Els debats sobre l’estat de la ciutat o de la nació tenen una estructura comuna: el govern explica què està fent, què fa i què farà, i l’oposició exposa les seves crítiques al govern —escrites prèviament— o intenta col·locar el seu discurs, que té poc o res a veure amb el que acaba d’escoltar. Tècnicament no són rèpliques al discurs inicial; són nous discursos.
A Lleida,
l’únic que tenim d’original en relació amb les preocupacions muncipals de la resta de la península és el
clima. Pel que fa a preocupacions ens assemblen força a la
resta de capitals catalanes, on ja no es parla d’independència, ara parlem del dia a dia dels serveis públics, com la neteja, el manteniment i la
seguretat: parlar d’això és un avanç com a societat.
L’alcalde
Fèlix Larrosa va iniciar el ple amb tres "torres" que cap partit va
qüestionar: el nou contracte de jardineria, amb un 53% més de recursos, 5,1
milions d’euros anuals i més maquinària; el nou contracte de neteja, amb una
inversió sense precedents en democràcia en aquesta ciutat, amb més freqüències
i més recursos; i, per últim, la seguretat, amb un Pla 2024-2028 que preveu més
personal i gairebé 300 càmeres per reforçar la seguretat.
El PP, amb un discurs metafísic sobre seguretat. ERC, amb connotacions personals en les seves valoracions i la contradicció de criticar el govern per “excés de plans” i, a la mateixa frase, per “improvisació”. O planifiques o improvises: les dues coses alhora no se sostenen. Per acabar, VOX va demanar a l’alcalde que “sortís del despatx”, i ERC el va criticar per anar als barris. Quasi que quedin per fer un vermut i s’aclareixin.
