Qui coneix el territori del Canal l’Urgell sap que quan acaba un episodi de sequera falta un dia menys pel següent. La sequera no pot sorprendre ningú; les hem patit i les patirem ara bé, no hi ha antecedents de tancament del reg del canal com s’ha fet aquest mes d’abril, quines conseqüències seran dramàtiques per la nostra agricultura, és a dir, per la nostra economia.
Partim d’una premissa: una sequera a banda d’inevitable és culpa de la climatologia no de les administracions. No obstant, el Canal d’Urgell, amb segle i mig d’història no ha set objecte de cap modernització important en la seva vida, tot i que hi ha diferents projectes redactats des de fa anys, a diferència per exemple del Canal d’Aragó i Catalunya on s’hi ha desenvolupat actuacions de modernització.
Segons he pogut consultar a veus molt autoritzades -m’heu de creure quan dic molt autoritzades- tot i que el Canal d’Urgell estigués modernitzat amb aquesta sequera s’hagués hagut de tallar el reg igualment, però a lo millor haguéssim pogut allargar finals de maig i amb sort reduir un mica la catàstrofe.
Ara es posa de manifest la necessitat inexcusable de modernització i aquí la responsabilitat és compartida entre l’Estat, la Generalitat i la participació de les explotacions que paguen per regar. Tot i que hi poden concórrer fons europeus de desenvolupament rural la decisió política és totalment nostra.
La sequera és inevitable, els seus efectes catastròfics potser no ho són tant.
