Quan els ciutadans han de prendre decisions transcendentals, acostuma a haver-hi un advocat de confiança aportant-hi el seu coneixement jurídic. Són decisions que poden afectar les seves “vides” mercantils y les seves relacions laborals o familiars. Iniciar un negoci és un d’aquests moments transcendentals, i l’advocat que està al costat de l’emprenedor en el moment de desenvolupar una idea de negoci pot informar-lo i assessorar-lo, no solsament dels aspectes estrictament jurídics i mercantils, si no també de quins recursos públics té al seu abast l’emprenedor.
El camí de l’emprenedoria és molt dur. Deixant de banda el rosari burocràtic que pot implicar donar d’alta una activitat empresarial, -la reducció dels tràmits administratius per crear una societat està en l’agenda política de totes les administracions- l’emprenedor ha de reflexionar correctament la seva idea de negoci – i reflectir-la en el Pla d’Empresa- i ha de disposar del capital necessari per finançar les inversions i les despeses necessàries per la posada en marxa del seu projecte.
Per buscar finançament cal saber on acudir, conèixer el mercat financer i, sobretot, treballar molt. Per tal de facilitar aquesta tasca, és important que l’advocat sigui conscient que des de les diferents Administracions – comunitària, estatal, autonòmica i local- es posen a disposició dels emprenedors diferents instruments de suport i orientació en la fase de maduració de la idea de negoci i en la fase inicial del projecte empresarial. Els advocats hem de conèixer aquests instruments i hem familiaritzar-nos amb les administracions competents en suport a l’emprenedoria per donar un servei més complert. Per oferir-ne un assessorament integral.
Ser emprenedor porta implícita la capacitat d’assumpció de risc. Aquests risc comença arriscant el capital propi. En la major part dels casos aquest capital no és suficient per fer front a les necessitats inicials del projecte, per la qual cosa cal recórrer a finançament aliè. Aquestes necessitats inicials solen cobrir-se amb els F&F&F -de l’anglès: family, friends and fools és a dir, família, amics i “bojos”-, però ¿què passa quan aquests resulten també ser insuficients?.
Quan es pensa en demanar diners, la primera opció que ens ve al cap és un banc o una caixa d’estalvis. Són una bona opció, però en l’actualitat les empreses de nova creació no tenen un accés fàcil al crèdit bancari per tres característiques principals:
(a) No disposen de patrimoni o avals suficients per garantir el crèdit.
(b) L’emprenedor no disposa de la formació adient per analitzar correctament els diferents productes financers, ni acostuma a tenir capacitat de negociació davant l’entitat financera.
( c) La situació de crisis financera global ha reduït els marges de confiança necessaris en qualsevol operació de crèdit i fa que les operacions siguin més selectives que en anys anteriors.
Tot i aquestes dificultats, el finançament bancari és la principal font de finançament utilitzada per la major part de les empreses de nova creació al nostre país (Font: Global Entrepreneurship Monitor. Informe executiu. Catalunya 2005). No obstant, hi ha una clara percepció entre els emprenedors, sobretot en el període actual de crisi econòmica, que els bancs i caixes no donen prou suport als inicis.
No vull dir que sigui una norma general, però podem dir què, en molts casos, el sector bancari és reticent al risc en les fases inicials de l’empresa, motiu pel qual caldrà buscar altres alternatives per poder accedir al capital. Entre aquestes es troben els inversors privats, business angels, les empreses de capital risc, i el finançament públic provinent d’algun organisme depenent de les Administracions Públiques.
