viernes, 29 de marzo de 2013

De viatge a Ítaca, a tomb en “golondrina”.

Els cervells del pinyol han apostat des del minut u per comunicar el pla de govern convergent amb metàfores marineres. De l’excèntrica fotografia del nou President Mas abraçat a un timó, fins al repetit viatge a Ítaca, ha set continu el recurs a símils marítims per a vendre com a bona l’estratègia nacionalista. Seguint amb aquest recurs literari, penso que avui som de nou a port. I sort en tenim. Gràcies a Déu l’aventura a Itaca ha quedat, de moment, en un “tomet” similar aquells que fan els turistes en “golondrina” al port de Barcelona. I m’alegro molt, insisteixo, que hagi estat així.

Durant el “tomet” hem vist com els nacionalistes viraven bruscament al Congrés dels Diputats
per acabar a port votant la moció del PSC –al meu criteri l’assenyada- que defensa una consulta legal conseqüència del pacte i del diàleg amb l’Estat. Deia el genial Miquel Iceta el passat dia 19 a Lleida, parlant d’estratègies de país en un acte organitzat per l’agrupació local del PSC, que la moció sobiranista de Junqueras i Mas era a totes llums contradictòria amb la que ha defensat el socialisme català de forma rectilínia. En efecte, el PSC hem defensat la mateixa moció al Parlament, als ajuntaments i al Congrés del Diputats fins a convèncer finalment 104 diputats del Parlament de Catalunya assolint, ara sí, una majoria històrica. El federalisme és per definició diàleg i pacte: l'essència de la política democràtica. El sobiranisme, per contra,  implica sovint una patada a l’estufa.

Una altra mostra d'aquest tomb en “golondrina” ha estat el posicionament últim del govern català. Artur Mas demana ara dels seus consellers diàleg i més diàleg amb el govern central i amb la resta de partits. Ha proposat també un govern d’unitat nacional, recuperant la vella idea de Pere Navarro. Benvingut President!, espero que hagi gaudit de la passejada.  Però ara, a port i de peus a terra, deixis d’excursions i a fer política.