La sentencia ideal pels interessos del nostre país hagués set el reconeixement íntegre de l’estatut d’autonomia. No obstant això, de la mateixa manera que de les crisis sorgeixen oportunitats pels emprenedors, també de la sentencia de l’estatut neixen oportunitats per a les persones sense mentalitat derrotista.
La prioritat nacional és fer front a la crisi econòmica. Aquest era un criteri unànime entre quasi bé tots els partits polítics, la societat civil, i els agents econòmics i socials abans de la sentencia. També existia un cert consens en que per aconseguir-ho calia treballar tres sectors estratègics de país: l’emprenedoria, la formació i la innovació. La resolució del Tribunal Constitucional (TC) no configura un escenari ideal pel polémic balanç fiscal o per la consolidació d'inversió en infraestructures, però sí remarca la plena constitucionalitat d’aquells articles recorreguts pel Partit Popular que afecten l’emprenedoria, la formació i la innovació, sectors capdals per canviar el model productiu i sortir enfortits de la crisi econòmica.
En quant a l’emprenedoria, i a títol d’exemple, resta plenament constitucional un article tan important com el 152, recorregut pel Partit Popular, que estableix el marc competencial de la Generalitat en matèria de planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica. O el 154.2, també recorregut, que atribueix a la Generalitat la competència executiva general en defensa de la competència.
No van ser objecte de recurs, i lògicament resten vigents, els articles programàtics que reconeixen el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a la participació en la vida econòmica així com al desenvolupament de la capacitat personal, aspectes molt vinculats a l’emprenedoria. Es manté també el requeriment als poders públics a adoptar les mesures necessàries per garantir el progrés econòmic i es garanteix expressament la participació de les organitzacions empresarials en l’elaboració de polítiques públiques.
Pel que fa la formació, aspecte bàsic per lluitar contra l’atur, el TC desestima el recurs del partit de l’oposició contra els articles que afecten directament aquesta matèria. Es manté l’obligació a la Generalitat d’establir un model educatiu de qualitat i de promoure l’accés al mateix en condicions d’igualtat. Es garanteix als pares i mares que ho desitgin l’educació religiosa dels seus fills tot i que, recorda, l’ensenyament públic és laic. Es reconeix alhora el dret de tots el ciutadans i ciutadanes a rebre una educació gratuïta, establint el dret de tothom a la formació professional i a la formació permanent de qualitat.
En quant a la innovació, esdevé plenament constitucional el qüestionat article 158.2, que obre la porta a ambicioses polítiques d’investigació, desenvolupament i innovació tecnològica. Aquest article fixa la col•laboració entre la Generalitat i l’Estat en política d’investigació, desenvolupament i innovació.
És representativa també la constitucionalitat de l’article 172, també recorregut, regulador de les competències en matèria d’ensenyament universitari, pedra angular de les polítiques d’innovació d’un país.
En conclusió, tots els articles que afecten directament sectors estratègics com l’emprenedoria, la innovació i la formació formen part del famós 95% plenament constitucional i això és al sac per drets propis, mal que li pesi a alguns. La reivindicació ha d’existir com a mostra de salut democràtica, però no hem d’oblidar l’espenta que suposa l’estatut d’autonomia vigent per seguir treballant en la sortida de la crisi econòmica.
