De viatge a Ítaca, a tomb en “golondrina”
Els cervells del pinyol han apostat, des del minut u, per comunicar el pla de govern convergent amb metàfores marineres. Des de l’excèntrica fotografia del nou president Mas abraçat a un timó fins al reiterat viatge a Ítaca, el recurs als símils marítims ha estat constant per vendre com a encertada l’estratègia nacionalista. Seguint aquest mateix recurs literari, penso que avui som, novament, a port. I sort en tenim.
Gràcies a Déu, l’aventura cap a Ítaca ha quedat, de moment, en un “tomet” similar als que fan els turistes amb les “golondrines” pel port de Barcelona. I me n’alegro molt —hi insisteixo— que hagi estat així.
Durant aquest “tomet”, hem vist com els nacionalistes viraven bruscament al Congrés dels Diputats per acabar tornant, finalment, a port i votant la moció del PSC —al meu entendre, l’assenyada— que defensa una consulta legal com a conseqüència del pacte i del diàleg amb l’Estat.
Deia el genial Miquel Iceta, el passat dia 19 a Lleida, en un acte organitzat per l’agrupació local del PSC, que la moció sobiranista de Junqueras i Mas era, a totes llums, contradictòria amb la que ha defensat el socialisme català de manera coherent i sostinguda. I és així: el PSC ha defensat la mateixa moció al Parlament, als ajuntaments i al Congrés dels Diputats, fins a convèncer finalment 104 diputats del Parlament de Catalunya i assolir —ara sí— una majoria històrica.
El federalisme és, per definició, diàleg i pacte: l’essència mateixa de la política democràtica. El sobiranisme, en canvi, sovint acaba derivant en una puntada de peu a l’estufa.
Una altra mostra d’aquest tomb en “golondrina” ha estat el posicionament recent del Govern català. Artur Mas demana ara als seus consellers diàleg i més diàleg amb el Govern central i amb la resta de partits. També ha proposat un govern d’unitat nacional, recuperant una vella idea de Pere Navarro.
Benvingut, president. Espero que hagi gaudit de la passejada. Però ara, un cop a port i amb els peus a terra, deixi’s d’excursions i posi’s a fer política.
