"Sóc "leridanista"
Però
no aquell leridanismo de postguerra que qüestionava la catalanitat de pura soca
de Lleida i volia incloure la capital de Ponent en una regió emmarcada en la
zona de l'Ebre. Sóc leridanista al segle XXI perquè defenso els interessos de
Lleida per sobre del que pensin Junqueras, Illa, Puigdemont o Lionel Messi. Qui
em vulgui entendre, m'entén.
No
poques vegades el centralisme de Barcelona ens ha perjudicat més que el de
Madrid. N'hi ha exemples en matèria d'infraestructures, algun en política
hidrològica, i un de massa evident, l'estiu passat, en les mesures sanitàries
que limitaven dràsticament la mobilitat dels lleidatans mentre que, en altres
indrets de Catalunya, s'actuava de manera diferent.
Aquest
leridanismo genètic m'obliga a recordar, ara que estem en campanya electoral i
enmig del monotema sanitari, que aviat comença la campanya de la fruita a
Lleida —quan dic aviat, vull dir que ja al març i a l'abril es comença a collir
alguna cosa—, i que assolirà el màxim esplendor al juny. Cal recordar que, en
els propers mesos, molts municipis del Baix Segre duplicaran la seva població
amb l'arribada de 30.000 treballadors temporers vinguts d'arreu del món. A més
d'aquests 30.000, es preveu que n'arribin 12.000 més sense regularitzar i sense
allotjament assegurat, molts dels quals destinats a malviure als carrers dels
pobles i, sobretot, de la ciutat. De moment no hi ha —o almenys no s'ha fet
públic— cap Pla de Contingència ni cap Protocol Sanitari, i ja fem tard. Em
consta que els alcaldes del Baix Segre porten temps saltant de despatx en
despatx, de reunió en reunió, demanant aquest Protocol Sanitari, i que porten
tot el 2020 avisant-ne. El gerent de l'Arnau de Vilanova també ha avisat, en
una declaració recent, que cal prendre mesures a les portes de la segona
campanya de fruita en context pandèmic.
Això
no va de partits bons contra dolents, ni de tigres contra lleons, ni de
carregar-li tot el mort a l'Estat, a la Generalitat, als empresaris del camp i
encara menys als ajuntaments. Això va de defensar els interessos de Lleida amb
una sola veu, traslladant a la resta de Catalunya un problema d'àmbit
autonòmic, no pas un tema local menor. I ho hem de fer nosaltres mateixos
perquè, no ens enganyem, no trobarem la campanya de la fruita de Lleida entre
les prioritats de l'agenda política de Llevant. Digueu-n'hi leridanisme si
convé; tant me fa.
