viernes, 10 de diciembre de 2010

L'ètica, factor clau de competitivitat.

Dimarts 3 de desembre el diari La Vanguardia publicava en la seva contra un bona entrevista a Rosamund Thomas, directora del Centre d'Ètica Econòmica i Política de Cambridge.
La Doctora Thomas i el seu equip investiguen com afecten les conductes poc ètiques a l'economia d'un país i a la competitivitat de les seves empreses. Una de les conclusions més importants dels seus estudis és que l'ètica i la responsabilitat corporativa no són qüestió de bona voluntat, moral o religió, sino que són l'essència mateixa de la competitivitat.
Trobo aquest tema certament interessant i és, pot ser, una de les assignatures pendents que té la nostra societat. Cal una REVOLUCIÓ en aquest sentit. Encara relacionem massa sovint un defraudador amb un espavilat negociador, o un conspirador sense principis amb un hàbil estratega polític.
Una societat civilitzada no pot consentir que sir Fred Goodwin, ex president del Royal Bank of Scotland, es retirés amb una indemnizació de 2,7 milions de lliures i una pensió anyal de 342.000 poc abans que els seu banc declararés la major fallida de l'història britànica. No es pot premiar amb un bonus milionari una persona que ha esfonsat un banc, es a dir, que ha esfonsat els estalvis i les il.lusions de moltes persones. Sóc dels que pensen que les crisis financeres i econòmiques són conseqüència inevitable de la crisi ètica. Cal una REVOLUCIÓ DE L'HONRADESA com a factor de competitivitat de país. I ha de començar per tu i per jo.