Avui, la infraestructura més utilitzada per les administracions locals per donar suport a l’emprenedoria són les incubadores d’empreses: edificis que, sota la fórmula de centres empresarials o vivers, tenen l’objectiu de promoure una activitat econòmica estratègica en un territori determinat.
Molts d’aquests centres treballen de manera autònoma, però és habitual trobar-ne d’integrats en un parc científic i tecnològic, com és el cas de Lleida o, per exemple, del Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, on hi ha instal·lat el viver d’empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A Catalunya hi ha un teixit important d’emprenedors que utilitzen els recursos públics per endegar i consolidar els seus projectes. Són aquests els qui han de tenir present que els vivers són instruments vius al servei dels seus interessos i que ofereixen, entre altres avantatges, un entorn idoni de networking, especialment beneficiós per elaborar una xarxa de contactes i obrir-se mercat mitjançant el treball col·laboratiu. Cal que sàpiguen aprofitar aquests recursos.
A Lleida, les entitats que treballem per facilitar la creació d’empreses i la seva consolidació al territori hem d’apostar per treballar conjuntament per enfortir una xarxa de vivers potent, fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per apropar els emprenedors sense limitacions territorials, coordinant activitats, defensant interessos comuns i generant un espai útil de cooperació.
Finalment, les administracions locals han de tenir present que les incubadores d’empreses són un model vàlid per equilibrar el territori i una eina eficaç per arrelar-hi les empreses. Serveixen per ajudar-les a innovar, a internacionalitzar-se, a disminuir riscos i, en definitiva, a contribuir a la millora de la nostra economia.
