Aquest és el títol d’un l’article publicat per Ernest Lluch el febrer de 2000 a La Vanguardia, inclòs en el llibre “Darrers Escrits” , publicat cinc anys després de la seva mort. Lluch explica en aquest article quines són, al seu entendre, les diferencies entre nacionalisme i catalanisme.
Segons Lluch el catalanisme és més ampli que el nacionalisme i per descomptat més obert i inclusiu. El catalanisme és un moviment polític o personal, mentre que el nacionalisme juga en el pla ètic i moral. Interpreto que el nacionalisme s’aproparia –amb matisos- al pla religiós; amb certa devoció per ídols i símbols i "penetra molt més profundament en l’ètica i la moral que el catalanisme”. El catalanisme, com a moviment polític sense condicions addicionals abasta un nombre més ampli de ciutadans que defensen Catalunya, la seva llengua i la seva cultura.
Una altra diferencia per mi definitòria és que el nacionalisme, ja sigui espanyol, català o, posem per cas, austríac, concedeix un valor altíssim al fet nacional. Un nacionalista convençut anteposa el fet nacional en qualsevol discurs ja sigui sobre política, llengua, cultura, finançament, futbol o de televisions públiques per citar alguns temes. Pels catalanistes no existeix aquest valor suprem, si no que el considerem comparable a altres valors de la societat o de l’individu: justícia, solidaritat, sostenibilitat o drets humans per exemple.
Ernest Lluch conclou l’article dient que els nacionalistes espanyols i catalans estan immersos en dos curses que tenen un punt en comú: “reduir l’espai dels que no són ni una cosa ni l’altra però que asseguren una cohesió catalana considerable, que és, per alguns com jo, motiu d’orgull”.
Crec que el PSC, com a partit catalanista, juga un paper clau en la cohesió de la societat catalana i també de l’espanyola que no poden jugar el nacionalisme espanyol ni el català sense trair els seus principis. Un nou exemple el trobem aquests dies amb les reclamacions a l’Estat dels deutes derivats de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. CiU, com a bon partit nacionalista, ha d’anteposar el fet nacional en aquesta reclamació. Per a CiU aquests retards en el pagament són quelcom semblant a un atac polític a la nació. Però fixeu-vos com no reben el mateix tracte els deutes que té la pròpia Generalitat amb els ajuntaments catalans –a Lleida ens deuen 12 milions d’euros-. Aquests incompliments vers els municipis no els consideren atacs a l’autonomia local, només són involuntaris problemes transitoris de tresoreria.
No ho entenc. Els dos casos són deutes públics compromesos per llei. Però el govern vol donar la imatge que l’Estat espanyol no paga perquè no vol, mentre que la Generalitat de Catalunya no paga perque no pot. S'ha de ser coherent. Aquesta lectura genera divisió i crispació entre territoris i persones.
El catalanisme vol la cohesió de la societat catalana, i per mantenir-la és imprescindible la lleialtat institucional entre ajuntaments, Generalitat i govern de l’Estat per sobre del "fet nacional" .
