El tiempo es el tema estrella de
las conversaciones frívolas. En Lleida cuando llega el invierno emerge el
recurrente tema de la Boira con sus románticos defensores y sus pragmáticos
detractores. Al director de UA1 Radio, Jordi Sebastià, le escuché en una
crónica un argumento de profundidad tibetana sobre el dichoso asunto. Decía Sebastià: "es absurdo
discutir sobre la Boira porque no se va a ir ni quedar por muchos argumentos a favor o en contra que se formulen". En efecto, si pudiésemos votar si la Boira se queda o
se larga tendría sentido trabajar un debate, armar campañas o elaborar
argumentos a favor o en contra, pero nada más absurdo que eso, dejémonos de
frivolidades: la Boira forma parte de nuestra naturaleza y dicen que es
beneficiosa para la agricultura local, así que habrá que soportarla como
buenamente podamos y movernos 40 km hacia cualquier punto cardinal para ver la
luz.
viernes, 10 de enero de 2025
Luz en la boira.
jueves, 12 de diciembre de 2024
Música en directe per a baby boomers
Música en directe per a baby boomers
A España hi ha una bombolla de música en directe que s’evidencia amb els festivals. Pràcticament totes les capitals de província en tenen un, inclosa Lleida amb el Magnífic Fest, guanyador dels Premis Arc 2024 en la categoria de festival de mitjà i gran format.
Conseqüència d’aquesta cultura de la música en viu, el sector de l’oci s’ha
reinventat apostant també pels concerts i no necessàriament nocturns. Penseu
que els denominats baby boomers, la generació nascuda més o menys els anys 70 i els 80 són un públic amb més poder adquisitiu que la canalla i que
es diverteix preferentment a les tardes. Els baby boomers son avui clientela de tarda.
La conjunció d’aquestes dues realitats: música en directe i oci de tarda,
ha fet que no pocs locals de Lleida organitzin periòdicament concerts de tarda
que s’han traduït en operacions d’èxit. Un dels artistes pioners en això de
tocar la guitarra als locals va ser en Xavi Boira. Ara, la banda que ho trenca
tot és Claquera, acostumada a omplir locals fins a la bandera; diria que és el
grup local del moment. Seguint aquesta onada fa unes setmanes s’ha inaugurat
Tocata, un nou local de música en directe promogut al carrer Lluis Bessa pel
lleidatà Guillermo Saez. Un projecte valent que esdevé un altre instrument de
dinamització cultural del Centre Històric.
Nos vemos en los bares.
lunes, 11 de noviembre de 2024
Lleida y las dana.
Lo de Valencia ha sido una
catástrofe natural poco evitable como lo serían un tsunami, un terremoto o la
erupción de un volcán. Lo que sí hubiera sido evitable, y en esto hay
cierto consenso, es el trágico balance de vidas humanas. El día de autos el
presidente de la Generalitat valenciana compareció para ofrecer a la ciudadanía
ese dato que le acompañará siempre: que a las seis de la tarde de ese día el
temporal habría remitido en toda la comunidad. Parece ser que ese escenario podría haber sido propuesto, entre otros, por la Confederación Hidrográfica
del Júcar; ese será uno de los debates sobre la responsabilidad.
El resto ya lo conocen. La alarma gubernamental llegó a los vecinos cuando estaban literalmente con el agua al cuello. Ya llegará el tiempo de las responsabilidades políticas y jurídicas, ahora es tiempo de luto y recomposición. Lo importante para evitar que se repita esta tragedia es la construcción de obras hidráulicas, pantanos o similares, concebidos como elementos de seguridad. La limpieza de barrancos, la canalización de ríos a su paso por núcleos urbanos o los desvíos de cauce serán también acciones muy útiles, ya que no parece posible demoler todo lo mal construido en los últimos 100 años.
En Lleida ciudad nuestros guardianes son los embalses de Rialp y de Oliana. Son nuestros guardaespaldas en caso de que caigan algún día en la provincia esos monstruosos 500 litros por m2. También la canalización del Segre a su paso por la ciudad ayudaría a reducir los daños materiales de una posible dana en Ponent. El Segre a su paso por Lleida ya ha recibido sus grandes afluentes Nogueras Pallaresa y Ribagorçana que también están magníficamente regulados por Santa Ana, Canelles, Escales, Camarasa o Talarn.
viernes, 13 de septiembre de 2024
Diada 2024
La Diada Nacional de Catalunya pot ser considerada l'aniversari
del país on, teòricament, tots celebrem una bandera pròpia i altres símbols que
ens uneixen. Una data que hauria de ser una jornada d'unió si ens la prenem
seriosament.
Històricament, la Diada havia estat un acte raonablement unitari deixant de
banda els extrems que hi són en qualsevol situació de la vida. No obstant,
arribat l'èxtasi del procés, es trencà la unitat de l'acte i els catalans
independentistes se sentien incòmodes desfilant amb els catalans
no indepes i viceversa; s'havien creat els dos famosos
blocs sobre els que tant s'ha escrit i debatut, blocs que encaixen
poc amb la noció de país que pressuposa una certa unitat de la societat on
vius, al voltant d'uns símbols propis. Passat el procés, la Diada d'enguany,
són els propis indepes els que estan incòmodes entre si, generant
potser una celebració alternativa nova.
