De viatge a Ítaca, a tomb en “golondrina”
Els cervells del pinyol han apostat, des del minut u, per comunicar el pla de govern convergent amb metàfores marineres. Des de l’excèntrica fotografia del nou president Mas abraçat a un timó fins al repetit viatge a Ítaca, ha estat constant el recurs a símils marítims per vendre com a bona l’estratègia nacionalista. Seguint amb aquest recurs literari, penso que avui som de nou a port. I sort en tenim. Gràcies a Déu, l’aventura a Ítaca ha quedat, de moment, en un “tomet” similar a aquells que fan els turistes en “golondrina” pel port de Barcelona. I me n’alegro molt, insisteixo, que hagi estat així.
Durant el “tomet” hem vist com els nacionalistes viraven bruscament al Congrés dels Diputats per acabar, finalment, a port votant la moció del PSC —al meu criteri, l’assenyada— que defensa una consulta legal com a conseqüència del pacte i del diàleg amb l’Estat. Deia el genial Miquel Iceta el passat dia 19 a Lleida, parlant d’estratègies de país en un acte organitzat per l’agrupació local del PSC, que la moció sobiranista de Junqueras i Mas era, a totes llums, contradictòria amb la que ha defensat el socialisme català de forma rectilínia. En efecte, el PSC hem defensat la mateixa moció al Parlament, als ajuntaments i al Congrés dels Diputats, fins a convèncer finalment 104 diputats del Parlament de Catalunya, assolint —ara sí— una majoria històrica. El federalisme és, per definició, diàleg i pacte: l'essència de la política democràtica. El sobiranisme, per contra, implica sovint una patada a l’estufa.
Una altra mostra d'aquest tomb en “golondrina” ha estat el posicionament recent del govern català. Artur Mas demana ara, als seus consellers, diàleg i més diàleg amb el govern central i amb la resta de partits. Ha proposat també un govern d’unitat nacional, recuperant la vella idea de Pere Navarro. Benvingut, President! Espero que hagi gaudit de la passejada. Però ara, un cop a port i amb els peus a terra, deixi’s d’excursions i posi’s a fer política.