El finançament a partir de fons públics està segmentat en funció de diferents paràmetres que, de vegades, poden portar a confusió per part de l’emprenedor al no deixar-li molt clara a quina línia d’ajuts ha de presentar-lo. Aquesta segmentació pot estar feta en funció del sector d’activitat en el que es desenvolupa el projecte (per exemple: TIC, biotecnologia o transports entre d’altres.), en funció de les característiques personals de l’emprenedor (per exemple: edat, sexe, perill d’exclusió social o titulació) en funció de la tipologia de projecte (per exemple: projectes de R+D, inversions en actius, capital circulant, etc.). Les entitats públiques de suport a l’emprenedoria també donen assessorament en aquest sentit per tal de focalitzar el projecte a la línia d’ajut més adient.
Cada línia d’ajuts té les seves característiques específiques, però de forma general podem establir tres tipus de formes de suport financer als projectes empresarials:
a) Subvencions a fons perdut -cobreixen una part del total de projecte-. Per exemple determinats ajuts d’ACC1O, organisme autònom depenent de la Conselleria de Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
b) Préstecs tous -reducció de la taxa d’interès, terminis més llargs, entre d’altres-. Per exemple crèdits de l’Instituto de Crédito Oficial –ICO- depenent del Ministerio de Economia y Hacienda o de l’Institut Català de Finances, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
c) Préstecs amb bonificació -l’ajut es destina a rebaixar la taxa d’interès del préstec o a rebaixar una part del capital principal, que es considerarà a fons perdut-. Per exemple crèdits del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial –CDTI- depenent del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Cal fer referència que les subvencions a fons perdut s’atorguen un cop l’emprenedor ha justificat la totalitat de la despesa, per la qual cosa haurà de preveure en el seu pla de tresoreria la planificació de totes les despeses del projecte i si disposa de capital suficient per fer-hi front.
Per tal de facilitar l’accés a la informació sobre ajuts i subvencions, la major part d’agències de desenvolupament -estatals, autonòmiques i locals- disposen d’eines a l’abast de l’usuari, totes elles amb accés a través d’Internet, la qual cosa facilita l’actualització de les dades i l’accessibilitat dels usuaris. A continuació es mostren alguns enllaços web d’aquestes agències amb informació específica d’ajuts per empreses i emprenedors, insisteixo, aquesta llista és orientadora, no exhaustiva:
a) De caràcter general:
b) Estatal:
http://www.cdti.es/ per projectes R+D+i.
http://www.ipyme.org/ -Direcció General de la Pyme-
http://www.ico.es/ Finançament de diferents tipus de projectes empresarials.
http://www.mtas.es/ -Ministerio de Trabajo e Inmigración-
http://www.mityc.es/ -Ministerio de Industria, Turismo y Comercio)
c) Autonòmic:
http://www.acc10.cat/ (Ajuts a projectes d’innovació i internacionalització empresarial)
http://www.gencat.cat/ ( Generalitat de Catalunya)
www.gencat.cat/treball ( Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya)
http://www.autoocupacio.org/ (Recursos per a emprenedors)
d) Local:
http://www.ceeilleida.com/ (Diputacio de Lleida)
http://www.paeria.es/ (Ajuntament de Lleida)
e) Altres webs interessants on trobar informació sobre finançament de projectes empresarials:
http://www.esban.com/ (xarxa espanyola de B.A.)
http://www.bancat.com/ (xarxa catalana de B.A.)
http://www.lleidaba.com/ (Lleida B.A.)
http://www.bcnba.com/ (Barcelona B.A.)
www.iese.edu/businessangles (xarxa de B.A. de l’IESE)
Vivim en un món canviant amb mercats oberts i globals. Això comporta tot un seguit de reptes per les empreses, però també obre moltes oportunitats als emprenedors en la creació de nous negocis. La capacitat d’innovar i la creativitat resulten fonamentals per al dinamisme econòmic d’un territori i tenen, a més, un fort component social en el sentit de creació d’ocupació i benestar. Rec que advocats tenim la responsabilitat professional i social de recolzar i potenciar el naixement de projectes empresarial, i si és en el nostre entorn, millor, això comporta l’obligació de posar a l’abast dels clients tots els ajuts públics vigents, que no són pocs.
