits que només fan que “retuitejar” i atacar visceralment des de perfils falsos els “objectius” dels “Lletjos”. Si us hi fixeu, són individus que compleixen el perfil psicològic del maltractament. Agressors que amb la traïdoria de l’anonimat assetgen persones honestes que van de cara a la xarxa. No són bona gent. Són el màxim exponent de la covardia; maltractament sense escrúpols a la xarxa; covards que els tremolen les cames quan te’ls creues pel carrer.
Per últim us parlaré del Troll que em cau millor. Es tracta del figura de Llumsdeneo (Gerard Martinez). És aquell Troll que quan rebi el petó de la princesa es transformarà en Príncep. Una barreja entre Punki-Modernillo-Intel.lectual capaç dels tweets i els articles més brillants, (a banda d'alguna palla mental al seu bloc personal,) i alhora emmerdar-se en les discussions més ridícules de les clavegueres de la xarxa. Segueixo el Gerard des de fa uns anys. Participa a dos projectes molt interessants: el Diari Digital AraPonent i la Televisió per Internet WaitaTV que he vist néixer amb il•lusió. Durant un temps va portar, a la seva manera, els informatius de La Manyana TV i és, o ha estat, professor de comunicació a la UdL. Amb el Gerard mai saps on acaba la persona i comença el personatge. Part del seu encant és estar como un llum de ganxo; el que diem en castellà "como una regadera". Sempre em refereixo al personatge, mai a la persona.
Com els Amics de la Lletja, Llumsdeneo és un Troll del qual cadascú n'ha de treure la seva pròpia opinió. I no hi trobareu dos opinions iguals. Amb la mateixa sinceritat que us confesso el fàstic que em produeixen els Trolls agressors, us diré que m’interessa el personatge inventat pel Gerard per a circular per la xarxa. No comparteixo les seves editorials agressives, perquè alguna tracta frívolament temes que conec a fons i es mereixien més rigor. Però tot i això, tal com ha dit ell alguna vegada de mi: “És una persona amb la que m’aniria de copes, i jo no me n'hi vaig amb qualsevol”.
