Ja em disculparan
que plagiï el títol de la coneguda obra de
Josep Vallverdú, Josep Lladonosa,
Francesc Porta, Simeó Miquel i Joan Gabernet i publicada l’agost de 1967
per analitzar en aquest post, superficialment, el problema i la realitat de la
Rambla Ferran de Lleida. En l’ideari lleidatà, “Fernando” és sens dubte la gran
via, la via emblemàtica; una arteria bàsica de l’economia local. És el
rebedor de l’estació Lleida-Pirineus i és, amb el Centre Històric i l’Eix
Comercial, un carrer que ens atorga personalitat, seu de molts edificis
singulars de la ciutat. L’Ajuntament té una tasca titànica per revitalitzar i
dinamitzar aquesta arteria que mor a partir de les cinc de la tarda quant els
despatxos, les administracions i les entitats bancàries que l’oxigenen, tanquen.
Una oportunitat importantíssima per
revitalitzar la Rambla Ferran podia haver estat el Pla de Barris Magdalena
Noguerola que acaba el desembre de l’any vinent i comptava amb una inversió compromesa per la Generalitat de 12 milions d’euros que va ser retallada pel govern d’ERC i CiU (Junts pel Sí) deixant-la a 0,0. Vet aquí
el primer problema i realitat: Una gran oportunitat perduda fruit de la decissió d'ERC.
Una altra gran oportunitat la vivim aquest dies amb l'acord del Ple de la Paeria, promogut pel PSC, de traslladar el Museu
Morera a l’edifici emblemàtic de l’antiga Audiència. Un projecte que, a banda de
desencallar la històrica assignatura del Morera, serà un baló d’oxigen
vital per dinamitzar la Rambla i omplir-la de contingut de qualitat fora de
l’horari de sucursal bancaria. Costa de
pair que ERC (ERC de nou), no contenta amb carregar-se el Pla de Barris
Magdalena Noguerola, intenti ara vetar aquest projecte cultural que farà de
locomotora per a la Rambla Ferran. I ho intenta vetar (el Ple ja ho ha aprovat insisteixo) amb uns arguments tan peregrins
com “improvisació”, “poca transparència”
o que l'edifici és d'arquitectura “franquista”...en fi, com si no hi haguessin a Europa pocs equipaments
emblemàtics a edificis construïts per imperis dictatorials. La Rambla és un problema,
un repte de ciutat, i la realitat els inexplicables pals a la roda d’ERC quan
es tracta de potenciar-la. Pot ser
bategant-la com “Passeig de la Independència” deixen qualsevol cosa que estiguin
fent i s’hi avenen entusiastes.
