Campanya Apocalíptica.
En aquestes alçades de la
pel·lícula, les cartes polítiques ja són sobre la taula.
Des de postures vinculades a
la ultradreta, tant espanyola com catalana, hi ha a Lleida una campanya
apocalíptica ben orquestrada, sobretot a les xarxes socials, per relacionar
matemàticament la immigració no regulada amb la delinqüència.
L’estratègia és antiga: Noam
Chomsky ja va explicar allò d’exagerar intencionadament un problema per generar
una reacció emocional intensa en la població i, aleshores, apareix el grup que
l’ha exagerat —digues-li Aliança Catalana o VOX, per exemple— com a
solucionador màgic del problema. És allò d’“embolica que fa fort”.
La immigració no és
necessàriament un problema; és una realitat imparable vinculada al funcionament
del món que cal gestionar bé. No podem suprimir aquest flux de persones sense vulnerar drets fonamentals.
A més, són perfils imprescindibles per fer tasques laborals que a moltes
persones que fa més de dues generacions que viuen aquí els costa assumir. Ho
sé: és el discurs de sempre, però la campanya apocalíptica es contraresta amb
obvietat i sentit comú.
Quin paper, crec, ha de jugar
la socialdemocràcia en aquest assumpte? Doncs continuar amb el discurs del
sentit comú: seguint amb les obvietats, la immigració és necessària per a la
nostra qualitat de vida. Només cal observar qui pica carreteres, qui cuida la
nostra padrina o padrí i qui cull la fruita.
Ara bé, no podem negar el que
hi ha davant els nostres ulls. Pel mateix sentit comú, cal fer una política
contundent contra l’incivisme i la delinqüència, vingui d’on vingui: del
Marroc, de Nova York o dels meus fills, que provenen d’una família amb quatre
segles d’arrels a Lleida. Una política que també demanen els immigrants que
treballen aquí i volen seguretat jurídica i justícia social.
Sempre he mantingut que la
seguretat és política d’esquerres. Perquè les classes mitjanes i treballadores
no es poden permetre canviar de pis si tenen de veïns una banda criminal, ni
pagar vigilància privada. I
en això cal estar: cal penar la reincidència —tancant qui té antecedents varis—,
vetllar pel civisme a places i carrers, i donar recursos i cobertura jurídica a
policies i jutjats.
Puny de ferro contra
l’incivisme i la reincidència? Sí. Carregar el mort a la immigració, anant a la
recerca de la puresa de la raça catalana? Doncs, miri, quasi que no.
