El pavelló 4 de la Fira de Lleida acollirà els dies 25 a 27 d’aquest mes la 7à edició de F&T, la Fira de la Formació Professional i del Treball.
Recordo perfectament la primera edició d’aquesta mostra. Va estar liderada el 2006 per l’alcalde Àngel Ros i va comptar amb l’entusiasme de les delegacions a Lleida dels departaments de Treball i Ensenyament de la Generalitat i dels centres d’FP del territori. Una peculiaritat d’aquesta Fira és que l’oferta formativa s’organitzà per famílies: automoció, informàtica, sanitària...etc, i no per centres. Es va decidir així, amb bon criteri, per evitar la competència entre centres. La fira és, també en aquest aspecte, una mostra de cooperació i de responsabilitat social.
La història lleidatana de l’FP és exemple viu de la lluita i el triomf en la conscienciació social. La meva mare va estar gran part de la seva vida laboral directora de centres d’FP; primer a Almacelles –inicis dels 80-, i després a La Caparrella fins a començaments del 2000, per això conec l’evolució d’aquest món educatiu i formatiu.
La de l'FP és la història d’una superació,
perquè a començaments dels anys 80 a Lleida s’havia de lluitar molt per conscienciar empresaris i famílies que aquesta rama formativa no era un Pla B ni un experiment en el desenvolupament d’un adolescent. Molts mestres i responsables de centres feien d’autèntics comercials, venent el producte porta a porta, despatx a despatx, a uns empresaris i a unes famílies que veien amb reticències aquest nou “producte”. Molts empresaris volien, deien, “un noi que hagués fet el B.U.P. i ja el formarien ells a l’empresa”. Ha quedat algun testimoni d’aquesta lluita de començaments dels 80. Un grup d’ensenyants que creien cegament en el projecte de la FP van editar la revista NONIUS. Una revista lleidatana dedicada íntegrament a l’FP, ja desapareguda, promoguda per Andrés Rivadulla i Emili Duró entre d’altres per assolir els objectius de dignificar aquest ensenyament.
perquè a començaments dels anys 80 a Lleida s’havia de lluitar molt per conscienciar empresaris i famílies que aquesta rama formativa no era un Pla B ni un experiment en el desenvolupament d’un adolescent. Molts mestres i responsables de centres feien d’autèntics comercials, venent el producte porta a porta, despatx a despatx, a uns empresaris i a unes famílies que veien amb reticències aquest nou “producte”. Molts empresaris volien, deien, “un noi que hagués fet el B.U.P. i ja el formarien ells a l’empresa”. Ha quedat algun testimoni d’aquesta lluita de començaments dels 80. Un grup d’ensenyants que creien cegament en el projecte de la FP van editar la revista NONIUS. Una revista lleidatana dedicada íntegrament a l’FP, ja desapareguda, promoguda per Andrés Rivadulla i Emili Duró entre d’altres per assolir els objectius de dignificar aquest ensenyament.
Poc a poc van arribar els fruits d'aquella tasca, el sector empresarial local s’anava implicant a mesura que comprovaven els resultats. A l’Institut La Caparrella és coneguda la històrica col•laboració de l’Associació de l’Automoció de Lleida, aportant coneixement, materials i recursos. Fins i tot la gran indústria de l’automòbil va cedir cotxes nous per a l’estudi i la pràctica dels alumnes de Lleida; grans empreses del territori llogaven els tallers de l’institut per a formar els seus treballadors. I amb el temps va arribar el triomf: Avui ningú discuteix que l’FP és imprescindible per competir en el mercat global. Alemanya és líder en aquest tipus de formació.
Només una crítica constructiva al sistema actual: i és un cert problema d’adaptació dels plans d’estudis a les necessitats reals de les companyies. El món de l’empresa, els productes o la tecnologia evolucionen a un ritme esbojarrat. Els plans d’estudis han de tenir suficient dinamisme per llegir i adaptar-se aquests canvis. Tot arribarà.
La nostra ciutat aposta fermament per l’educació, la formació i l’ocupació. En aquesta aposta la Fira F&T és una eina fonamental.
