domingo, 22 de noviembre de 2015

Les cigonyes de La Catedral.

L’any 98 Alfonso Ussia publicà “Manual del ecologista coñazo”, una caricatura d'aquell ecologisme, diguem-ne radical,  que de tant en tant sorprèn amb arguments delirants. És un llibre d’humor recomanable; conté reflexions iròniques sobre els límits racionals a l’ecologisme.  Aquests dies segueixo amb interès, com a veí que sóc del @CentreHistòric, les obres de retirada de 20 nius de cigonyes de la teulada de La Catedral Nova i el conseqüent affaire amb IPCENA, i és que el temple del carrer Major s’havia convertit en  una granja integral de cigonyes en plena producció, una situació que malmetia de forma preocupant l’edifici i suposava un perill per a la seguretat arquitectònica i de les persones, donat que cadascú dels 20 nius retirats pesa una mitjana de 300 quilos. Sóc conscient que la cigonya és una au protegida,
desconec completament l’abast jurídic d'aquesta condició de "protegida" i com s'adquereix,  però dubto que a Lleida la cigonya pugui ser considerada au en perill d’extinció. Us puc assegurar que en les meves habituals rutes en BTT per la Plana i l’Horta veig grups de centenars; sobretot a prop dels abocadors.  Ningú discuteix la necessitat de vetllar per la seva supervivència, ans al contrari, no hem de baixar la guària en la seva preservació,  però l’ecologisme hauria de reflexionar si aquesta au abans migratòria, avui autòctona i més integrada a l'ecosistema local que els caragols, no esdevenia un problema greu en el cas concret de la teulada de La Catedral. Entenc l’ecologia com la lluita per la convivència equilibrada entre persones i natura. És defensable que totes les esglésies de Lleida tinguin el seu niu de cigonya. Ara bé, té sentit que una n’aguanti 20? Tant important per la natura és inculcar arreu els valors ecologistes com relativitzar les sortides de to de “l’ecologista coñazo”.