La fuerza de un partido.

En mayo de 2011 colgué aquí un post titulado #acampadalleida. Ese artículo quería ser una reflexión sobre la importancia de organizarse para conseguir una finalidad política. Decía que los movimientos de #acampada estaban condenados al fracaso si no se articulaban como partidos políticos al uso, actuando como un virus informático infiltrado en el sistema para cambiarlo desde dentro. La militancia política exige organización de voluntades en torno a objetivos comunes. Sino fracasa. Que le pregunten a PODEMOS cómo se puede trasformar mejor la sociedad; si acampados en una plaza, o estructurados en órganos deliberativos y ejecutivos dirigidos por un ‘alto mando’. Dicho de otra manera, no se engañen, organizados como un partido tradicional. La Iglesia ha durado 2000 años como organización entre otras cosas por respetar liturgia y jerarquía. El PSC y el PSOE son grandes partidos porque sus miembros respetamos la organización; que es como decir que respetamos los liderazgos surgidos de los procesos democráticos, se llame Pedro Sanchez, Àngel Ros o Pere Navarro. Respetamos las decisiones tomadas por los órganos competentes, por ejemplo aquella famosa del Consell Nacional de votar no a la consulta secesionista.

Toca parlar de Lleida

Recordo un ple municipal de l’any 2006 (no em ve a la memòria el mes exacte) en què hi va haver un extens debat sobre la guerra del Líban. En concret, els regidors de la Paeria van dissertar prop d’una hora sobre els míssils Tomahawk. Recordo com alguns es van atrevir a fer valoracions tècniques i operatives davant d’uns periodistes que, arribats a aquella fase del ple, havien assolit voluntàriament un estat de meditació profunda propi de monjos budistes.

Cal recordar que, en aquells anys, sota la vigència del pacte de govern PSC/ERC/IC-V, els plens eren eterns. Penseu que, amb CiU i el PP a l’oposició, cinc partits intervenien en cadascun dels temes.

Aquesta anècdota em serveix per avançar-me a un possible debat d’aquest any electoral: la tendència d’alguns partits o assemblees a portar a la política municipal qüestions poc rellevants per al dia a dia d’un ajuntament.

Som al vestíbul de la campanya electoral municipal. Comença el temps de les propostes i de les idees que han d’afectar directament l’agenda diària de la ciutat. Això hauria d’obligar qualsevol responsable polític a no malbaratar l’oportunitat del debat local amb dissertacions sobre l’autodeterminació dels pobles, el paper del BCE a Grècia o els míssils Tomahawk, perquè la política local no és el fòrum adequat per abordar aquestes qüestions.

Els ciutadans tenim altres necessitats quan votem a les municipals. Al maig escollim candidatures per administrar serveis propis del règim local: neteja, Guàrdia Urbana, urbanisme de plaça i de vorera, entre d’altres. En el marc de les eleccions autonòmiques ja canviarem el xip, si voleu, i escoltarem propostes per gestionar aquelles competències que l’Estatut atribueix al Govern i al Parlament de Catalunya. El mateix hauria de passar en les eleccions generals o europees, on sí que són rellevants els posicionaments sobre qüestions com el Líban o el BCE.

Per això, des del PSC de Lleida, en les trobades amb els veïns i les veïnes dels barris, responem de la gestió de la Paeria mentre escoltem propostes, necessitats i noves idees sobre temes municipals. En aquestes reunions no solen aparèixer, per iniciativa dels veïns, qüestions de política europea, autonòmica o estatal; us ho puc assegurar. Tot i això, hi haurà partits, assemblees o plataformes que s’entossudiran a introduir-les durant la campanya, construint vincles teòrics i literaris sovint allunyats de les preocupacions quotidianes de la ciutadania.

Pensem-hi.

ANY DISTRICTE MERCAT DEL PLA

Avui a Lleida poca gent nega l’evolució positiva del @CentreHistòric de la ciutat. Des l’any 2006 l’Ajuntament ha invertit molts recursos econòmics i humans en el seu urbanisme i el seu teixit social i cultural.  Podeu trobar lleidatans que no apreciïn encara aquesta millora, però darrere aquestes opinions hi ha, sovint, interessos electoralistes o fins hi tot interessos econòmics particulars; tots dos interessos respectables, però que s’han de tenir en compte a l'hora de valorar les opinions.

Un dels motors del canvi aquest any que tanquem ha set el Mercat del Pla i el que gira al seu voltant: El Districte Mercat del Pla. Una marca col·lectiva que aixopluga  l’activitat als solars del barri, el foment de l’hostaleria; l'aposta per la cultura i l'art; nous comerços singulars; les activitats comercials al carrer i una imatge innovadora del @CentreHistoric de Lleida.

