jueves, 10 de noviembre de 2011

La Diputació tanca portes.

Darrerament s’han constituït dos nous Patronats amb segell convergent a la Diputació de Lleida: el Patronat de Turisme i el Patronat del Centre Europeu d’Empreses i Innovació. La composició de sengles òrgans participatius (?) demostra un estrany tancament de la Diputació en si mateixa que crec no beneficia el seu bon  funcionament. M’explicaré:

El mes de setembre de 2007 vaig assumir la direcció del Ceeilleida de la Diputació. En arribar vaig trobar-me un Patronat composat exclusivament per diputats de Convergència i Unió (CiU). De seguida vàrem entendre l’error que suposaria no transformar-lo en un òrgan obert i plural, sobretot si volíem una institució moderna, transparent i participativa. El govern presidit per Jaume Gilabert va designar patrons diputats i diputades de tots els grups polítics amb representació al Ple. Vam creure necessari convidar tots els partits a participar en el govern del projecte. Així va ser durant tot el mandat 2007-2011; el Patronat del Ceei va estar format per diputats del PSC, ERC, CiU i PP.

Però els temps canvien, al maig de 2011 CiU recupera el govern de la Diputació i ja se sap: “la cabra siempre tira al monte”. El 6 d’octubre es constitueix formalment el nou Patronat convergent de la Fundació Ceeilleida i, com era d’esperar, de nou tots el diputats designats patrons són de CiU, vetant l’accés a diputats dels altres partits polítics. La història es repeteix. En política mana el fons, però les formes i els detalls són molt importants. El gest del nou govern amb la composició del Patronat del ceeilleida reflexa poc respecte vers la participació democràtica i la transparència.

Però n’hi ha més.

Aquesta mateixa setmana s’ha constituït una altre Patronat de la Diputació. Aquest cop li ha tocat el torn al de Turisme. Aquí el tancament de portes ha estat més estrambòtic. El govern convergent no ha incorporat Turisme de Lleida de la Paeria al seu Patronat de Turisme, i sí n’ha inclòs d’altres entitats públiques i privades de tot tipus més o menys o res vinculades al sector turístic.

Jo em pregunto: el conjunt del Turó de la Seu Vella, gestionat en gran part per la Paeria, no és rellevant pel turisme de Lleida? La Llotja no és important per turisme de congressos? Els serveis de Lleida no són vitals per l’Aeroport?

Per quin motiu no hi ha Turisme de Lleida al Patronat de Turisme de la Diputació?  Les raons d’aquesta decisió estratègica les hauran de preguntar al President de la Diputació. Però si la decisió és per motius polítics, tenim un greu problema; si és per motius tècnics, en tenim un de pitjor; i si s’han despistat al constituir-lo, Déu meu cames ajudeu-me.

En la meva opinió aquests són dos exemples de com la Diputació convergent tanca portes. És una opció respectable i legal, però difícil de justificar en l’època actual. Sempre s’està a temps de rectificar. No vivim dies per individualismes, avui esdevé obligatori jugar en equip. La societat exigeix de la política màxima transparència, molta participació, estreta coordinació d’administracions i unió d’esforços en l’optimització dels recursos públics. No sembla que aquesta Diputació estigui per la labor, esperem que reflexioni i obri les portes dels seus òrgans.