Vivers empresarials en xarxa

Avui la infraestructura més utilitzada per les administracions locals per donar suport a l’emprenedor són les incubadores d’empreses. Edificis que, sota la fórmula de centres empresarials o vivers, tenen l’objectiu de promoure una activitat econòmica estratègica per a un territori determinat. Molts d’aquest centres treballen de forma autònoma, però és habitual trobar-ne d’incorporats en un Parc Científic i Tecnològic, com és el cas de Lleida o per exemple del Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, on hi ha instal·lat el viver d’empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya hi ha un teixit important d’emprenedors que fan servir els recursos públics per endegar i consolidar el seu projecte. Són aquests qui han de tenir present que els vivers són instruments vius a l’abast dels seus interessos i que aporten, entre d’altres factors, l’escenari ideal de networking que els és molt beneficiós per tal d’elaborar una cartera de contactes i per obrir-se mercat mitjançant el treball en xarxa. Han de saber aprofitar aquests recursos.

A Lleida, les entitats que treballem per facilitar la creació d’empreses i la seva consolidació al territori hem d’apostar per treballar conjuntament per enfortir una xarxa de vivers potent. Fent servir les tecnologies de la informació i la comunicació per apropar els emprenedors sense limitacions de fronteres. Coordinant activitats i defensant interessos comuns. Generant un espai útil de cooperació.

Per últim, les administracions locals han de tenir present que les incubadores d’empresa són un model vàlid per equilibrar el territori, que són una eina d’èxit per arrelar les empreses de casa. Per ajudar-les a innovar, a internacionalitzar-s’hi, a disminuir riscos i, en definitiva, a col·laborar en la millora de la nostra economia.

De vacances a Aragón.

Amic i amigues, avui dijous començo les meves vacances de Setmana Santa. M’instal·lo a Pomar de Cinca, un petit poble aragonès (situat no se ben bé si a la diòcesis de Barbastro o a la de Monzón) on ens trobem amb la meva família i amics.
Jo sóc de Lleida. I com molts lleidatans tinc excel·lents relacions personals amb Aragón, la comunitat amb la que Catalunya ha tingut històricament excel·lents relacions. Juntes han crescut, i juntes han sobreviscut moltes batalles. És molt difícil trobar lleidatans que no tinguin vincles familiars, comercials o importants llaços d’amistat amb aragonesos. Com és difícil trobar aragonesos que no tinguin especial estima per Lleida i pels lleidatans.
Ja sabeu que aquestes relacions s’estan entorpint pel conflicte sobre la titularitat d’algunes obres del Museu Diocesà de Lleida. Per això quan arriben aquestes dates crec més necessari convidar-vos a combatre les idees dels talibans de l’art sacre que, aquí i allà, treballen per confrontar les dos comunitats germanes. Creieu-me, no té cap sentit banderejar els retaules de les verges per trencar una inestimable convivència històrica. Que hem de trobar un final dialogat ja és un missatge desafectat. Avançar de veritat significaria soltar el llast del “estamos trabajando en ello” i anunciar que s’ha assolit un acord definitiu de consens. Mentrestant, lleidatans com jo, que n’hi ha molts, continuarem cultivant modestament les relacions amb la nostra comunitat germana. Bé sigui durant l’any, bé durant les vacances.