Què més es pot dir del que ens
està passant als catalans? Poc o res.
Les cartes estan sobre la taula.
L’establishment secessionista liderat per les CUP i pel govern de Junts pel Si ha
optat per l’exaltació; per seguir l’estratègia Nicolas Maduro violentant el
marc legal institucional des de les mateixes institucions perquè (segons ells) el poble ho
demana i “no hi ha més opció”. Sembla que
enyorin una mena d’aixecament civil de la meitat dels catalans contra l’altra
meitat. Però no se'n sortiran per molt que s’hi capfiquin. No caurem en el
parany. Aquest post va adreçat a tots aquells que van sentir vergonya aliena amb
l’espectacle abans-d'ahir al Parlament de Catalunya. A tots aquells que no es deixen atrapar per
l’Espiral del Silenci sobre la que teoritzava Elisabeth Noelle-Neumann. Us puc assegurar que votarem el futur de
Catalunya a les properes eleccions catalanes, com sempre votarem de forma lliure, personal, directa
i secreta i ho farem amb totes les garanties democràtiques. I, ara sí, podrem escollir entre partits clarament posicionats
en el tema de la secessió unilateral: per una banda CUP,
PDCAT i ERC s´hi avenen entusiastes, a l’altre costat, PSC,
PP ,C,s i CSQP (Así habló Coscubiela) aposten per una solució política
respectant el marc institucional i el bloc de constitucionalitat i defensant
sempre la cohesió dels catalans. Tot clar, dat i beneït. Fins que arribi el moment de votar, advoco per
les virtuts del silenci i la prudència. La postura de
llençar la política pel barranc i estavellar-la com si fos una furgoneta que
cau pel precipici no és majoritària. Això ho reconeix qualsevol espectador que no
segueixi el procés des de la grada hooligan. Però crispar-se és caure en el parany. Ahir a la Plaça Paeria hi havia
1000 persones contades generosament demanant el mantra, sempre els mateixos per cert. Quan el
mateix nombre de persones omple al Camp d’Esports per veure el Lleida Esportiu diem que cal molt més recolzament social al club, que així no anem enlloc. Prudència i silenci fins que arribi l'hora de votar. I tant que votarem.
