"He modelado una bandera
que, como todas, es para quemar.
En colores negro y color sangre.
Por el placer de crear."
Crec en el Loquillo des que tenia 13 anys. L’edat tempera aquestes passions, però confesso que encara crec en ell i en afirmacions com la de la cançó que us adjunto: “todas las banderas son para quemar”. Tot i això, aquest post no té, ni de lluny, el rerefons polític de la frase del Loco. Només vull compartir amb vosaltres una opinió sobre el valor estètic de les banderes a les façanes dels habitatges.
Tan se val de quina bandera es tracti, estelada, espanyola, sudista, jamaicana; o la pròpia de Loquillo i Los Trogloditas amb el “Pájaro Loco". Penjar banderes al balcó fora de les dates que marquen cultura i tradicions és una “fricada”. Penseu què suposaria si tothom pengés la bandera o la tovallola de colors que li vingués de gust quan li vingués de gust; l’Avinguda Blondel semblaria Lo Baratillo.
Crec oportú que en determinades dates: 11 de setembre, Setmana Santa, Carnestoltes, la festivitat de Moros i Cristians o el Dia de la Hispanidad “decorem” el carrer de tots -les façanes- amb el que toqui. Ara bé, quan acabin les festes despengeu banderes dels balcons i guardeu-les per a les manifestacions. No són pocs els veïns que pateixen en silenci aquesta moda multicolor. Els fa vergonya demanar a les reunions de Comunitat que es retiri una bandera espanyola no fos cas que els "acusin" d’independentistes, o d’altres passen de demanar que es despengi l’estelada per no ser considerats espanyolistes. Això sí, s'aprova per unanimitat prohibir penjar tovalloles, roba i llençols a la façana de tots.