Poc a poc el barri es va posicionant en la mentalitat dels lleidatans com un lloc avantguardista, creatiu, modern i ple d’oportunitats.  Podeu trobar molta informació sobre el que us dic a la web www.districtemercatdelpla.org i seguir-ho al compte de Twitter @CentreHistoric.  A l’estiu de 2011 la Regidoria de Barri del Centre Històric i l’EMU van crear  el perfil de Twitter @CentreHistoric i  un altre a Facebook per a promocionar les activitats interessants  que es duent a terme al barri. Dos perfils que treballen per crear barri difonent les activitats de les entitats i comerços del Districte.

Queda feina a fer al @CentreHistoric, sens dubte, però no més que a la resta de barris de Lleida. El cor de la ciutat ja no és ni de bon tros aquell malalt del 2006, és un lloc de futur que batega amb força.  

  

El 10N

Todos tenemos artículistas de referencia. Los mios son Juan José Lopez Burniol, Joaquim Coll y el profesor Antón Costas. Leo todo lo que escriben y, normalmente, me crean opinión. Cada cual tiene su estilo, Lopez Burniol inyecta una fuerte carga intelectual a sus textos políticos. Quim Coll analiza la política del dia dia con visión histórica, y no ceja en su empeño de hacernos ver como el gobierno catalán, muchas veces, va desnudo mientras la opinión oficialista lo ve con sus mejores galas. Costas es generoso en sus conocimientos y cocina con maestria asuntos complejos para hacerlos digeribles por todo el mundo.

En un post anterior  traje un texto de Lopez Burniol que hacía referencia a un dilema en que se encontraba el PSC. Hoy os traslado un extracto del artículo“La vida después del 9N” publicado por Antón Costas en La Vanguardia a principios de mes. En él Costas concluye las que son, a su parecer, cinco claves a tener en cuenta a partir del 10 de noviembre una vez se haya consumado el llamado, después de sucesivos bautizos, "proceso participativo".

La primera. El respeto al Estado de Derecho es esencial para organizar la convivencia. De acuerdo con este principio, las reglas no pueden romperse según convenga, pero sí pueden cambiarse.

Pujol. Lecciones de la historia.

El batacazo emocional provocado por el caso Pujol en el sector hooligan convergente ha sido descomunal. Y no es para mí motivo de alegría, pero sí una lección brutal de humildad. Porque, hablemos claro: en Catalunya los ideólogos de Convergencia -Pujol y su escuela- llevaban 23 años alardeando de la superioridad moral y ética que les otorgaba su particular visión de Catalunya. Dividian la sociedad entre aquellos que comulgaban con los valores sagrados del ‘Pujolisme’ y los que no. Unos valores sustentados por tres pilares: La defensa de la lengua, costumbres y cultura catalanas a ultranza; el valor del esfuerzo en el trabajo como distintivo del buen catalán; y, ¡cuidado! el pilar económico, esa obsesión por controlar los impuestos del pueblo catalán, decían, frente a ese agente extraño y ‘ladrón’ que era Estado español.

Ajuts als emprenedors del @CentreHistoric.

Foto: www.paeria.cat Hermínia Sirvent.

En el post anterior us avançava que l’Ajuntament de Lleida estava elaborant les bases dels ajuts a la implantació d’empreses i comerços al Centre Històric. Ahir es va obrir la convocatòria en una presentació als mitjans conduïda per l’alcalde Àngel Ros i els regidors Marta Camps, Fèlix Larrosa i Rafel Peris.

Aquí us deixo l’enllaç on us podeu descarregar les bases de la convocatòria

i, en aquest altre, la notícia de Lleida TV

En síntesis:

Emprendre al Centre Històric de Lleida




Imatge: www.mercatdelpla.com

L’Ajuntament ha presentat el programa de dinamització econòmica i comercial del Centre Històric que té com a catalitzador el nou Mercat del Pla.

El programa és transversal (paraula de moda), el podeu llegir en aquest enllaç on hi trobareu el document i la notícia.

Us escric sobre les accions previstes per fomentar l’emprenedoria al barri, una de les línies fortes del programa. L’objectiu és atraure al cor de la ciutat nous comerços i empreses de serveis que sàpiguen interpretar l’oportunitat que ofereix el canvi evident que viu el barri gràcies, entre d’altres projectes, el nou Mercat del Pla que a partir de l'1 d'abril obre les portes. 

Tal com va explicar la Primera Tinent d’Alcalde, Marta Camps, en roda de premsa, els emprenedors que apostin pel barri poden accedir a dos incentius importants.