He llegit el manifest publicat a twitter pels indignats de la plaça Ricard Vinyes. Tenen raó en la majoria del seus plantejaments. Denuncien injustícies reals del nostre sistema econòmic i polític. Qui tingui dubtes només cal que vegi el documental Inside Job, guanyador d’un Oscar. És un relat colpidor sobre els culpables reals de la crisi. És indignant la impunitat amb la que els culpables dolosos han estat tractats per la justícia i la política dels Estats Units.
Aquesta mobilització motius no li falten, però té, al meu entendre, un error letal d’estratègia.
#acampadalleida de seguir així -acampats a la plaça sense organització ni lideratges- és una pomada innòcua per una situació que requereix fortes dosis d’antibiòtic.
#acampadalleida s’ha de filtrar dins els circuits polítics si volen fer la revolució que desitgen. I això no és utòpic. És fals que els partits estiguin tancats. És fals. Els partits són organitzacions democràtiques obertes a tothom qui vulgui participar. Amb assemblees i reunions periòdiques on cadascú, si és valent, pot dir la seva. Aquí està la veritable revolució, canviar la política des de dins.
Indignats? Indignat està el PP amb la llei de parelles homosexuals. Indignada està l’Església amb la llei de l’avortament. Indignats estan els ecologistes amb les nuclears o el PSC amb les retallades indiscriminades de CiU. O el PP amb els immigrants. Sempre hi ha hagut, hi ha, i hi haurà gent indignada. Sempre, res de nou en aquest sentit.
Però si es vol fer la revolució, si es vol canviar la política de veritat, només es pot fer des de dins actuant com ho faria un virus informàtic. I és aquí on fallen els moviments #15M i #acampadalleida.
