 |
| Foto: http://comlleida.socialistes.cat/ |
Aquest és el títol de l’acte que van organitzar el Cercle d’Economia i el PSC el passat 28 de novembre a Lleida. El plat fort era la ponència de Juan José López Burniol i a la taula l’acompanyaven Pere Navarro, el President del Cercle i Àngel Ros qui moderava el debat.
López Burniol va analitzar els antecedents de l’únic problema que, segons ell, l’Estat espanyol no ha resolt amb la transició democràtica: L’encaix o no encaix de Catalunya dins Espanya. Va fer un repàs del segle XX, i de com el problema emergeix cada cop que s'inicien etapes democràtiques. Va aparèixer amb la República i també amb la Transició.
Una Transició marcada per la por generalitzada, a dreta i esquerra, a que no retornessin els fantasmes de la guerra civil i la dictadura. Per aquest motiu, el de la por, no s'hi va entrar a fons en el tema català. López Burniol, després de raonaments d’un pes intel·lectual extraordinari, arriba a la conclusió que el problema només té dos solucions: la independència o el federalisme. Federalisme, va dir, que es podria explicar com un règim semblant al de les comunitats de veïns, on cadascú fa el que vol dins casa seva, però hi ha assumptes comuns, clarament determinats, que s’han d’acordar per majories a les reunions de comunitat, és a dir, en un nou Senat. Per analitzar la postura independentista va fer servir una cita de Keynes: “D’aquí 20 anys tots calbs”, en referència a que en economia qualsevol situació podria ser viable en un futur a llarg termini. La secessió potser comporti una societat més pròspera en un futur llunyà, però també és cert que hi ha motius raonables per pensar que el trànsit serà molt dur. Que el viatge serà, possiblement, dolorós per una generació sencera.
Una Transició marcada per la por generalitzada, a dreta i esquerra, a que no retornessin els fantasmes de la guerra civil i la dictadura. Per aquest motiu, el de la por, no s'hi va entrar a fons en el tema català. López Burniol, després de raonaments d’un pes intel·lectual extraordinari, arriba a la conclusió que el problema només té dos solucions: la independència o el federalisme. Federalisme, va dir, que es podria explicar com un règim semblant al de les comunitats de veïns, on cadascú fa el que vol dins casa seva, però hi ha assumptes comuns, clarament determinats, que s’han d’acordar per majories a les reunions de comunitat, és a dir, en un nou Senat. Per analitzar la postura independentista va fer servir una cita de Keynes: “D’aquí 20 anys tots calbs”, en referència a que en economia qualsevol situació podria ser viable en un futur a llarg termini. La secessió potser comporti una societat més pròspera en un futur llunyà, però també és cert que hi ha motius raonables per pensar que el trànsit serà molt dur. Que el viatge serà, possiblement, dolorós per una generació sencera.
Per cert, un altre exemple de l’eloqüència de López Burniol va venir al final de l'acte. Parlant dels dubtes que genera el concepte patriotisme, va recórrer a una conversa amb un company seu de joventut: "No sé què és el patriotisme Juanjo, no ho sé. Però si em diuen que hi ha sequera a Huelva i a Holanda, jo prefereixo que plogui a Huelva”.
Doncs això, hi ha moltes raons per pensar-s’ho bé.
