La Paeria i els desnonaments.

La dació en pagament, o fórmules similars, són instruments que molts socialdemòcrates entenem de justícia social per resoldre abusos de les execucions hipotecàries fruit de la crisi. No se sap ben bé per què, sovint les defensem amb la boca petita i no entrem a debatre-les obertament, ni a fer-hi propostes valentes, creatives i innovadores. Tard o d’hora l’Estat haurà de trobar, més enllà de les recomanacions o les bones pràctiques, mesures per resoldre les injustícies que l'esclat de la bombolla immobiliaria ha produït en les hipoteques de molts ciutadans.

Mentrestant, m’agradaria comentar-vos dos notícies destacables de l’Ajuntament de Lleida d’aquest mes de març que van en aquesta línia, no en la dació en pagament, però sí en la d’atenuar altres injustícies de les execucions hipotecaries fruit de la crisi. 



La familia d'Edith. Font: http://www.segre.com/

Per una banda, el cas del desnonament per manca de pagament de quotes hipotecàries de l’Edith, el Jeremy i els seus quatre fills menors d’edat. Ha set un cas sensible  d’important impacte als mitjans de comunicació. De fet el Diari Segre se’n va fer ressò en portada, i també mitjans estatals van seguir la notícia amb especial interés. La Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Lleida (PAH) va dedicar-hi molts esforços per evitar el desallotjament. L’Ajuntament de Lleida, mitjançant l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), va seguir de prop aquest procés i va mantenir converses amb representants de la PAH per a que, arribat el cas, la família pogués accedir a una vivenda social municipal i no es quedés al carrer. L’EMU, molt abans que es produís el desallotjament efectiu, ja tenia assignada una vivenda per l’Edith i la seva família al Secà Sant Pere. No és la primera vegada que vivendes de l'EMU acullen families víctimes de  desallotjaments plenament legals, però considerats injustos per l'opinió pública.

Per l'altra, el ple municipal de 30 de març ha aprovat la modificació de l’ordenança que regula l’impost de “plusvàlua” per tal que les persones desnonades o afectades per un procés d’execució hipotecària no hagin de pagar aquest recàrrec. La “plusvàlua” és un impost que paga el ciutadà a l’ajuntament conseqüència de la transmissió de béns immobles. Fins ara, la llei no distingia embargaments hipotecaris de, posem per cas, compravendes, de manera que totes les operacions tenien associat el pagament de la plusvàlua de la mateixa manera. L’Ajuntament de Lleida ha modificat la normativa municipal garantint que les persones que perdin el pis no hauran d’abonar la plusvàlua, i el Govern central ha emès un Reial Decret pel qual es permet imputar aquest import a les entitats financeres en cas de execucions hipotecàries.

Són dos notícies importants d'aquest àmbit que demostren com la Paeria avança, dins les seves competències,  en la correcció de normatives que la nova situació econòmica evidencia injustes.  I, en la mesura de les seves possibilitats,  està al costat d'aquells casos especials de families que pateixen les disfuncions del sistema hipotecari.