Recordo un ple municipal de l’any 2006 (no em ve a la memòria el mes exacte) en què hi va haver un extens debat sobre la guerra del Líban. En concret, els regidors de la Paeria van dissertar prop d’una hora sobre els míssils Tomahawk. Recordo com alguns es van atrevir a fer valoracions tècniques i operatives davant d’uns periodistes que, arribats a aquella fase del ple, havien assolit voluntàriament un estat de meditació profunda propi de monjos budistes.
Cal recordar que, en aquells anys, sota la vigència del pacte de govern PSC/ERC/IC-V, els plens eren eterns. Penseu que, amb CiU i el PP a l’oposició, cinc partits intervenien en cadascun dels temes.
Aquesta anècdota em serveix per avançar-me a un possible debat d’aquest any electoral: la tendència d’alguns partits o assemblees a portar a la política municipal qüestions poc rellevants per al dia a dia d’un ajuntament.
Som al vestíbul de la campanya electoral municipal. Comença el temps de les propostes i de les idees que han d’afectar directament l’agenda diària de la ciutat. Això hauria d’obligar qualsevol responsable polític a no malbaratar l’oportunitat del debat local amb dissertacions sobre l’autodeterminació dels pobles, el paper del BCE a Grècia o els míssils Tomahawk, perquè la política local no és el fòrum adequat per abordar aquestes qüestions.
Els ciutadans tenim altres necessitats quan votem a les municipals. Al maig escollim candidatures per administrar serveis propis del règim local: neteja, Guàrdia Urbana, urbanisme de plaça i de vorera, entre d’altres. En el marc de les eleccions autonòmiques ja canviarem el xip, si voleu, i escoltarem propostes per gestionar aquelles competències que l’Estatut atribueix al Govern i al Parlament de Catalunya. El mateix hauria de passar en les eleccions generals o europees, on sí que són rellevants els posicionaments sobre qüestions com el Líban o el BCE.
Per això, des del PSC de Lleida, en les trobades amb els veïns i les veïnes dels barris, responem de la gestió de la Paeria mentre escoltem propostes, necessitats i noves idees sobre temes municipals. En aquestes reunions no solen aparèixer, per iniciativa dels veïns, qüestions de política europea, autonòmica o estatal; us ho puc assegurar. Tot i això, hi haurà partits, assemblees o plataformes que s’entossudiran a introduir-les durant la campanya, construint vincles teòrics i literaris sovint allunyats de les preocupacions quotidianes de la ciutadania.
Pensem-hi.