Crec que no va d'això. L'11 de setembre hauria de ser el motiu d'orgull
d'una societat al voltant de la senyera i d'una cultura i tradicions comunes.
Però no, trobarem dues banderes diferents i varies capelles
d'entitats que aprofitaran l'aniversari del país per a recordar "l'Europa que
ens mira" com de dividits que estem.
martes, 23 de julio de 2024
Habitatge i Centre Històric
La ciutat bull de projectes en matèria d'habitatge, i el Centre Històric no és aliè a aquest impuls. El govern de Fèlix Larrosa ha posat un dels seus punts de mira en el cor de la ciutat i hi focalitza molts esforços en la generació de nous habitatges i en el posicionament del barri com un espai d'oportunitats adreçat principalment a la joventut. Per això, el darrer concurs d'adjudicació d'habitatges públics està dirigit a joves menors de 30 anys.
Ahir, l'alcalde va presentar una operació que vol ser el pal de paller d'aquesta política: l'Empresa Municipal d'Agenda Urbana ha adquirit dos edificis del carrer Cavallers que, sumats a un edifici contigu de propietat municipal, i un cop enderrocats tots tres, generaran un solar de 430 m² just davant del Parador, que donarà cabuda a 16 o 17 habitatges; el nombre dependrà del projecte que presenti la iniciativa privada.
Una mica més amunt, al solar dels carrers Galera, Ereta i Alsamora, una societat cooperativa ha presentat una oferta per construir-hi un nou edifici d'un màxim d'11 habitatges per a joves menors de 35 anys. Just davant, un edifici de tres habitatges situat a la plaça Galera s'està reformant per joves masovers que hi acabaran vivint: més habitatges i més joves al barri.
Qualsevol lleidatà veu que el Centre Històric és un barri on cal treballar molt des de totes les àrees de la política. La Paeria, històricament, hi ha invertit molts diners en urbanisme i en activitats: 16 milions d'euros, per exemple, es van executar amb el Pla de Barris. També continua la feina de dinamització econòmica i de polítiques per facilitar la creativitat; però és un fet constatable que, en aquest mandat, s'hi està donant un marcat impuls a l'habitatge, pedra angular per a la revitalització del barri. Per al Centre Històric, l'alcalde s'ha entestat en dues idees centrals: habitatge i activitat. I crec que anem pel bon camí.
viernes, 28 de junio de 2024
Magnific Fest: un atractiu més
Magnific Fest: un atractiu més.
Passada la ressaca del festival podem
afirmar sense por d'equivocar-nos que el Magnific Fest s’ha consolidat.
S’ha mantingut el format generós de l’any passat, repartint música pels carrers de Lleida. A banda dels dos escenaris del recinte Les Firetes, també la Rambla Ferran i el carrer Lluís Besa van acollir concerts de qualitat a l’hora del vermut i a primeres de la tarda. El grup Copacabana va fer embogir el Centre Històric amb les seves versions.
Magnific Fest té tots els serveis que
es poden demanar a un festival de música de primera divisió en una dimensió
accessible. És un festival proper en tots els sentits, sense la necessitat de
peregrinar d’un escenari a un altre com passa al FiB de Benicàssim i sense les
aglomeracions que pots patir als concerts dels caps de cartell a l’escenari
principal del Sonorama de Aranda de Duero.
Crec que Lleida inicia una etapa dolça
que la farà més atractiva: el Força Lleida a l’ACB suposarà un atractiu perquè
visitin Lleida els amants de l’esport, la inauguració del Museu Morera és un
altre al·licient i a l’estiu, el Magnific Fest a l’estiu. Anem sumant.
martes, 11 de junio de 2024
Vamos con todo
Força Lleida ya es equipo de la Asociación de Clubes de
Baloncesto, vamos, la ACB. La temporada que viene jugará la Liga Endesa. A esta
hora habrán leído y escuchado un sinfín de análisis técnicos. Poco puedo
aportarles yo en ese ámbito más allá de lo sabido: el Força Lleida asciende
porque es un equipo por encima de individualidades. Son un coro que juega de
memoria, todos con los pies en el suelo, menos Kur Kuath, MVP de la final, que
siempre anda por los aires con esos tapones que caen del cielo como una
tormenta de verano.
En Lleida vamos justos de alegrías deportivas. El futbol
nos desilusionó en el último minuto de liga y el hockey nos hizo sufrir hasta
el final; pero el Força Lleida ha ido de menos a más, luchando todos y cada uno
de los minutos en todas y cada una de las canchas, en una temporada que
analizarán los expertos en baloncesto, y llevado en volandas por una afición
que ha convertido el Barris Nord en una caldera; en la pesadilla de cualquier
equipo de la LebOro.
Por los pasillos de la ciudad se cuenta que tenemos más o menos ligados los asuntos presupuestarios de la temporada que viene. El Barris Nord va a ir a más, no se engañen, este club ha aprendido de los errores del pasado y, en mi opinión, no se repetirá la historia del Caprabo Lleida. Los cimientos son sólidos; los gestores son serios y la afición es de las potentes de la ACB. Vamos Lleida. Vamos con todo.