sábado, 23 de septiembre de 2017
Cambio de actores para evitar el mambo.
sábado, 9 de septiembre de 2017
La virtut del silenci.
Què més es pot dir del que ens està passant als catalans? Poc o res.
Les cartes estan sobre la taula. L'establishment secessionista, liderat per la CUP i pel govern de Junts pel Sí, ha optat per l'exaltació: seguir l'estratègia de Nicolás Maduro, violentant el marc legal i institucional des de les mateixes institucions perquè, segons ells, el poble ho demana i "no hi ha més opció". Sembla que enyorin una mena d'aixecament civil de la meitat dels catalans contra l'altra meitat. Però no se'n sortiran, per molt que s'hi capfiquin. No caurem en el parany.
Aquest post va adreçat a tots aquells que van sentir vergonya aliena amb l'espectacle d'abans-d'ahir al Parlament de Catalunya; a tots aquells que no es deixen atrapar per l'Espiral del Silenci sobre la qual teoritzava Elisabeth Noelle-Neumann. Us puc assegurar que decidirem el futur de Catalunya a les properes eleccions catalanes, com sempre, de forma lliure, personal, directa i secreta, i ho farem amb totes les garanties democràtiques. I, ara sí, podrem escollir entre partits clarament posicionats en el tema de la secessió unilateral: per una banda, CUP, PDeCAT i ERC s'hi avenen entusiastes; per l'altra, PSC, PP, Cs i CSQP (així parlà Coscubiela) aposten per una solució política que respecti el marc institucional i el bloc de constitucionalitat, i que defensi sempre la cohesió dels catalans. Tot clar, dat i beneït.
Fins que arribi el moment de votar, advoco per les virtuts del silenci i la prudència. La postura de llançar la política pel barranc, com si fos una furgoneta que cau per un precipici, no és majoritària. Això ho reconeix qualsevol espectador que no segueixi el procés des de la grada hooligan. Però crispar-se és caure en el parany.
Ahir, a la Plaça de la Paeria, hi havia mil persones —comptades generosament— demanant el mateix mantra de sempre; per cert, sempre les mateixes. Quan el mateix nombre de persones omple el Camp d'Esports per veure el Lleida Esportiu, diem que cal molt més suport social al club, que així no anem enlloc.
Prudència i silenci fins que arribi l'hora de votar. I tant que votarem.