Llegint aquests dies “La crisi de l’euro. D’Atenas a Madrid”, de Josep Borrell i Andreu Missé, hi trobo una interessant cita que serveix als autors per argumentar la idea que convé distribuir la renda per millorar l’economia actual. Destaco la cita perquè el propi Borrell la va pronunciar a Lleida, el novembre passat, al meeting central de campanya de les eleccions generals celebrat a la Llotja.
 |
| Meeting Lleida 14 novembre 2011. (Font http://www.socialistes.cat/) |
Diu així: “ En comptes de distribuir la renda, una gegantina bomba aspirant ha confiscat una part de la riquesa produïda en benefici només d’alguns, (...), i, com en una partida de pòquer on les fitxes estan cada cop més concentrades entre un nombre cada cop més petit de jugadors, els que no tenien fitxes només podien continuar jugant demanant-les prestades, i la partida va continuar fins que el crèdit s’esgotà, i quan el crèdit s’esgotà, la partida es va acabar. Si els mils de milions de dòlars que s’han invertit en l’especulació financera s’haguessin repartit en forma de renda a les classes mitjanes i baixes, s’hagués pogut mantenir el consum i l’activitat i ens haguéssim pogut estalviar la crisis”
Aquesta cita, diu Borrell , no és de un “rojo peligroso”, aquesta cita la va formular el 1934 Marriner Eccles, president de la Reserva Federal dels Estats Units analitzant els errors que els havien portat al crack del 29.
La història s’ha repetit. Hem patit el clàssic procés capitalista basat en l’acumulació i l’especulació. Un procés que quan arriba al límit explota i ens enfronta amb la dura realitat. Gran part de la població veu reduït el seu poder de consum i cau la demanda, amb ella l’activitat econòmica, i la minoria que ha acumulat els diners els fa servir per activitats especulatives.
Aquest càncer encara afecta els centres financers que governen l’economia d’occident: Wall Street, la City i els mercats secundaris de deute públic de la zona euro. I d’això, agradi o no, no n’ha tingut cap culpa el govern de Zapatero. Però així no ho veia el PP, que ha estat quatre anys atribuint sense descans totes les desgracies de la nostra economia, totes, al govern socialdemòcrata.
El 2012 és el torn del PP. Les mesures excepcionals amb les que s'aixeca el teló del “Año Mariano” no fan més que aprofundir en aquest cercle viciós. Perquè el gravar les rendes de treball, sobretot els trams baixos de l'IRPF, baixarà el consum i la crisi s’agreujarà. Propostes socialdemòcrates rebutjades per la dreta com gravar conjunturalment el patrimoni, sobretot el de les fortunes, i augmentar els impostos de tabac i alcohol per finançar la sanitat pública tenen més sentit i haguessin tingut més acceptació.
Les mesures marianes són un cosit. Un cosit que, potser, maquillarà els comptes públics. Així podrem anar dissabte a la nit, ben pentinats, al Gran Casino on hi juguen bancs, Hedge Funds, companyies d'assegurances i fons d’inversió; els ¿generarem confiança? amb el nostre vestit nou. I potser ens deixen més diners i tot, però de seguir la dinàmica no creixerà la nostra economia, i el que és més preocupant, continuarà perdent-se la confiança dels ciutadans.
Per això necessitem entendre, com deia el liberal Marriner Eccles cinc anys després del Crack del 29 que: “...Si els mils de milions de dòlars que s’han invertit en l’especulació financera s’haguessin repartit en forma de renda a les classes mitjanes i baixes, s’hagués pogut mantenir el consum i l’activitat i ens haguéssim pogut estalviar la crisis”
