En aquestes alçades de
la pel·lícula, les cartes polítiques ja són sobre la taula.
Des de postures vinculades a la ultradreta, tant espanyola com catalana, hi
ha a Lleida una campanya apocalíptica ben orquestrada, sobretot a les xarxes
socials, per a relacionar matemàticament immigració no regulada amb
delinqüència.
L’estratègia és antiga: Noam Chomsky ja va explicar allò d’exagerar
intencionadament un problema per generar una reacció emocional intensa en la
població, i aleshores apareix el grup que l’ha exagerat —digues-li Aliança
Catalana o VOX, per exemple— com a solucionador màgic del problema. És allò
d’embolica que fa fort.
La immigració no és necessàriament un problema; és una realitat imparable
vinculada al funcionament del món que cal gestionar bé. No podem suprimir
aquest flux de persones sense vulnerar drets fonamentals. A més, són perfils
imprescindibles per fer tasques laborals que a moltes persones que fa més de
dues generacions que viuen aquí els costa assumir. Ho sé, és el discurs de
sempre, però la campanya apocalíptica es contraresta amb obvietat i sentit
comú.
Quin paper, crec, ha de jugar la socialdemocràcia en aquest assumpte? Doncs
continuar amb el discurs del sentit comú: seguint amb les obvietats la
immigració és necessària per a la nostra qualitat de vida. Només cal observar
qui pica carreteres, qui cuida la nostra padrina o padrí, i qui cull la fruita.
Ara bé, no podem negar el que hi ha davant els nostres ulls. Pel mateix sentit comú, cal fer una política
contundent contra l’incivisme i la delinqüència, vingui d’on vingui: del
Marroc, de Nova York o dels meus fills, que provenen d’una família amb quatre
segles d’arrels a Lleida. Una política que també demanen els immigrants que
treballen aquí i volen seguretat jurídica i justícia social.
Sempre he mantingut que la seguretat és política d’esquerres. Perquè les
classes mitjanes i treballadores no es poden permetre canviar de pis si tenen
de veïns una banda criminal, ni pagar vigilància privada. I en això cal estar:
cal penar la reincidència, tancant al que té cinc antecedents, vetllar pel
civisme a places i carrers, i donar recursos i cobertura jurídica a policies i
jutjats.
Puny de ferro contra l’incivisme i la reincidència? Sí. Carregar el mort a
la immigració anant a la recerca de la puresa de la raça catalana? Doncs, miri,
quasi que no.
